Mireia Marcó i Rebeca Molero. Vic
Mor Quino, el dibuixant argentí conegut com el pare de Mafalda. Va ser el 30 de setembre als 88 anys a Mendoza, la seva ciutat natal i lloc on es va instal·lar tres anys després de la mort de la seva esposa. “Ha mort Quino. Tota la gent bona al país i al món, ho plorarà”, va tuitar Daniel Divinsky, amic i editor històric de l’artista. Just l’endemà del 56è aniversari de la seva primera publicació de l’emblemàtica nena homònima, ens va deixar un dels il·lustradors més visionaris de la història.
El seu nom complet era Joaquín Salvador Lavado Tejón. Els seus pares eren malaguenys que van emigrar a l’Argentina, on va néixer Quino, dit així per a distingir-lo del seu oncle, que també era il·lustrador. Amb tretze anys va començar a estudiar Belles Arts a Mendoza, la ciutat on va morir, però va deixar l’escola per a dedicar-se a fer les seves primeres historietes còmiques que vendria al setmanari Esto Es el 1954.
El personatge de Mafalda va néixer quan li van encarregar un treball de publicitat encoberta que no va arribar a realitzar-se, però que va acabar publicant a Leoplán, i posteriorment al setmanari Primera Plana i el diari El Mundo. El 29 de setembre de 1964 va ser quan es va publicar la primera tira còmica de les aventures de la curiosa nena Mafalda a la qual Quino donaria vida fins al 1973, quan se li van esgotar les idees. No obstant això, fins avui s’han continuat reeditant, traduint i recorrent món aquestes famoses tires.
Al llarg de la seva carrera va rebre múltiples reconeixements, entre ells l’Ordre Oficial de la Legió d’Honor, l’honra més important que el govern francès li otorga a un estranger. El 2014 Quino compleix 60 anys en l’humor gràfic i Mafalda compleix 50 anys, any en que va rebre el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats a Espanya i va inaugurar la 40a Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires.
“La sopa és una metàfora sobre el militarisme i la imposició política”
Quino, que va crear a la nena en una època revolucionària
Tots coneixien a Mafalda, però com va influir el personatge en el nostre entorn? Li demanem a Héctor Navarro Güere, professor de Disseny Gràfic de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i investigador en comunicació visual, comunicació digital, teoria de la imatge i tipografia: “Les reflexions i preguntes que es fan per descomptat que estan vigents. Es tracta d’un humor elaborat intel·ligent detallat que va molt més enllà del treball gràfic”. Avui en dia, la famosa nena revolucionària no ha deixat de tenir importància, és per això que la noticia de la mort del seu “pare” ha emocionat a gran part del món: “No sé si a Espanya és així però a l’Amèrica Llatina, Mafalda segueix sent fonamental pels meus contemporanis” afegeix l’Héctor Navarro.
Mafalda ens desperta i ens obliga a formular preguntes fonamentals, com passa en els bons contes. Us heu plantejat mai què val la pena en les vostres vides? Us heu parat a pensar si no és preferible la lentitud i parsimònia a la rutina diària, tan repleta de coses per fer i per dir com a buida de sentit?
– Mafalda: la filósofa que ama a los Beatles y odia la sopa , Antonio Fernández Vicente
I com també deia en el programa FAQS de TV3 Raquel Riba Rossy, il·lustradora i creadora de Lola Vendetta, “Mafalda la va ajudar a començar a pensar quan era nena, i tant de bo aquestes situacions de les quals parlava no fossin actuals però sí que ho són”. Javi Royo, dissenyador, il·lustrador i company d’editorial de Quino, en el mateix programa afegia que “representava la mirada d’una nena amb totes les reflexions d’un adult des d’una posició universal” i també “la innocència d’una nena donant un cop de puny a la cara de qui ho llegeix, però d’una forma tan subtil i tan dolça”. L’Héctor Navarro recalca “és una crítica constant, reflexions i lliçons de vida en forma de còmic. També hi havia altres dibuixos paral·lels com Condorito, Olafo el Vikingo però Mafalda era una fora de sèrie”.
“La nena filòsofa ens ensenya a pensar sobre el nostre món, sobre aquells detalls de les nostres vides que passen desapercebuts”
– Mafalda: la filósofa que ama a los Beatles y odia la sopa
És important veure també com ens influencia als mitjans de comunicació aquest univers que la Mafalda crítica i mordaç reconeixia com a embrutidor. Com explica l’article de The Conversation, per a ella, fins i tot desendollada, la televisió ens té acostumats a frivolitats variades. Deia que “els diaris inventen la meitat del que diuen” i a això se suma que no expliquen la meitat del que passa. Dona a pensar quan llegim qualsevol notícia que ens relata un dia qualsevol del qual podria ser la nostra vida…
Per tot això i per fer-nos qüestionar fins i tot els nostres propis principis, tot el que donem per fet i après i veure com el raonament i el sentit comú és tan difícil de trobar, Quino ens deixarà amb moltes preguntes obertes que potser mai sabrem respondre.
Mafalda ens fa qüestionar el que donem per fet i, de manera commovedora, comparteix la seva insatisfacció amb el que anomena el desastrós estat del món.
– De Mafalda con amor: el legado del maestro Quino , Mar Pérezts
{{ comment.text }}