Marc Camacho “Ja són quaranta-quatre anys governant els mateixos”

Ruben Ruiz / Enric Serra

Porteu setze anys a l’Ajuntament de Vic, en aquest temps com heu buscat influir en la ciutat?

En bastants coses, des que ens vam constituir hem continuat creixent, a diferència d’altres ajuntaments dels Països Catalans. Si no existíssim nosaltres com seria aquesta ciutat? Les grans multinacionals tancarien el comerç local, el clientelisme i els amics del govern tindrien totes les preferències per accedir a serveis públics, la privatització del servei públic, la desigualtat d’oportunitats de la població. Durant aquest temps hem volgut obrir les portes de l’Ajuntament i explicar a la gent què és el que passa allà dins. Si no fos per la CUP, les adoberies estarien a terra i hi hauria una gran avinguda amb pisos de luxe, són un patrimoni industrial de la ciutat, que aquí en tenim poc. També vam batallar molt en el Pla d’Ordenació Urbanística, perquè s’intentés desdibuixar una carretera que passava pel Puig dels Jueus que pretenia descongestionar la ronda de Camprodon.

Des de l’any 1979 que hi ha governs de CiU i JxCat, es nota aquest tarannà ideològic a la ciutat?

Es nota la comoditat del seu entorn i de veure com el seu “xiringuito” es manté. Jo soc regidor de l’Ajuntament i quan entres allà et fan sentir com un extern, però és que jo també formo part d’aquesta casa, jo també soc Ajuntament. L’oposició també som part de l’Ajuntament. Quan entres a l’alcaldia ja veus que allà no hi ets benvingut. Ja són quaranta-quatre anys governant els mateixos i les polítiques continuen sent les mateixes, des de l’alcalde Montanyà a l’Anna Erra.

A les pròximes eleccions es presenten diverses llistes d’ultradreta, com ho enfronteu?

No ens ve de nou, a diferència d’altres ciutats que sí que es poden sorprendre que es presentin llistes de caràcter feixista, nosaltres des del 2003 que n’hem tingut una, que és Plataforma per Catalunya i les derivacions que n’han fet. La feina de formiga que ha anat fent la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d’Osona llançant pamflets antirumors contra el racisme ha treballat per mantenir aquestes formacions sense representació. En temes com la seguretat s’hi aferren per crear populisme i generar por a la població per presentar-se com la solució, quan ells són un problema afegit. 

Com es pot solucionar el debat entre el nord i el sud de la ciutat dividida pel riu?

És curiós que tenim un riu que és un fil, comparat amb el Ter, i deunidó el que separa. Aquí és dins del tarannà de les persones que han estat governant la ciutat durant tants anys. D’aquest centralisme que tot ha de passar al centre de la ciutat. Sí que ens venen que estan fent equipaments, però si posem un mapa el riu separa la ciutat en dos veiem com la Biblioteca Pilarín Bayés, que està molt bé i m’encanta, està més a prop de la catedral que del Vic 2. L’ACVic, que estem molt a favor de la programació de cultura que hi fan, està més a prop de la Plaça Major que de l’Horta Vermella. El barri del Remei té molta vida de barri i obre les portes a la ciutat. Aquesta gent de la ciutat ha de ser benvinguda i que se senti part de la ciutat. Hi hem de crear equipaments i potenciar les festes del barri, creant un eix comercial de comerç petit i local. 

Com treballareu per aconseguir un lloguer més accessible, especialment per als més joves?

La mitjana es troba al voltant dels 700 euros, que és molt. Aquí es fa feina amb la borsa de lloguers i ajudes als joves. Però l’Ajuntament no arriba a la desena de pisos en propietat. Nosaltres potenciarem que des de la Generalitat arribés al 30% d’habitatges de protecció oficial, que nosaltres apostaríem pel 50%. Potenciar la compra de pisos de l’Ajuntament perquè pugui crear una borsa de lloguer social que s’establís als 300-400 euros, perquè l’Ajuntament té recursos per sufragar aquestes despeses. En canvi, l’Ajuntament ven propietats que es podrien convertir en lloguers.

Com veieu la relació de l’Ajuntament amb l’Església i les donacions a l’Abadia de Montserrat?

Aquí el problema primordial és que som una ciutat que tenim una seu del bisbat, això no li passa a Manresa, Berga, Santa Coloma de Farners. I et diuen que hi ha dues autoritats, encara que per mi el bisbe no és una autoritat, és una associació que té els seus integrants, com qualsevol altra. I per això creiem que no se’ls hi hauria de donar certs privilegis simplement perquè la nostra cultura  i tradició penja del que ha sigut la història de la humanitat amb l’Església catòlica. El bisbat de Vic té moltes propietats a la ciutat, que perquè ha concordat amb l’estat espanyol i amb el Vaticà amb el qual se’ls eximeix de pagar l’IBI en tots els béns immobles i no estem recaptant impostos que podríem invertir en serveis públics.

Aquest curs educatiu hi ha hagut la polèmica a l’IES Vic i l’eliminació d’ESO i Batxillerat, com ha viscut la CUP aquesta situació?

Com a exalumne de l’IES Vic aquest tema em va tocar molt la fibra. Aquest centre era conegut popularment per uns problemes interns que no el deixava funcionar, però es va fer molta feina per millorar-ne la imatge i crear un projecte educatiu que li va donar un bon nom a nivell català i fins i tot espanyol. Tota la millora amb els projectes d’intercanvis estudiantils i premis en treballs de recerca es veu estroncat per l’aposta 100% de formació professional sense tenir en compte la feina que s’ha fet la secundària aquests anys. D’una ciutat de gairebé 50.000 habitants considerem que només tres centres públics de secundària són pocs. I no es pot quedar en només dos. Manlleu té 20.000 habitants i en té dos. 

Quin considereu que és el repte més important dels pròxims quatre anys?

Són tants que no sabria quin dir. Bàsicament, és fer una ciutat amigable, on tothom tingui els mateixos drets i igualtat d’oportunitats. On no hi hagi aquests clientelismes tan clars. Ells tenen el logotip de “ciutat a la mesura humana”, nosaltres no considerem que sigui a la mesura humana, i per això al nostre projecte sí que volem que agafi aquesta mesura. Per nosaltres la mesura humana significa que s’hi pugui viure bé, tenir la teva feina amb un salari digne i et puguis moure amb transport públic o bicicleta sense haver d’agafar el cotxe.