Mila Font: “Cal augmentar la producció de vacunes, i l’única manera que veiem perquè això sigui una realitat és alliberant les patents”

Marta Gurri i Josep López. València

Metges Sense Fronteres (MSF) és una organització medico-humanitària internacional que neix ara fa 50 anys, el 1971, per ajudar a les víctimes de desastres naturals o humans i de conflictes armats. La seva bona tasca desenvolupada durant aquests anys, però, ara s’ha vist truncada per la pandèmia. A més, l’organització ha comprovat de primera mà com la crisi sanitària de la Covid-19 ha estat desigual arreu del món, començant per la vacunació i acabant per l’assistència mèdica primària, passant per la seguretat alimentària. De tot plegat en parlem amb Mila Font, delegada a Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Balears i la Regió de Múrcia de MSF.

Metges Sense Fronteres lluita per fer front a la pandèmia des de gener de 2020 arreu del món. Això els ha permès comprovar les desigualtats latents en l’accés a les eines i les vacunes contra la Covid-19…

Sí. Si pensem una mica el que ha significat aquesta pandèmia, sí que veiem que ha afectat de manera diferent en diferents països, i també la resposta contra la pandèmia ha estat diferent en cada part del món. Jo crec que on es veu molt clar és en el tema de la vacuna. En un temps rècord s’ha aconseguit una vacuna contra la Covid-19, però a aquesta vacuna només es té accés si vius en un país ric. Aquesta és la realitat que estem vivint de com es reparteixen les vacunes al món. 

A Espanya, per exemple, per a la vacunació hi ha grups d’edat i tu vas accedint o no. En el món el que està passant és que qui té diners se la posa, i qui no, no. Ara mateix des de Metges Sense Fronteres pensem que cal augmentar la producció de vacunes, i l’única manera que veiem perquè això sigui una realitat és alliberant les patents.

En aquest sentit, Metges Sense Fronteres, juntament amb diverses organitzacions de la societat civil, ha demanat als desenvolupadors de les vacunes que publiquin la seva propietat intel·lectual i es traspassin, per tant, coneixements i tecnologia per tal de fer arribar la vacuna a tothom. La indústria farmacèutica, però, segueix rebutjant la iniciativa…

Sí. L’Índia i Sud-àfrica van presentar una proposta que demanava que, ja que ens trobem en una situació extraordinària, hauríem de prendre mesures excepcionals i suprimir la propietat intel·lectual relacionada amb medicaments, proves de diagnòstic i vacunes per a la Covid. Aquesta petició es va fer a l’octubre-novembre, i encara s’està negociant. Des de MSF vam posar en marxa una campanya perquè el govern espanyol canviés la postura i recolzés aquesta petició. Més de 100 països l’han recolzat, però els EUA, Canadà, la Unió Europea…, els països rics, estan en contra d’aquesta proposta. Això al final el que fa és que només puguin tenir accés a la vacuna les persones que viuen en països rics.

Més de 100 països han recolzat aquesta proposta de l’OMC, però Espanya encara no. Per què creu que passa això?

Això encara és una incògnita. Sí que estem veient com en els últims dies-setmanes la situació està canviant. La postura d’Espanya ha estat la de reforçar el Mecanisme de Covax i no canviar sistema. A més a més, aquí d’alguna manera Espanya “juga”, perquè tot el que té a veure amb la negociació en el tema de les patents i l’organització mundial del comerç són decisions que es prenen a la Unió Europea. Per tant, diguem-ne que el nivell de decisió d’Espanya s’emmarca en la Unió Europea, i com que a la Unió Europea la línia és una altra, allà està la qüestió d’aconseguir que comencin a haver-hi alguns estats membre que vagin en contra d’aquesta línia. Estem pendents de la reunió del G-20 de la setmana vinent a veure si es treu aquest tema i canvien les coses.

“La postura d’Espanya ha estat la de reforçar el Mecanisme de Covax i no canviar sistema”

I l’alliberació de la patent de les vacunes seria un fet sense precedents?

No. No és res de nou o impossible, perquè això ja es va fer. A principis dels anys 2000 era el moment en què l’epidèmia de VIH estava afectant d’una forma terrible sobretot a l’Àfrica. Els tractaments antiretrovirals eren caríssims, i si vivies en un país com Kenia per exemple, que era on jo treballava en aquell moment, et feien la prova per saber si eres seropositiu, i allò era una sentència de mort pràcticament. Era impossible que poguessis pagar un tractament que costava 10 mil dòlars per pacient a l’any. Hi va haver tota una lluita per part societat civil, associacions de pacients, Metges Sense Fronteres… I finalment es va aconseguir alliberar la patent dels medicaments antiretrovirals perquè es poguessin produir de manera genèrica. Ara aquest tractament ara no arriba a 100€. Realment és possible fer-ho i si es fa suposa que hi hagi molta més gent accedint a aquests medicaments, i no només aquells que els poden pagar o viuen en països on es poden pagar.

El cert, però, és que en els països on vostès treballen, els efectes de la Covid-19 i la vacunació desigual no han estat els únics. També hi ha hagut efectes col·laterals?

Sí. Per exemple, han augmentat les necessitats de salut en molts dels llocs on nosaltres treballem, d’alguna manera a conseqüència de les mesures que s’han posat en marxa per combatre la Covid. Per exemple s’ha vist afectada la vacunació contra el xarampió o altres tipus de malalties. Aquestes campanyes de vacunació, en molts llocs, s’han aturat o s’han endarrerit perquè no tenien prou material de protecció per al personal que havia de posar aquestes vacunes. O també ha passat que s’havien pres mesures de tancaments perimetrals, i llavors les campanyes mòbils no es podien posar en marxa. Per tant, un primer efecte col·lateral seria com les campanyes de vacunació s’han vist afectades per les decisions que s’han pres per Covid.

En aquesta mateixa línia, en el cas concret de la malària ha passat el mateix. Moltes de les iniciatives que estan en marxa per controlar la malària, per exemple, no s’han pogut posar en marxa per aquestes mateixes raons. Això també té un efecte en la salut de les persones.

I l’alimentació també és un aspecte que s’ha vist agreujat a causa de la pandèmia, oi?

Sí. Darrerament veiem que en molts llocs del món, la seguretat alimentària s’està veient amenaçada. Per exemple, s’ha vist afectada la gent que no ha pogut recollir les seves collites, o la que viu del que treballa; si avui no treballa, avui no viu. Moltes persones d’aquests països estan en aquesta situació.

“Hi ha por a anar a aquests llocs perquè pot haver-hi persones que estan infectades. Això també ho havíem vist en el passat en els projectes d’Ebola, per exemple.”

Tanmateix, els serveis de salut tampoc s’han pogut desenvolupar amb normalitat en aquests països, no?

No. En molts casos els serveis de salut s’han interromput. De fet, d’alguna manera nosaltres ho hem pogut viure aquí; al principi de la pandèmia la salut primària no funcionava. Però en aquests altres llocs no només no funcionava la salut primària, sinó que potser hi havia hospitals o centres de salut sencers que no funcionaven perquè no hi havia protecció per al personal sanitari, per exemple. I d’altra banda el personal sanitari ha estat, com també ho hem vist aquí, dels primers col·lectius afectats per la malaltia. Llavors això té un impacte en els serveis de salut que estan rebent en aquestes poblacions.

Clar, tot això afecta el bon desenvolupament de la vostra feina…

Sí. A més, en alguns llocs han canviat les percepcions que la gent té sobre les instal·lacions i el personal sanitari. Hi ha por a anar a aquests llocs perquè pot haver-hi persones que estan infectades. Això també ho havíem vist en el passat en els projectes d’Ebola, per exemple.

I la violència també s’ha vist augmentada a causa de la pandèmia…

Sí. Un punt també important és que hem vist com ha augmentat la desigualtat, i també la violència. I específicament hem vist com ha augmentat, i a Espanya també s’ha vist, la violència de gènere. En aquests entorns de: ‘tu no pots sortir de casa’, el que està passant és que les víctimes estan tancades amb el mateix violador. I això s’ha vist amb un augment de les trucades al 016, o quan s’ha deixat tornar a sortir de casa, també han augmentat les visites als centres de salut.

Això no obstant, un altre dels efectes col·laterals de la pandèmia ha estat l’augment de polítiques migratòries restrictives?

Aquest efecte el veiem potser més a Europa, però sí; la pandèmia de Covid-19 s’ha utilitzat com a excusa per posar en marxa polítiques migratòries molt més restrictives. S’han parat operacions de rescat al mar Mediterrani amb l’excusa de quarantenes, i s’han posat una sèrie de mesures que el que han fet ha estat utilitzar la Covid per fer més difícil el treball d’aquestes organitzacions. Ho hem vist també per exemple en el cas de les Illes Gregues. Allà les mesures que es prenien per als camps de refugiats eren una, i les que es prenien per als habitants grecs eren unes altres. No es tenia en compte que les mesures que s’havien posat en aquests camps de refugiats eren impossibles de complir, perquè no hi havia distància física, ni tampoc hi havia aigua per rentar-se… Era d’alguna manera tancar a aquestes persones en aquests llocs. Globalment així és com veiem com la pandèmia ha afectat els llocs on treballem.

En quines condicions treballen vostès  com a metges sense fronteres els destins? Estan protegits d’alguna manera o vacunats?

En el nostre cas, la gent que estem aquí i que alhora viatgem al terreny estem en contacte amb les nostres respectives comunitats autònomes perquè ens incloguin en el procés de vacunació. El que passa és que la majoria del personal, sobretot el sanitari de Metges Sense Fronteres, combinen els seus treballs amb estar aquí, amb la qual cosa molts ja han estat vacunats pel sistema sanitari espanyol. Tanmateix com us deia, existeix un mecanisme, que és el “Mecanisme de Covax”, que ha posat en marxa l’OMS. Aquest consisteix en una espècie de “pot” en el qual es van posant vacunes i es van repartint a diferents països. Llavors és cada país el que marca un pla de com utilitzaran aquestes vacunes. En aquests plans d’aquests països, el personal sanitari també està molt al principi dels que seran vacunats.

Hi ha realment un desconeixement de les xifres de morts reals per Covid-19, partint de la base de que existeix una desigualtat?

Clar. La informació epidemiològica no té potser el mateix nivell de detall que podem tenir nosaltres aquí. A més a més, cal tenir en compte que en el cas concret de MSF, pràcticament la majoria dels nostres projectes s’executen en zones de conflicte. Per tant, imagineu-vos el que és viure en una guerra i a la vegada haver de controlar tot això. Tot és més difícil. Des de l’organització pensem que si es vol solucionar el problema, hem de fer les vacunes accessibles per a tothom; si no no acabarà.

“El que és important és que quan hi hagi les vacunes de la Covid-19, es puguin posar en línia amb altres vacunes d’altres malalties, i que no sigui un projecte vertical.”

Creu que si els mitjans de comunicació haguessin fet més ressò de la situació que viuen des de MSF, hagués ajudat – o ajudaria – a aconseguir l’objectiu?

Doncs no ho sé. Parlar d’una crisi als mitjans és difícil. En el moment en què va començar la pandèmia, vam pensar que el fet que ara, les persones d’aquí estiguessin vivint, en molts casos, situacions com el fet d’haver d’estar a casa tancats, no poder sortir, no saber què passarà… crearia empatia. Aquestes sensacions que estem vivint ara aquí, són les sensacions amb les quals moltes persones conviuen diàriament de manera “normal”. Aquest és el seu dia a dia sempre. Però per contra, si observem el que està passant i les decisions que s’estan prenent amb relació a les vacunes, ens n’adonem que això no està funcionant. Les vacunes només ens les estem quedant els d’aquí. Una mica és el missatge que es desprèn amb el “Mecanisme de Covax”: “nosaltres donem primer i després us donem un percentatge”. Llavors, aquesta és la dificultat que persisteix.

Finalment, parlar de les coses que volem parlar no és senzill i s’ha d’aconseguir d’altres maneres. En això hi estem treballant.

Com creu que serà el futur de la vacunació en els països que tenen major dificultat per obtenir aquestes vacunes? Com a MSF creuen que les patents seran alliberades? Quines vies de futur hi veu?

Respecte a les vies de futur, el que veiem és que el fet que el president d’Estats Units, Joe Biden, fa unes setmanes parlés sobre el tema i digués que potser s’haurien d’alliberar les patents de les vacunes, és positiu. Això pot portar a dos països a acceptar el canvi i permetria augmentar la producció i que la vacuna arribes a molts altres llocs. El que passa és que no podem oblidar-nos de què els llocs on treballem els MSF hi ha altres campanyes de vacunació, com la del xarampió. Avui dia hi ha llocs on viuen nens que d’ençà que han nascut no han rebut cap vacuna perquè s’han parat les campanyes. Llavors, el que és important és que quan hi hagi les vacunes de la Covid-19, es puguin posar en línia amb altres vacunes d’altres malalties, i que no sigui un projecte vertical. Però per arribar aquí s’ha d’haver estat capaços de produir les vacunes que fins ara no tenim capacitat de fabricar.