Arnau Moya i Joan Muñoz
La política dona moltes voltes al voltant de dos eixos ideològics clars: la dreta, l’esquerra i el centre contra la perifèria. D’aquests eixos se’n deriven diferents branques que tracten diversos aspectes de les ideologies esmentades. Com tot eix tot es pot estirar més o menys i quan arribem als punts més allunyats del centre hi trobem els extrems. Darrerament un dels extrems que més observem en el panorama polític mundial és l’extrema dreta.
L’aparició de partits polítics amb aquesta ideologia no és sorprenent, l’extrema dreta ha aparegut històricament en moments de crisi dins les democràcies. Avui dia se segueixen vivint encara dues crisis que porten a l’aparició d’aquests moviments. La primera de les crisis és l’econòmica. El que va començar l’any 2008 amb la caiguda de Lehman Brothers va ser una de les crisis financeres més doloroses de la història. A Espanya la crisi ha durat fins al 2014, tot i que encara avui hi trobem bastants efectes d’aquesta brutal davallada econòmica.
La segona de les crisis a tenir en compte pel ressorgiment de les forces d’extrema dreta és la crisi dels refugiats. La migració de persones que es troben en situació de vulnerabilitat al seu país i l’entrada “descontrolada” porten al fet que molta gent es vegi envaïda per les persones que necessiten una nova oportunitat lluny de la seva llar. Ambdues crisis estan sent molt mal gestionades per la política tradicional i l’extrema dreta aprofita les debilitats de les democràcies tradicionals per treure el cap de la cova.
Els 17 d’Europa
A Europa la força de l’extrema dreta ha augmentat de forma significativa en aquesta darrera dècada. De fet, en 17 parlaments europeus hi ha diputats de partits d’extrema dreta. El país on hi ha més representació d’aquest tipus de moviments és Hongria, on amb 133 diputats pel partit de Viktor Orbán l’extrema dreta governa en solitari. Fidesz, nom del partit governant d’Hongria mostra símptomes de partit que ha aprofitat de manera excel·lent les crisis explicades.
El segon país amb més representació de forces d’extrema dreta és Polònia, on actualment governa el partit Llei i Justícia de clara denominació de dretes. Andrzej Duda, actual president del territori polonès mostra la cara més restrictiva pel que fa a la immigració i als drets d’aquells que busquen sort fora de casa seva.
El cas espanyol és recent
El cas espanyol és digne d’estudi en l’àmbit acadèmic. No s’ha après res després de 40 anys de dictadura d’extrema dreta i de mica en mica tornen a sorgir partits que ens recorden a un passat on les coses eren molt diferents. Fa un parell de setmanes presenciàvem l’aparició d’un fantasma del passat en forma de partit polític, VOX. El partit de Santiago Abascal clama per una Espanya unida i sense autonomies, vaja el que hi va haver entre 1939 i 1975.
VOX busca ser la solució immediata i més contundent de les crisis que ocupen l’actualitat espanyola. El partit expulsaria a qualsevol immigrant si en tingués l’oportunitat, ja que declaren que “los españoles primero”. De fet, un 41% dels votants al partit d’extrema dreta ha concretat que el seu vot es va decidir en clau migratòria.
El futur de les democràcies presenta un panorama fascinant pels analistes polítics però complicat per als ciutadans que no els hi acaba de fer el pes aquestes formacions. Les urnes decidiran el futur d’una Europa que té esquerdes a refer.
{{ comment.text }}