Adrián Ortega i Xènia Farrés. VIC
Són molts els casos de població jubilada que ha patit els afectes d’aquest pacte, es el cas de J.F, el qual és va jubilar als 65 anys i la pensió actual que rep és de 810,60 al mes, la mínima que dona l’estat. Amb aquesta quantitat, arriba en un compromís a final de mes, ja que ha de mantenir casa seva amb aquest subsidi tan reduït i acotat. L’entrevistat argumenta que no sap ben bé la quantitat perduda, ja que s’hauria de mirar l’increment del cost durant aquests anys sense haver pujat suficient, des de la pèrdua del poder adquisitiu, des de l’any 2013 només ha augmentat un 0’25% la pensió, el qual no correspon amb l’augment del cost de vida de l’IPC. Mantenint una família amb aquests ingressos “és molt complicat arribar a fi de més amb totes les despeses que comporta una llar”, diu. J.F comenta que per ell la solució més oportuna seria tenir una pensió mínima de 1000€ i que incrementes el nivell del cost de vida segons la despesa de cadascú, amb la constància que el govern no prioritza en aquest grup social com són els pensionistes.
D’altra banda, la revalorització de l’IPC ha estat encallada durant bastants anys i això afecta directament a les pensions. Mentre que PSOE, Podemos i Compromís prefereixen seguir la referència del IPC, el PP, C’s, PDECat i el PNV consideren que s’ha de tenir en compte possibles crisis econòmiques futures. El president del Govern Espanyol Pedro Sánchez, va plantejar a les propostes econòmiques “destopar” la base màxima de les cotitzacions, és a dir eliminar el límit d’euros establerts i que cada treballador i la empresa paguin el que realment guanyen. Si es dugués a terme, la primera conseqüència seria l’augment dels ingressos de l’Estat, en concret la Seguretat Social, la qual rebria més de 4.470 milions d’euros, diners que sortirien dels treballadors amb el sou més alt, les empreses tindrien que abonar-los. El que passaria seria que els costos laborals dels treballadors més qualificats, augmentarien, de la mateixa manera que les rentes salarials més altes ingressarien menys diners cada més, tot i que els beneficis serien els mateixos que ara.
Fa anys que es debat el tema de les pensions, un tema que ara causa molt de rebombori, el pacte de Toledo n’és un clar exemple. Aquest ha afectat gran part de la població Però que és el pacte de Toledo?
El Pacte de Toledo
El Pacte de Toledo és l’aprovació del ple del congrés dels Diputats del document aprovat per la comissió de pressupostos del 30 de març del 1995, en relació a l’anàlisi de problemes estructurals del sistema de seguretat social i de les reformes necessàries per fer, a banda de debatre les propostes del govern i exposar les recomanacions adients després d’acordar i consensuar les més oportunes pel sistema de pensions, és a dir, estableix les bases del sistema de pensions amb les quals més tard ha de treballar cada executiu. La comissió del Pacte de Toledo està organitzada per diversos parlamentaris de diferents partits polítics.
La crisi econòmica va fer que una gran quantitat de treballadors d’empreses s’agafessin la jubilació anticipada, entre altres problemes de la crisi, això va sotmetre al sistema de pensions sota pressió segons las forces polítiques.
El document del Pacte de Toledo descriu l’evolució del sistema de pensions espanyol, els quals són futurs factors que podrien afectar el sistema. El pacte de Toledo bàsicament implica tombar la reforma del PP l’any 2013, en la que va establir un índex de revalorització sobre les funcions de salut de les finances de la Seguretat social. Reforma que ha portat que durant la crisi econòmica les pensions només hagin avançat un 0,25% a l’any.
Manifestació de jubilats contra el 0,25%. Foto: Catalunyapress
Algunes de les recomanacions aprovades són, per exemple, la separació de les fonts de finançament de prestacions, les no contributives i les universals, a càrrec de la imposició general de les pensions contributives d’un sistema de cotitzacions socials. La constitució de reserves i millores de les bases, un manteniment del poder adquisitiu per millorar les pensions, aquests aspectes estan enfocats a assegurar l’equilibri financer. Es proposa un tractament específic per una desviació que suposi la pujada de l’IPC real. El finançament dels règims especials, amb la creació d’un fons de reserva. El pacte va proposar la creació d’un fons de reserva el 2000, amb l’objectiu d’acumular recursos econòmics per a les èpoques més dures de la crisi. Els diners d’aquest fons de reserva sortien dels excedents d’ingressos del superàvit de la seguretat social. En les recomanacions del pacte de Toledo, el fons de reserva parla sobre com els excedents de la seguretat social han d’incrementar la dot total del fons de reserva sense cap mena de límit. El que s’aconsella és incrementar els mitjans materials i personals de la gestió del fons. La Millora dels mecanismes de recaptació que alhora és una lluita contra el frau i l’economia submergida. És a dir que contemplen el document com una estratègia per augmentar l’eficiència del sistema. Respecte a l’evolució de les cotitzacions, el que es proposa és una dinamització del sector públic a través d’una baixada de les cotitzacions en determinats sectors, sempre dins d’un criteri d’equilibri del sistema. El respecte a l’edat de jubilació, es continua mantenint a 65 anys, tot i que s’incentiva a aquelles persones que vulguin seguir treballant a partir d’aquesta edat dins dels seus llocs de treball. I l’anàlisi i seguiment de l’evolució del sistema, creació d’una ponència sobre l’evolució del sistema de pensions, el qual vol crear una comissió legislativa no permanent del Pacte de Toledo. Comissió que s’anirà reunint periòdicament per observar i debatre sobre l’evolució del tema.
Aspectes a tancar en relación el Pacte de Toledo
Però també, hi ha aspectes que no s’han pogut tancar com el finançament No s’ha pogut tancar del pacte bàsicament per la falta de capital. Els representants de cada partit tenen diferents opinions: recaptar quotes socials augmentant les bases de cotització diu Podemos, aspecte en el qual, sí que hi ha consens a l’hora d’augmentar l’aportació que prové dels impostos a través de transferències directes o per préstecs d’hisenda. Tot i que l’acord s’acaba diluint en plantejar-se com pagar aquest augment en l’aportació o l’apujada d’impostos.
Pel que fa a les pensions suficients, la vinculació del salari mitjà amb una pensió modesta sense intervenció governamental. Altres miren la cara social i augmentar el salari mínim, que seria d’uns 1000 €. La igualtat femenina és un altre aspecte sobre la taula per part del PSOE, exigint una implantació immediata, urgent i necessària. També el pilar fonamental d’una seguretat social estable com és la contribució. Per a calcular-la d’una manera correcta i justa, es proposa agafar els últims 21 anys cotitzats de la persona, fet que afecta els ja jubilats, ja que aquests passarien a cobrar menys que la resta. La reforma de prestacions de viudetat i orfandat, com a revisió d’antiguitat d’aquesta. Reformar la de l’any 1963, deixant igual el caràcter contributiu i amb un pagament mitjançant impostos i no per cotitzacions com està actualment. I sobre l’edat de jubilació, tot haver-hi establert una edat consensuada: 65 anys, i sumant en el cas que el treballador vulgui seguir treballant, s’ha posat sobre la taula que l’edat establerta per jubilar-se sigui als 67 anys, fet que IU i ERC, van descatalogar, ja que renegaven d’augmentar l’edat de jubilació a aquesta edat. Per tant, això va fer que no hi hagués un consens a l’hora d’aprovar aquest tema.
Manifestación a favor d’unes pensiones dignes Foto: Catalunyapress
Per tant, la possible solució adequada que es pot plantejar és millorar els errors anteriors que han propiciat que tota aquesta gent s’estigui manifestant als carrers d’arreu de l’estat espanyol. Deixar totalment de banda l’altra problemàtica com és la de l’IRPF, ja que la pujada de l’any anterior corresponent al 0,25%, només es podia donar a terme en el cas que al país hi hagués un dèficit i, en segon lloc, oblidar-se de totes les maneres possibles l’eliminació d’aquest.
{{ comment.text }}