Emma León i Anna Mencos. VIC
El projecte de l’orquestra inclusiva és innovador i pioner, i està basat en l’aplicació d’alguns principis del disseny universal, però per poder formar part d’aquesta peculiar orquestra no cal tenir coneixements per llegir partitures, només necessites un instrument i moltes ganes. En aquesta orquestra es treballa de forma multinivell a través de la preparació de materials que permeten que tothom pugui participar-hi, cadascú dintre de les seves possibilitats.
“Com que hi ha diferents nivells de coneixements musicals, això fa que no sentis cap pressió a nivell musical, perquè si una nota no sona bé, demà sonarà millor”
Judith Delanuza, flautista de l’orquestra.
El repertori musical és molt extens, es poden trobar des dels grans clàssics del repertori orquestral, temes de la música antiga occidental, fins a peces d’origen hindú o temes de pop-rock.
La Mercè Carrera, sotsdirectora de l’Orquestra Inclusiva, ha explicat al Sense Boira: “El director, en Lluís Solé, adapta les partitures o el que toca cada músic, segons les seves habilitats o coneixements, i cadascú se situa amb el seu instrument a l’aula de música”.
El mes de febrer es va estrenar a la UVic-UCC el documental “Visca el dimecres. Una altra cara de la música” on es parlava de la història de l’Orquestra, des del moment en què es comença a assajar una peça, fins al moment del concert. La creació d’aquest llargmetratge és una oportunitat per poder apropar aquest format a tots els públics.
“Abans, només es feia difusió de l’orquestra a la UVIC i el boca a boca, a partir del documental i de la difusió dels mitjans de comunicació suposo que arribarà a més gent”
Mercè Carrera, sotsdirectora de l’Orquestra Inclusiva
Aquesta orquestra compta amb una cinquantena de músics, persones de totes les edats i condicions, que formen o no part de la UVic i que vulguin formar part d’un gran conjunt instrumental on puguin portar el seu instrument. És una oportunitat d’endinsar-se o tornar al món de la música.
“L’orquestra inclusiva em va semblar una bona manera de treure-li la pols al meu instrument que feia anys que no tocava”
Judith Delanuza, flautista de l’orquestra
{{ comment.text }}