Alex Durán i Josep García, Vic
Els éssers humans, i en especial els esportistes, tenen incorporat en el seu ADN un component competitiu que els porta a treballar de forma molt dura i durant molt de temps per intentar ser o convertir-se en els millors en alguna disciplina de la vida. Ja en la seva primera etapa (776 a.C. – 393 d. C. ), els Jocs Olímpics (JJ.OO.) reflectien aquesta dosis de competitivitat, ja que els nens barons grecs lliures quan arribaven a l’edat de 12 anys ingressaven a la palestra, el lloc on se’ls ensenyava a desenvolupar els músculs i a controlar els nervis. Quan arribaven als 16 anys, la seva formació es traslladava al gimnàs on realitzaven exercicis físics i atletisme.
Un cop superat aquest procés i a l’edat de 20 anys, es donava per finalitzada la seva formació esportiva i ja estaven capacitats per participar els Jocs Olímpics. Des de la reimplantació de les Olimpíades a la ciutat grega d’Atenes el 1896, la preparació i competitivitat dels esportistes s’ha agreujat tant fins al punt que no hi ha una edat mínima per participar-hi i pel fet que alguns esportistes es preparen gairebé des de el moment en el que neixen per arribar algun dia a penjar-se una medalla.
A l’actualitat tot s’ha modernitzat i globalitzat. Els paredons i gimnasos improvisats a l’aire lliure han donat pas a centres d’alt rendiment, el Jocs Olímpics ja no es disputen a Grècia, sinó que la localització va canviant, i la competitivitat ha passat de ser exclusiva d’un esportista a convertir-se en una cursa dels països més potents per veure quin està per sobre de l’altre.
Encara queda perquè comencin els Jocs Olímpics de Tokio 2020, però la realitat és que una gran part dels esportistes tenen ja marcada la fita i es troben en procés de preparació des de fa uns mesos. La majoria de disciplines tenen el seu temps de protagonisme durant l’esdeveniment olímpic i després durant els propers 4 anys la repercussió és mínima. No és només una via per superar-se a un mateix, també serveix per demostrar al món de què ets capaç.
I a Catalunya hi ha una àmplia capacitat de talent per metre quadrat. És probablement la zona del territori espanyol amb més esportistes que participen als Jocs Olímpics. Dels 306 representants d’Espanya en els darrers Jocs Olímpics de Rio de Janeiro el 2016, 95 eren catalans. Suposa pràcticament un terç del total.
D’acord amb la categoria d’esportistes ARC (Alt Rendiment Català) d’aquest 2018 que otorga la Secretaria General de l’Esport de Catalunya, un total de 371 esportistes tenen la categoria d’alt nivell, dels quals 267 tenen possibilitats de participar en els Jocs Olímpics, la resta no tenen opció bàsicament perquè les seves disciplines o bé no són olímpiques o són esports d’hivern.
Al 2016 els esportistes catalans van aconseguir 14 medalles, la comunitat autònoma que més va aconseguir. Caldrà comprovar al 2020 si es repeteix de nou aquest fet a Tokio.
{{ comment.text }}