La C-17 concatena reformes que dificulten el trànsit
Marc Arisa i Gerard Pernia. Vic
Un conductor d’uns cinquanta anys para i s’encara amb els treballadors de serveis de carreteres. “És normal que treballeu a aquestes hores!”. Les obres de la C-17 fan una cua en direcció Vic en el tram d’Aiguafreda només deixant un carril disponible. Aquesta escena és habitual en les últimes setmanes. Les obres en aquesta via s’ha convertit en la història de mai no acabar.
Cada dia a la C-17 direcció Vic la gent es queda gairebé aturada circulant amb un ritme lent. La gent es posa nerviosa, ja que fa tard a la feina i els conductors van estressats i amb pressa. Els clàxons s’han convertit en la música habitual de la carretera.
Entre ells hi ha els estudiants que passen per aquesta carretera de camí a la universitat. Molts estudiants ens expliquen que sempre es troben qualsevol mena de material obrer, ja siguin cons, senyals de reducció de velocitat, senyals que indiquen que de dos carrils passa a ser un.
Alguns d’ells es queixen. “Són ja quatre anys de C-17 i molt pocs dies ens hem trobat els carrils nets, sense cap mena de senyals ni cons que limiten la circulació”. A més tots els estudiants que passen per aquesta via es troben radars mòbils o radars de tram cada dos per tres.
Aquests dies, en el radar de tram d’Aiguafreda s’arregla la sortida d’incorporació a la C-17 direcció Barcelona i durant les últimes setmanes a causa de les obres el trànsit t’obliga ha anar lent. És en aquest radar en el qual s’ha d’anar a 80 Km/h, quan hi ha alguna obra o manteniment en aquest tram es forma una cua molt llarga a causa que els obrers posen cons i només es pot passar per un carril.
La C-17 des de Figaró fins a Aiguafreda estava en mal estat i amb les glaçades de l’hivern és perillós conduir-hi. En algun moment es pot perdre el control del cotxe i tenir un accident. De fet si has de fer algun gir brusc en època de gelades s’ha d’anar amb compte per no patir cap lliscada del cotxe. La solució sembla que no es troba mai.
{{ comment.text }}