Laura Coletas. Vic
Un dia tapat, els núvols i el fred envaeixen la ciutat, mans a les butxaques i cares mig camuflades entre gorres i bufandes… Aquest és l’escenari d’un dia qualsevol d’hivern a Vic. Com cada any, el tradicional arbre de Nadal col·locat al centre de la Plaça Major desprèn olor de festa, de caliu familiar. Enguany, però, aquesta imatge icònica s’ha convertit en una peça carregada de simbolisme. El capdamunt de l’arbre era presidit per un llaç groc el missatge del qual, en aquestes alçades, ja no necessita anar acompanyat de més paraules.
Passejant pel carrer dels Argenters, un dels carrers més estrets a tocar la plaça, on gairebé estirant els braços pots resseguir ambdues parets, una dona assenyala la façana d’un establiment comercial, l’Antiga Vilanova. Desperta interès ja el seu aparador atapeït de queviures de tota mena, en que s’hi pot veure des de un gran assortit de fruits secs fins a les delicadeses de la cuina més actual. El local està ple de gom a gom. Crida l’atenció un nen que reclama amb afany una xocolatina a la seva àvia, imatge tendre i quotidiana que de ben segur que s’ha repetit mil vegades en els seus 175 anys d’història.
És un espai que recorda a les botigues d’abans: lleixes de fusta, dimensió reduïda i acollidora, tracte familiar i proper… I el que més sorprèn al visitant és la secció de cereria ja que, antigament, als pisos de sobre aquest establiment és on es fabricava aquest producte. Encara, a dia d’avui, es segueix venent. Un petit magatzem, a tocar del recinte principal, desprèn olor de netedat, d’espiritualitat, de calma: un espai curull de ciris i espelmes de totes mides i colors.
Amb l’obertura de centres comercials i altres supermercats, l’Antiga Vilanova va haver d’anar especialitzant el seu negoci i apostant per la qualitat.
L’any 1841 es va fundar l’Antiga Vilanova de la mà de Joan Vilanova, oncle de l’àvia de Núria Coll, persona que actualment amb el seu caràcter afable i proper segueix obrint dia a dia les portes d’aquest emblemàtic negoci. Des de fa quatre generacions la mateixa família ha regentat l’establiment. En paraules del marit de l’actual propietària, Joan Ron , “a part de la cereria, també es comercialitzava i es comercialitza vi a granel i hòsties per a les esglésies de la contrada. El negoci ha sobreviscut vàries guerres i vàries denominacions com ara Colmado de ultramarino, comestibles y bebidas”. L’arribada de la llum elèctrica a les cases va obligar a obrir l’empresa familiar a altres productes i a cobrir altres necessitats.
A mesura que va anar passant el temps, a la comarca van anar obrint grans establiments i àrees comercials. “Una botiga de queviures com era aquesta, es va haver d’anar especialitzant. No es podia sobreviure només de la fabricació d’espelmes quan ja hi havia llum ni del menjar quan ja hi havia supermercats. Per aquest motiu, l’Antiga Vilanova es va començar a especialitzar, sempre marcant la tendència diferent i amb productes de molta qualitat”, recorda melancòlicament en Joan. Parlar amb un membre d’aquesta nissaga, encomana i et fa partícip de l’essència del negoci, marcat per una identitat pròpia que defuig del comerç a gran escala i del tracte impersonal. Val la pena, si passegeu pel Casc Antic de Vic, entrar-hi un moment. De ben segur que captivarà el vianant!
{{ comment.text }}