Sara Roy. Barcelona
“Abans de dos quarts de vuit del vespre, els espectadors ja esperaven a l’entrada del Teatre Coliseum de Barcelona per veure el musical La Tienda de los Horrores. Un espectacle dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix que ja fa des del mes de setembre que no para de triomfar. Aquesta comèdia musical va ser estrenada l’any 1982 a OffBroadway, però no va saltar a la fama fins que el director Frank Oz en va fer una adaptació cinematogràfica l’any 1986.
Alguns dels espectadors aprofitaven per fer-se fotos amb el cartell del musical abans dentrar i seure a la seva corresponent butaca. Un cop tothom sentat i amb els llums del teatre apagats, les increïbles veus de les Sey Sisters donaven pas a l’inici de l’espectacle. L’Edna, la Katy i la Yolanda fan un paper omnipresent fantàstic durant tota l’obra. Són la veu de la consciència dels protagonistes, i apareixen a cada escena amb una força escènica trencadora. Creen unes harmonies de veus magnífiques. Acompanyades dels llargs aplaudiments del públic les germanes Sey van sorprendre a cada intervenció amb un look diferent, un estilisme de Míriam Compte, caracterització d’Helena Fenoy i perruqueria de Marta Ferrer.
Manu Guix destaca donant veu a la planta carnívora protagonista del musical, l’Audrey II. I no només encarna aquest personatge, sinó, que s’encarrega de la direcció musical i de toca el piano en directe. Segons explica Guix en una entrevista; La Tienda de los Horrores és “una història que parla d’amor, de dos protagonistes que es coneixen i s’enamoren, però ofereix moltes capes, i en un moment en què vivim l’auge de les ‘fake news’, els populismes que creixen, la història de l’obra fa pensar en fins a quin punt estem disposats a arribar a alguna cosa per ambició “. Una clara crítica social que interpel·la l’espectador i fa que es questioni coses com: ¿jo ho faria?, ¿mataria algú per donar de menjar a una planta que m’està aportant fama i els diners?
En total a la botiga dels horrors hi havia gairebé una trentena d’artistes (músics, actors i ballarins) que van crear unes boniques i treballades actuacions en directe vestides de colors i extravagància. Totes elles a ritme del soul i el rock’n’roll gràcies a les cançons que ajuden a segur el fil de la història, que és el que passa i com se senten els diferents personatges. És un musical que et convida a reflexionar i a pensar més enllà de l’argument narratiu.
