Josep López i Marta Gurri. Vic
La setmana passada Vic era la ciutat de l’estat espanyol amb el percentatge més elevat de casos de coronavirus. Aquesta informació es va conèixer gràcies a la recopilació de xifres de casos de Covid-19 en els darrers 14 dies per cada 100.000 habitants que va fer eldiario.es. Aquesta setmana, sembla que la situació a la ciutat ha millorat lleugerament. Per conèixer, la situació actual de Vic hem parlat amb la seva alcaldessa, Anna Erra.
Erra ha declarat que també es pregunta com pot ser que la capital osonenca hagi arribat a aquesta situació. “Ningú me la sap acabar de respondre, la pregunta”, detalla l’alcaldessa. Afegeix que potser són un cúmul de causes el que ha provocat aquest escenari: “Venim de la situació de l’estiu, en què ja es va haver de fer un cribratge en una zona de la ciutat en què semblava que es detectaven molts casos. A partir d’aquí, pel que sembla, no vam acabar de tancar bé aquest cribratge, i el contagi va continuar. I això s’ha ajuntat amb aquesta segona onada que ha afectat a tota Catalunya.”
Anna Erra afegeix, però, que una de les causes d’aquesta alta afectació de la Covid-19 a Vic ha estat també que “la gent continuava tenint molta activitat social i familiar”. En aquesta línia explica que “segurament alguna gent no fa bé els confinaments. Parlo de gent que pot donar positiva, i per qüestions múltiples no compleix la normativa”.
Imma Cervós, subdirectora general de Coordinació de Salut Pública a la Catalunya Central, declarava al Sense Boira el passat dimarts 3 de novembre que a Vic i a Osona, tot i que “no tenim tants casos aquesta setmana, continuem tenint uns índexs elevats”. Cervós explicava, però, que la velocitat de propagació de Vic ja va a la baixa. “La RT, la setmana passada, estava a 1,62, què és molt elevada. S’allunya d’1, i sempre que sigui així és perquè hi ha una transmissió molt important del virus. Aquesta setmana (el dimarts) estem a 1,27. Per tant, hem baixat bastant, però encara estem per sobre d’1.” Per tant, explica que encara és en una situació complicada perquè s’han acumulat molts positius els darrers mesos. “És una incidència a 14 dies i encara tensa al sistema sanitari. Sembla que hi ha una tendència a la millora, però en cap cas estem en una situació confortable ni es pot abaixar la guàrdia”, detalla Cervós.
Els hospitals, els autèntics afectats
Els hospitals, els CAP, i el personal sanitari, com bé se sap, han estat uns dels més afectats per la pandèmia. Per exemple, a l’Hospital Universitari de Vic, actualment (segons les dades del Consorci Hospitalari de Vic del 4 de novembre) hi ha 77 persones ingressades per Covid-19, i 17 requereixen cures intensives. En aquest sentit, Anna Erra explica que l’UCI està als seus màxims, que és de deu pacients, però que s’ha habilitat una planta perquè sigui una segona UCI. Ara bé, l’alcaldessa explica que, tot i haver-hi molta tensió, “ara està tot més ben organitzat”, i hi ha més espai: “A la primera onada, a l’Hospital teníem una planta en obres. Ara, per sort, ja la tenim acabada i vol dir que hem guanyat 25 llits.”
Tanmateix, Imma Cervós explica que: “La situació a l’Hospital de Vic ens preocupa, com el de la majoria dels de la Catalunya Central perquè les UCI estan arribant a la saturació”. Com fa Erra, Cervós destaca que hi ha tensió “perquè hi ha una mancança d’un equipament essencial, i també de personal”. Per intentar solucionar aquesta manca de sanitaris, la subdirectora general de Coordinació de Salut Pública a la Catalunya Central explica que “des de la conselleria s’ha aprovat una resolució aquest cap de setmana perquè estudiants de l’últim curs puguin incorporar-se com a personal sanitari sota el paraigua d’un altre professional”. Cervós explica que també s’ha obert la possibilitat de contractar personal que tingui la titulació de medicina o infermeria de fora de la Unió Europea. I en darrer lloc, també “s’estan buscant personal sanitari que s’hagi jubilat, sempre que tingui una situació favorable de salut”, per suplir la falta de personal.
És per això que Cervós creu que la situació de l’Hospital de Vic -i els de la Catalunya Central- és de “calma tensa”. Malgrat tot, tant Imma Cervós com Anna Erra creuen que no farà falta obrir el Pavelló Salut que es va habilitar durant la primera onada a Vic. “La situació, comparada amb la setmana passada en què cada dia anaven pujant els casos, s’està estabilitzant. Si això ho anem aguantant, evitarem obrir el Pavelló. Però ho tenim a punt per si finalment cal”, detalla Erra.
Les diferències entre les dues onades
Han passat gairebé vuit mesos d’ençà que la normalitat es va trencar. Anna Erra explica que amb el pas dels mesos troba diverses diferències entre la primera i la segona onada. “Recordo la duresa del moment en què et diuen: ‘La pandèmia la tenim a sobre i has de començar a paralitzar la ciutat’. Parteixes com de zero i és dur.” Tanmateix, apunta que ara tothom està més informat, però al març “no estàvem preparats, i sanitàriament no sabíem on anàvem.” Ara, en aquesta segona estocada del virus a la ciutat, Erra exposa que “l’administració està molt més preparada”.
En aquesta línia, Imma Cervós també creu que les dues onades són molt diferents. “La primera onada a la Catalunya Central va incidir a la població més vulnerable. En aquell moment teníem uns protocols d’actuació que feia que actuéssim en funció de si una persona havia vingut de Wuhan, d’Itàlia…, o si tenia una simptomatologia determinada”. A part, explica, “no sabíem que estava passant; no coneixíem el virus. I tampoc teníem Equips de Protecció Individual (EPIs); no en teníem suficients, no sabíem com s’havien d’utilitzar”. I també detalla que, per més inri, el virus va entrar a les residències, cosa que no esperaven. “No sabien com s’havia d’actuar a les residències. No sabíem implementar una sectorització interna. Ens faltaven proves diagnòstiques. En aquell moment teníem un caos important amb relació a l’epidèmia i l’afectació a la població vulnerable.” Ara però, la subdirectora general de Coordinació de Salut Pública a la Catalunya Central diu que tot és molt diferent. “A Osona la mitjana d’edat de les persones que són casos positius estan al voltant dels 35 anys” i “ara, set mesos després, estem coneixent com actua el virus, com es difon i quina capacitat tenim de limitar la seva difusió. Hem après una sèrie de mesures que ens ajuden a protegir-nos i evitar la seva propagació”.
La ciutat de Vic té prop més de 46.000 habitants, però l’Hospital Universitari de Vic dona cobertura a tota la comarca d’Osona. Això significa, explica Anna Erra, que per això l’Ajuntament, a la primera onada, va requerir la instal·lació d’un Pavelló Salut perquè la cobertura real de comarca és de 150.000 habitants i estaven saturats. En comparació a la primera onada, on els EPIs, les mascaretes i material sanitari necessari mancava, aquest cop “la sanitat està coberta, i no patim en aquest sentit”, explica Erra.
Per contra, el que sí que fa patir és que “ens trobem amb una sanitat més cansada”. Tanmateix, res es pot aturar: “sanitat ara vol evitar al màxim parar tot el que són la visita d’altres tipus de malalties perquè, la Covid-19 abans s’ho va menjar tot”. L’alcaldessa de Vic explica que ara se sap que el coronavirus “perjudica molt a la resta de malalties que també estan fent el seu mal, i llavors ens trobem amb gent que se’ns mor d’altres mals perquè no ha pogut tenir l’atenció que li calia”.
Tanmateix, Erra explica que la situació de Vic, com a tota Catalunya, és que “ara la gent està més cansada. La situació econòmica i laboral està més agreujada i vol dir que hi ha molt més patiment i tots som més curosos d’intentar jugar en fer mesures de control de salut, però vigilant que no faci més mal a l’economia.”
El quid de la qüestió: la socialització
Una de les preguntes que està en boca de tothom és si els centres d’estètica o de tatuatges, el sector de la restauració, o el sector cultural (entre d’altres) van invertir diners per incrementar la seguretat, tant dels treballadors com dels clients, per què se’ls castiga de nou limitant-los o impedint-los fer la seva feina.
Imma Cervós ho justifica dient que “pel que estem comprovant, després d’aplicar aquesta mesura (tancament de bars, restaurants, centres d’estètica…) la tendència de la corba és d’aplanar-se. No és que s’estigui abaixant, sinó que estàvem en un creixement exponencial, i al cap de quinze dies o tres setmanes d’aplicar aquestes mesures estem notant aquest aplanament de la corba. Per tant, entenem que és una mesura que ens ha portat a aquest control de la pandèmia.”
Malgrat tot, remarca que “això no vol dir que els centres d’estètica, els bars i restaurants siguin un lloc on s’hagin generat molts brots. El que intentem és disminuir la socialització.” Cervós explica que aquesta necessitat de limitar la socialització va relacionada amb la conducta humana: “El que passa és que, com que som humans, ens agrada interaccionar i quan interaccionem, abaixem la guàrdia i ajudem a la transmissió del virus”. Com hem dit abans, l’edat mitjana dels positius a Osona és de 35 anys, però “hi ha molts casos asimptomàtics i això facilita la transmissió del virus. Quan reduïm aquesta activitat social, reduïm la transmissió i deduïm que aquestes mesures ajuden al control de la pandèmia, per això s’han incrementat. No perquè pensem que no hagin adoptat mesures que siguin les necessàries per no tenir brots”. En aquest sentit, Cervós explica que el problema no són els brots, és la disminució de socialització.
El dubte que sorgeix de tot això és: fins quan aquests sectors, tan lligats a la socialització, es veuran lligats de mans i peus? I fins quan podran aguantar la pressió de seguir pagant rendes, tot i veure com els seus ingressos van disminuït exponencialment o fins i tot, es paralitzen? Cervós explica que “aquesta setmana serà la tercera setmana de tancament de bars i restaurants”. Per això diu que potser “tindrem dades que podrien permetre una obertura parcial o per horari d’aquests bars i restaurants, però és una hipòtesi que ara mateix no està sobre la taula”.
Ara per ara el que si es planteja és una desescalada controlada, i com diu Imma Cervós “aquesta s’anirà implementant a mesura que les dades acompanyin”. Són necessaris aquests 14 dies per poder “permetre interpretar la dada, la corba i la tendència a mantenir-se”. Cal no oblidar que “si deixem de cop i volta de fer i implementar aquestes mesures, ens trobarem que en deu dies tornarem a tenir un increment molt important, perquè el virus hi és”, apunta Cervós.
En aquesta línia, la desescalada de juny-juliol, apunten Erra i Cervós, “potser va ser massa precipitada i ara hauríem de pensar en una desescalada amb relació a les resolucions més graduals, en funció de les dades”.
Un any trist per a Vic
“Aquest ha estat un any molt trist per la ciutat de Vic”, amb aquesta frase definia el 2020 de Vic la seva alcaldessa, Anna Erra. La batllessa explica que a Vic “ens agrada fer moltes fires i que vingui molta gent a la ciutat, però ara no es pot fer”. Això ha provocat que s’hagi hagut d’anul·lar fires com el Mercat Medieval (que s’havia de celebrar pel Pont de la Puríssima) o la Fira de la Muntanya i el Festival de la Infància. “Teníem prevista la versió del Mercat Medieval adaptada a la Covid-19. Hauria estat tot molt controlat, però evidentment una de les coses que més ens demanàvem des de Salut era que hi hagués poca mobilitat, i el que nosaltres no podíem fer era organitzar una fira que precisament el que porta és molta gent“. Ara bé, Erra afegeix que “segur que els Reis Mags arribaran a Vic”.
El que més disgusta a l’alcaldessa de Vic és que l’anul·lació d’aquestes fires afectarà molt a la ciutat. Si les fires s’haguessin fet, “tampoc sabíem si llavors estarien els bars i restaurants oberts. No sabríem com acollir tota aquesta gent”. En aquesta línia, però, explica que “posats a mirar, preferiria ser molt més estricte aquest novembre i que al desembre, que és un mes on potser corren més els diners i la gent compra, tots puguem sortir amb més tranquil·litat”. En aquest sentit diu: “La ciutat de Vic, què és capital de comarca, si continua aquest confinament municipal, als caps de setmana només podran sortir la gent de la ciutat. Els negocis es moren a pessics… En canvi si ara al novembre som més estrictes, ens ajudarà a tenir un desembre millor. Potser al febrer tornarà a empitjorar-se, però que per Nadal hi haurà moviment“.
La situació general és decadent, però Erra explica que tot i que “hi ha gent que pateix molt perquè encara no ha cobrat els ERTO, però hi ha estudis que ens diuen que hi ha molt estalvi familiar. Com que hi ha menys viatges, etc. aquests diners es gastaran, potser, per Nadal i ens ajudarà en aquest moviment de l’economia. Però tot són hipòtesis i anirem veient”.
En aquesta línia, Imma Cervós explica que la regulació de mobilitat i reobertura dels sectors afectats al Nadal, no depèn de Salut. “Des de salut pública aportem dades amb relació de vigilància epidemiològica de la malaltia. Però això es consensua amb tots els departaments del Govern de la Generalitat i s’eleva a PROCICAT, que pren una decisió consensuada amb tots els departaments del govern català”. Cervós també explica que “en cas d’afectar els drets fonamentals, com és la llibertat de les persones, s’ha d’avalar pels tribunals”.
Vic vetlla pels de casa
Anna Erra explica que a l’Ajuntament la pandèmia els ha costat uns 2 milions d’euros, que s’han incorporat als pressupostos. Aquests diners s’han tret dels fons de contingències, i de coses que s’han deixat de fer. L’alcaldessa explica que “la Generalitat està a punt d’obrir una altra ajuda pel món local” i destaca que veuen el patiment de la gent pel tancament de negocis, i això els fa patir. Erra explica que cal vetllar per Vic, i “això ho tenen molt clar els regidors de l’equip de govern. Per això, hem intentat subvencionar entitats i vam destinar 600.000 € per subvencions pels comerços”. Anna Erra pensa que “ara el que s’ha d’endeutar és l’administració i no la gent” i afegeix que “hem intentat estalviar impostos i hem estat a primera línia i amb ganes d’ajudar”.
{{ comment.text }}