Miquel Arisa: “Catalunya té el seu dret a decidir, però s’ha de trobar la fórmula perquè això sigui possible”

Andreu Miralles i Roger Saladrigues. Centelles

Com alcalde de Centelles del PSC, vostè i el seu equip de govern van posar totes les facilitats perquè els centellencs i centellenques poguessin anar a votar, una acció que a priori contradeia les instruccions del seu partit. Com s’explica això?

Sempre he actuat d’una manera autònoma i he fet coses que evidentment el partit no fa. Tinc molt clar que ser alcalde de Centelles vol dir tenir una sensibilitat molt diferent que ser alcalde d’un altre lloc, la qual cosa implica que pugui exercir el meu dret de fer les coses al costat del meu equip de companys com creiem que les hem de fer. Per tant, formar part de l’ANC i participar activament en el referèndum era un dret que no podíem privar als nostres veïns i veïnes perquè decidir el futur del país és un dret fonamental de tot ciutadà.

Com qualifica el comportament de la policia, que en alguns municipis va actuar de forma violenta per requisar urnes i paperetes?

Això és una anomalia i hi estic totalment en contra. És un joc infantil que no té cap ni peus.  A més, una urna és una cosa tan ridícula que al final ens l’haguéssim pogut fer cadascú a casa seva. Això és ridícul, no té ni cap ni peus; no s’aguanta per enlloc.

Per això, no va anar a votar?

No. Entenc que hi ha d’haver unes circumstàncies molt més adequades per poder exercir aquest dret. Una cosa és actuar com alcalde i permetre que cada un pugui exercir el seu dret i una altra molt diferent és si ho comparteixo, o no, com a persona.

Quina valoració fa dels resultats que es van obtenir a Centelles?

Pensava, amb tots els respectes, que serien més grans. Certament, vaig quedar una mica sorprès de la participació. Sincerament, crec que n’hi hauria hagut molta més i molts més “sí”.

I els resultats generals són vàlids per fer una Declaració Unilateral d’Independència?

No només s’han de tenir en compte els resultats del referèndum per legitimar una DUI. També és molt important analitzar com tots plegats hem estat capaços de plantejar les coses. No sóc qui per dir si els resultats són vàlids o no. Penso que s’havien d’haver fet molts més esforços per totes bandes a Catalunya per tal d’arribar a molts altres àmbits de consens.

Defensa el dret a decidir. Però, i una declaració unilateral d’independència?

No estic en contra ni molt menys que Catalunya sigui independent, però en una Europa com la que vivim s’han d’equilibrar totes les forces, moviments i buscar un pas entremig per arribar en aquest pas final. Crec que Catalunya té el seu dret a decidir, el dret d’autodeterminació, però s’ha de trobar la fórmula perquè això sigui possible.

Però, després de les càrregues policials del passat 1 d’octubre, s’ha arribat a un punt de no retorn?

Des de l’Estat s’ha fet tot molt malament. S’hauria d’haver entrat a negociar molt abans. Fa cinc anys que s’havien d’haver plantejat alternatives i per tant ara, a última hora, tot el que es faci serà desafortunat.  És inadmissible a qualsevol estat de dret que unes persones que volen exercir el seu dret d’anar a votar pateixin aquesta agressió. La intervenció de l’Estat és absolutament desafortunada. Ha arribat a un nivell massa complex.

Amb tot, el panorama que es presenta és encara més incert. Segurament es formalitzi una DUI i el govern de l’Estat espanyol apliqui l’article 155….

Tot són conseqüències de la mediocritat que es viu, i per tant, pot passar qualsevol cosa. Això té poca importància, el que sí que en té és que siguem capaços de trobar una sortida en aquest atzucac. I passa per tothom, quan al riu baixa aigua bruta és perquè tothom n’hi ha tirada. Cal fer una reflexió en profunditat del que es vol fer i l’article 155 no ho és.

I aleshores què?

S’han d’asseure a parlar. Si no ho fan, un dia o altre ho hauran de fer. Qualsevol acció que prengui cadascú hauran de comunicar-la. Si no, com es pensa solucionar tot plegat? Les separacions amistoses són caríssimes, però les trencadisses són ruïnoses per totes les parts. Només per això ja queda l’obligació d’asseure’s a parlar. Si no ho fan, llavors ens anirem endarrerint. O sigui, sabrem com ha començat, però no sabem com pot acabar i aquest és el problema.

Però, el líder del PSOE i d’altres partits sí que han defensat la suspensió de l’autonomia…

Pedro Sánchez és el senyor Pedro Sánchez i parla per ell. Els líders d’altres partits tenen l’opinió que tenen. En el meu cas, jo no sóc del PSOE, sóc del PSC i penso i opino com alcalde de Centelles.

No creu que les diferents opinions que hi ha dins el PSC-PSOE poden ser un problema a llarg o curt termini?

Els partits són instruments per fer coses. Penso que se’ls dona massa importància. Els socialistes han estat vàlids durant 40 anys, ara potser no tant perquè surten altres alternatives i queden engolits per aquestes. Això també passa a Europa.

Mentrestant, la Fiscalia ha acusat Josep Lluís Trapero (Major dels Mossos), Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium). A més, no ha condemnat les càrregues policials sinó que les ha defensat….

Quan les coses polítiques entren tant a la Justícia vol dir que alguna cosa ha fracassat, i molt. Les coses polítiques s’han d’arreglar amb la política i a més a més s’han de solucionar amb els interlocutors que han produït aquestes coses. Aquí s’ha de buscar un acord i una sortida digna per a tothom.

Aquí de moment no hi ha solució, però Europa tampoc es mulla…

Europa no mou un dit per res, si no és per la butxaca. La UE no va ser capaç d’intervenir a Iugoslàvia que ho tenia al costat. La UE en aquest moment està intentant salvar els seus privilegis econòmics i poca cosa més. No compta amb nosaltres si no és per temes econòmics, només vol preservar els seus privilegis a través dels estats.