Arnau Casals i Kevin Rams. Vic
Aviat farà vint anys de la creació de l’Eurolliga. Vint anys d’una revolució que va començar a la temporada 2000-01 amb la creació de la ULEB (Unió de les Lligues Europees de Bàsquet) i que va provocar una divisió esportiva entre els clubs que volien formar part d’aquesta nova competició, que va néixer amb l’objectiu d’incrementar els ingressos per als clubs participants, i els que es volien mantenir a les competicions de la FIBA. Entitats esportives de prestigi com el FC Barcelona, el Real Madrid o Olympiakos van decidir donar tot el seu suport al torneig que té com a gerent principal a Jordi Bertomeu.
A partir d’aquí, l’Eurolliga va créixer pas a pas gràcies al suport que va rebre de les principals lligues europees i dels seus equips principals. Equips com el CSKA Moscú, el Maccabi de Tel Aviv o l’Efes Pilsen van acabar de donar la brillantor i el prestigi que li faltava a aquest torneig després del fracàs que va suposar la SuproLeague, la competició que va crear la FIBA el mateix any de creació de la ULEB (2000-01) i que la van jugar els clubs que van estar al costat de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA). La primera i única edició la va guanyar el Maccabi de Tel Aviv i el conflicte es va acabar el novembre de 2004 quan la FIBA reconeix l’Eurolliga com la màxima competició europea del continent europeu.
El creixement del basquetbol europeu
Amb el suport de la Federació Internacional de Bàsquet, l’Eurolliga va seguir amb el seu pla de creixement i consolidació en el basquetbol europeu. Aquest pla va començar amb la creació de la Copa ULEB (en l’actualitat es diu 7 Days Eurocup) i es va acordar que la FIBA es feia càrrec de les competicions dels equips nacionals i l’Euroleague Basketball dels tornejos dels clubs. Aquest pla va permetre que el basquet europeu creixes gràcies a la unió d’aquestes dues institucions i fins al punt que el 2010, Euroleague Basketball va tancar el seu primer acord de patrocini amb Turkish Airlines. Un acord que va fer que aquesta competició passes a ingressar 15 milions per temporada durant quatre anys amb l’opció d’allargar l’acord durant cinc anys més. Aquesta entesa va fer que el nom en que es coneixia la competició europea es passés a dir: Turkish Arlines Euroleague i la coneguda Final Four de l’Eurolliga es donaria a conèixer com a: Turkish Airlines Euroleague Final Four.
Si ens fixem en l’impacte que va tenir en els mitjans de comunicació, podem veure que en la temporada 2010-11 (l’any en que es concreta l’acord de patrocini) els partits de l’Eurolliga es retransmetien en 191 països i més de 800 milions d’espectadors van veure els partits d’aquesta competició. La Final Four es va arribar a retransmetre en 197 països. Aquestes xifres les va aconseguir en només deu anys d’existència i va convertir l’Euroleague Basketball en una de les competicions esportives més valorades i rentables de tot el món.
El 2015, International Management Group (IMG) va signar un acord amb Euroleague Basketball. Un acord que garantitzava que tots els clubs que participessin a la competició rebrien, com a mínim, 36,3 milions d’euros i un màxim de 49,2 milions per temporada. Aquest acord va suposar una transformació de la competició. El campionat va passar de 24 a 16 equips participants. D’aquests setze, onze serien llicencies reservades als seus propietaris i cinc places que se’ls repartirien entre els millors equips europeus en les seves competicions nacionals.
El conflicte entre la FIBA i els equips de la ULEB
No tot han sigut flors i violes per l’Euroleague Commercial Assets (ECA) que va veure com el 2016, la FIBA Europe va decidir canviar el format de classificació de les seleccions pel Mundial perquè juguessin durant els mesos on els clubs juguen els seus compromisos de lliga i de competició europea amb altres entitats d’arreu d’Europa (setembre-juny). Aquesta decisió que va prendre la Federació Internacional de Bàsquet, va provocar la indignació dels directius de l’Eurolliga pel simple fet que no es senten respectats per la màxima institució del basquetbol europeu i molts clubs esportius han mostrat també el seu malestar per haver de cedir jugadors a les seleccions durant la temporada.
Davant de tot això, la FIBA va contraatacar per sorpresa a l’Euroleague Basketball amb la creació d’una competició a nivell de clubs que la juguen els millors equips francesos i els conjunts d’algunes de les millors lligues del continent europeu que no han aconseguit una llicència per jugar l’Eurolliga. Aquesta competició es coneix com la Basketball Champions League i en el seu primer any de creació (2016) ja va aconseguir que 30 clubs d’elit d’Europa donessin suport a la nova competició de la Federació Internacional de Bàsquet que té com a objectiu principal competir contra la màxima competició europea. Tot i així, aquesta competició compta amb un pressupost més reduït: quatre milions d’euros a repartir entre els equips participants i el guanyador de la competició s’emportava uns 500.000 euros. Marc Tresserras, estudiant de Periodisme de la Universitat de Vic que ha fet les pràctiques al departament d’Esports de RAC1, considera que la FIBA hauria de desapareixer perquè provoca molts problemes. “No els hi agrada el format Eurolliga ni que una empresa privada dirigit per un català (Jordi Bertomeu) dugui la batuta dels clubs”, assegura l’estudiant de la UVic.
Els interessos d’aquestes dues institucions del basquetbol són similars perquè volen ser els millors, però contraposats perquè volen imposar la seva llei sense que ningú els aturi. En aquestes alçades, es difícil que arribin a un acord per un calendari on els clubs donin el seu vistiplau als partits que disputin els seus respectius equips. Andreas Zagklis, secretari general de la FIBA, ha obert una línia de diàleg que pot ser una última oportunitat perquè l’Euroleague Basketball i la mateixa Federació Internacional de Bàsquet arreglin les seves diferencies i arribin a un acord que pugui satisfer a les dues parts. Zagklis té molt clar que no vol renunciar a les “finestres FIBA” i que no vol permetre que l’ECA decideixi el calendari sense tenir en compte les necessitats de l’ens federatiu. Ara per ara, la pau entre aquestes dues institucions del basquetbol està lluny i molt hauran de canviar les coses perquè arribi aquesta pau.
Cap a quin model vol anar l’Eurolliga?
La comercialització de la màxima competició europea fa que arribi a guanyar una gran quantitat de diners que fa que el seu model sigui comparable al de la National Basketball Association (NBA). La NBA és un model d’èxit dins del món de l’esport pel seu espectacle. Cada partit és un show i la majoria d’equips busquen que els aficionats s’ho passin bé veient els partits. Cal recordar que el model de la lliga és la d’un campionat tancat on hi formen part una sèrie de franquícies que han de complir uns requisits econòmics per poder competir.
Jordi Bertomeu va assegurar en una entrevista a Palco23 que “seria un fracàs que l’Eurolliga es convertís en un model tancat de campionat”. Bertomeu creu que si participessin sempre els millors equips del món sense tenir en compte la meritocràcia per incorporar a equips com el Casademont Zaragoza, que està fent una magnífica temporada a l’ACB sent el tercer millor equip del torneig de la regularitat a Espanya, la màxima competició europea perdria prestigi i l’interès de molts seguidors i seguidores d’aquest esport que el que busquen és que els millors equips d’Europa de cada temporada juguin tant a l’Eurolliga com a l’Eurocup. Aleix Castells, estudiant de Periodisme de la Universitat de Vic i un dels locutors del programa La Prèvia d’UVic Ràdio, creu que “seguirà el mateix model perquè ha donat moltes alegries a tothom”.
Tot i així, l’Euroleague Basketball ha agafat alguns conceptes que apliquen els nord-americans. Un exemple seria que has de pagar per veure aquesta competició. A Espanya no s’emet cap partit en obert (igual que la NBA) i molts dels shows que fa la National Basketball Association també els fan els equips més punters d’Europa. La conclusió és que l’Eurolliga ha agafat el bo i millor de l’NBA i aquests és un dels motius pels quals la competició que va fundar la ULEB és el millor torneig de basquetbol del continent europeu.
{{ comment.text }}