Rebeca Molero i Mireia Marcó. Vic
Degut a les circumstàncies actuals, viure com a músic s’ha fet molt complicat i també per a altres sector de l’entorn cultural. Les cancel·lacions i els espectacles posposats ha fet que, a l’actualitat, els artistes visquin en una situació d’incertesa constant que els afecta econòmicament i, també psicològicament. Com ha passat a en Roc Tàpia, intèrpret de saxòfon, trombó i fiscorn de 19 anys, ens explica que “el fet de no poder fer música amb companys/es és molt trist. Personalment, faig música per passar-ho bé i compartir molts moments amb altres persones, i sento que aquests moments ja no hi són.”
En aquest darrers mesos, els espectacles musicals han patit grans canvis. La majoria d’aquests no han pogut ser presencials i, és per això, que s’han buscat altres alternatives en el sector musical. Tot això ha conduït a una devaluació del músic com a professional i inclús, s’ha arribat a plantejar si la música era necessària per la societat en un entorn on la cultura ja no és considerada prioritària.
Són molts els moments en que una persona té contacte amb la cultura, encara que sigui de manera involuntària, i la cultura et fa pensar, desconnectar, sentir, veure les coses des d’una altra perspectiva. La gent necessita això, poder ballar, poder riure, poder plorar consumint cultura que li faci sentir emocions.
Roc Tàpia
Perquè és important la cultura i la música?
Està clar que la cultura ens fa més lliures i més savis. La societat necessita la cultura per al desenvolupament integral de la personalitat individual i col·lectiva, que, sense perjudici d’altres drets, cal preservar i fomentar.
Eva Font, regidora de Cultura de Manlleu
La música és molt important en el dia a dia de les persones, més del que es pensen. Més encara ho és quan l’ambient és trist i solitari. Gran part de la població s’ha recolzat en la música en èpoques fosques del confinament, ara encara, ajuda a les persones a sentir-se millor, a desconnectar per una estona o, si més no, a acompanyar una situació o un sentiment.
Roc Tàpia
La música és necessària. Necessitem la música, la cultura, per satisfer totes les nostres necessitats, més enllà de les bàsiques. La cultura és necessària per la salut mental i ho hem vist durant la pandèmia, com la gent en consumia molta més.
Josep Haro
Des que va començar la pandèmia, a nivell mundial es van cancel·lar les activitats musicals, inclosos grans festivals que es fan any rere any perquè no podien comptar amb els artistes degut a les restriccions de mobilitat. En alguns casos, es van buscar noves dates possibles per l’any que ve, perquè aquest any encara es veu un futur musical complicat. També s’ha posat molt de moda els ‘directes online’, que per a molts és l’única forma de distribuir música. Com diu l’article de The Conversation, tot i que es perd molt acústicament i no tenen el mateix rendiment econòmic que fer un concert presencialment, també és cert que, en una petita part, ajuda a l’artista i al públic a poder consumir cultura, i és molt més còmode a l’hora de poder gestionar-ho tot des de casa. Com bé ens diu Roc Tàpia, “s’han de trobar altres mètodes per arribar al públic, sinó cada cop anirà morint més la flama de la cultura, i la societat en pagarà les conseqüències”.
I com queda el tema dels concerts presencials?
Està clar que la població té por d’assistir a concerts presencials per la possibilitat de contagiar-se i sol perdre esdeveniments importants per tal d’evitar la situació. Des d’aquest punt de vista, s’hauria de reflexionar si val la pena organitzar concerts així, ja que el públic no ho gaudeix ni són rendibles econòmicament pels organitzadors.
La relació amb el públic és actualment molt freda; tots els assistents van amb mascareta, i no t’hi pots apropar ni tenir-hi cap mena de contacte. Dalt d’un escenari, amb el públic amb mascareta la sensació és que estan dormint: no els veus riure, com que no es poden aixecar ni moure massa molts tampoc ballen, no els veus cantar, etc.
Roc Tàpia
El nostre és un grup dinàmic (Hey Pachucos) especialment per festes majors i fer un concert amb aquestes condicions, amb la gent asseguda, és francament difícil. El sector cultural, els concerts, no han estat cap focus de contagi, és més, han estat espais segurs.
Josep Haro
La situació econòmica dels músics
El problema més important es troba en com assegurar la pervivència actual de l’artista – The Conversation
Molts artistes que viuen especialment de la música es troben davant el problema de no tenir cap ingrés i estar esperant ajudes públiques i privades que no arriben, a part de demanar a l’Estat que deixi de cancel·lar esdeveniments quan s’ha demostrat que són segurs. La situació avança al dia a dia, i no es pot esperar res perquè és un constant canvi. El sector cultural, entre d’altres, és un dels àmbits que més ho està patint i, a part de l’impacte econòmic, també deixa petjada a nivell emocional.
Hem de pensar que ja de per si el sector és molt precari, perquè molts cops no estem coberts per part dels organitzadors, quan per llei hauria de ser així. Qui contracta, assegura al treballador. Això fa que molta gent del sector treballi en condicions irregulars i aquest fet fa que no puguis justificar tot el treball que has fet per sol·licitar aquestes ajudes, que han estat molt escasses i molta gent s’ha quedat fora.
Josep Haro
Ningú té la solució absoluta, ja que si quelcom té la cultura, és que els seus treballadors viuen per la música. Molts músics no s’imaginen la seva vida sense fer música, igual que molts actors o actrius no s’imaginen la vida sense fer teatre. Al final el sector cultural implica molta gent, gent que no veu clar el seu futur vinculat a la cultura en el marc actual, i això causa molt neguit.
Roc Tàpia
I ja que parlàvem de la petjada emocional, la motivació dels artistes cau en picat davant d’un públic apàtic o inexistent que els deixa un mal sabor de boca quan baixen de l’escenari. La que és la teva passió i la teva forma de subsistir, t’acaba portant a un malson que no sabem quan acabarà.
Mesures per ajudar el sector
L’únic futur imminent que es presta a l’actualitat, per a la cultura, és treballar mitjançant les xarxes socials. Tret que tots els espais habilitats pels músics es troben tancats, l’única solució que troben aquests es promocionar-se ells mateixos ( i inclús d’uns als altres) a través dels seus perfils d’Instagram, Twitter o YouTube. Molts músics han arribat a optar per llançar ells mateixos el seu propi disc per xarxes socials com és el cas de David Bisbal amb Aitana, que van llançar al seva col·laboració en primícia per xarxes socials.
La virtualitat en el nostre cas és més complicada perquè en tractar-se d’un grup de versions no hi ha tot el seguiment dels fans i de creació de contingut nou. Però amb el duo amb l’Àuria Franch sí que vam fer uns quants vídeos per les xarxes socials i van tenir bona acollida.
Josep Haro, pianista.
Com en Roc ens comenta, les xarxes socials són un element innovador que no només serveix per la música en directe sinó que altres persones li han pogut donar una altra visió, com les classes online d’entre d’altres: “Usant xarxes socials, reinventar la metodologia d’arribar al públic. Molts artistes ja han fet temes col·laboratius amb altres artistes. D’altres han aprofitat per fer classes online. Altres han fet concerts en streaming, i ho han aprofitat per crear moments on el públic pugui preguntar o compartir opinions i punts de vista.”
D’altra banda, és important reflexionar sobre tot el treball que han fet molts artistes per mostrar les seves obres gratuïtament en un moment en el qual necessitàvem “escapar” de la situació, i de com els podem agrair. Consumir cultura és tan important com consumir qualsevol altra cosa que fem sense pensar i que a vegades no ens és tan útil. En Josep Haro ens fa aquesta recomanació: “M’agradaria citar en Nuccio Ordine i el seu llibre La utilidad de lo inútil, que reflexiona sobre què és realment útil. No tot allò que és estrictament útil és el que necessitem, i a vegades tot allò que creiem més “inútil”, des d’un punt de vista material o bàsic, és el que ens omple.”
Tot i això, l’esperança és l’últim que es perd i encara queda una guspira de llum a la foscor que espera que es pugui tornar aviat però en petit comitè, a la presencialitat musical.
S’ha demostrat que la cultura és segura i és fàcil poder adaptar-se i seguir les normes de seguretat. Encara que sigui de petit format, esperem poder gaudir d’espectacles (ja sigui música, arts escèniques, cinema…) ben aviat.
Eva Font, regidora de cultura de Manlleu
{{ comment.text }}