L’adéu de les mascaretes

Marina Ojalvo, Maite Olaguibe i Dei Sow

Aquest passat 20 d’abril el govern espanyol ha decidit acomiadar les mascaretes tant a exteriors com a intererios sense tenir en compte les residències, farmàcies, transport públic o centres sanitaris.

Aquesta mesura ha estat una bona notícia per a gran part de la població. No obstant això,  també ha estat criticada per algunes persones davant la por que la relaxació de la norma porti a un repunt de casos.

Com s’ha rebut aquesta notícia en l’àmbit educatiu?

Els alumnes catalans de primària i secundària van ser els primers en tornar a les aules sense mascaretes. Julia Romero, professora de primària en pràctiques en l’Escola Mogent de Montornès del Vallès  explica al Sense Boira: “Els nens i nenes van venir molt contents a l’escola, encara que alguns estaven tan acostumats a portar la mascareta  que els hi feia por  treura-la”.

Des d’una altra perspectiva, aquest retorn a la normalitat preocupa a alguns pares que se’ls fa difícil acostumar-se al nou context. Martín Torres, és pare d’una nena de 8 anys i  no ho té clar: “Després del retorn de Setmana Santa, tant jo, com la meva família continuarem portant la mascareta fins que veiem que l’efecte de les vacances no ha perjudicat en res. De moment, crec que és millor que la nena no se la tregui al col·le” comenta Torres.

Pel que fa a escala universitària, l’Emma León, estudiant de 4t de Periodisme a la Universitat de Vic afirma:” és estrany anar sense mascareta i hi ha moments que me la poso per costum, perquè quan no la porto sembla que em falta algo”. Així i tot, considera que és una mesura necessària que s’ha de prendre per tornar a la normalitat abans de la COVID-19. Amb aquesta idea coincideix l’Anna Mencos, també estudiant de 4t de Periodisme: “És una mesura que s’hauria d’haver pres abans. No té sentit que deixessin sortir a positius al carrer abans que deixar treure les mascaretes en interiors”.

D’una altra banda, la universitària Paula Zeppa comenta: “És cert que encara la continuo portant els espais tancats. No em sento segura de treure-me-la de cop, i per prudència encara la utilitzo”. I afegeix: ” En el meu cas quan estic en la universitat la porto per les aglomeracions d’estudiants”.

Quina és la  reacció dels més grans? 

La gent gran és la que més afectada es va veure durant la pandèmia, per tant, és la que més precaució i cura ha mantingut en relació amb les restriccions. El Casal Cívic i Comunitari de Vic és un espai públic obert a joves, grans, infants i entitats, però la majoria de gent són persones jubilades que continuen portant la mascareta en els espais tancats del centre, malgrat que ja no sigui obligatòria: “Em sento molt estranya. Quan entro en algun lloc com el supermercat, encara que no sigui obligatori, me la poso. És ja un costum.” Ens comenta una usuària del centre.

La primera setmana sense les mascaretes ha sigut rebuda amb alegría, ja que significa un nou pas per recuperar la vida d’abans. Tot i així, hi ha gent que considera que ha sigut massa aviat: “És massa dràstic treure-les d’un dia per l’altre, sobretot el dia després de tornar de vacances de setmana santa quan la gent torna d’altres comunitats autònomes o, inclòs, de diferents països.” Opina una altre usuària del centre.

Malgrat això,  també  trobem un altre grup de persones grans més relaxades amb la no utilització de les mascaretes.   Una  usaria del centre afirma:   la setmana passada vaig anar de viatge i en el bus la gent anava sense mascareta. I era gent també de 60-70 com jo, que s’ha confiat i relaxat amb el tema COVID”.

La desaparició de les mascaretes és una realitat que es complirà en un futur pròxim, però encara queda recorregut per fer: “Hi ha gent que entén que un cop han desaparegut les mascaretes la covid també, però no és així, hem de continuar fent la nostra vida sí però amb prudència.” Opina un dels usuaris del centre. Per tant, hem de seguir obeint les poques restriccions que queden i, així, recuperar la llibertat d’abans.