Agustí Bernad i Maria Isern | Vic
24 de febrer de 2022. Comença la invasió russa a Ucraïna. Des de llavors, rebem informacions constants respecte a aquesta catàstrofe. A més, el conflicte bèl·lic està deixant constància d’històries dessoladores d’aquells que han hagut de marxar del seu país, però també, dels que s’han hagut de quedar.
La travessia que han hagut de fer milions de persones per assegurar-se un futur segur fora del camp de batalla és d’admirar i cada cop són més els que decideixen explicar-ho per conscienciar sobre la situació que s’està vivint a ple segle XXI.
Però no tot té un impacte negatiu. Els països europeus han obert les seves fronteres per tal que els refugiats ucraïnesos puguin trobar una nova llar. De fet, Espanya s’ha convertit en casa per més de 25.000 ucraïnesos gràcies a les diverses organitzacions i famílies que s’estan encarregant que tot això sigui possible.
Posant la lupa sobre la comarca d’Osona, l’ONG Osona amb els nens està vetllant perquè arribin infants amb les seves famílies i tinguin un sostre, menjar, roba i també, escolarització. Osona amb els nens sorgeix a la dècada del 1990 com una organització que acollia infants ucraïnesos que havien estat víctimes col·laterals del desastre de Txernòbil del 1986. A més, aquesta organització també té vincles amb Bielorússia. Aquest cop, però, aquesta ONG s’ha vist amb molt poc marge per acollir i retrobar-se amb persones amb qui ja tenen relació. “La iniciativa neix arran dels vincles familiars que tenim molta gent de l’associació amb nanos que hem tingut des de petits”, destaca Frederic Lloret, membre de l’ONG.
Tot i això, des d’Osona amb els nens no volen tancar les portes a ningú: “Estem oberts a qualsevol persona a qui li puguem oferir una habitació. No ens tanquem a poder acollir molta més gent”. Malgrat la seva ajuda, el membre de la junta directiva destaca que ells, a títol grupal, no poden anar a buscar refugiats fins a Ucraïna. “La nostra feina bàsica és que no podem anar a buscar la gent allà, però estem disposats a acollir-los quan arribin aquí. S’ha de fer una feina important de comunicació perquè les famílies estiguin en una sola ubicació. Cal organitzar molt bé el tema de la paperassa amb l’acollida i hem de donar suport a això”, detallen des de l’organització.
Més enllà d’això, Lloret afirma que, en aquests moments, tenen acollides més de cent persones. Ara bé, també hi ha algunes coses que consideren que s’han de millorar com, per exemple, el treball amb les institucions: “Estaria bé que hi hagués una mica més de coordinació. Crec que a Osona amb els nens ho estem aconseguint”.
Finalment, des de la junta directiva de l’entitat fan una crida a qui vulgui ajudar a acollir amb unes condicions prou senzilles: “Qui vulgui acollir s’ha de posar en contacte amb nosaltres i allà li donarem tota la informació possible. Demanem un espai digne per tenir la família perquè durant, com a mínim, tres mesos pugui acollir una família. De la resta de coses, ens encarreguem nosaltres”. A més, Lloret detalla que també es poden fer aportacions per Bizum i que l’ajuda econòmica també és important davant aquestes situacions.
La història de la Dasha i la Vitalina
De fet, gràcies als vincles que fa anys que crea aquesta ONG, hi ha persones que han pogut ajudar durant la situació actual pel seu propi compte. Aquest és el cas d’Olga Raurell, una osonenca que des de la seva infantesa ha passat els estius amb l’Ala, una nena d’Ucraïna. Ala convivia en una casa d’acollida a Ucraïna amb dues nenes més, la Dasha i la Vitalina.
“Jo vaig conèixer a la Dasha i a la Vitalina per què eren les germanes d’acollida de l’Ala. Ala era una nena que venia cada estiu a casa dels meus pares. Elles tres i dos germans més vivien a casa d’una dona que els acollia i els feia de mare”, comenta Raurell.
Quan va esclatar la guerra, Dasha va contactar amb Olga per demanar-li ajuda. “La Dasha em va contactar dient que hi havia una situació d’emergència greu i em va parlar d’anar cap a la frontera i intentar creuar-la, però per fer-ho, necessitava la meva ajuda.”
Davant d’aquest crit d’auxili, Raurell i la seva parella van posar rumb a Viena. Allà, van llogar un cotxe i van conduir fins a la frontera d’Ucraïna amb Eslovàquia -ubicació on havien quedat amb la Dasha i la Vitalina-.
Finalment es van trobar a la frontera entre ambdós països. Raurell ens explica que el trajecte de Dasha i Vitalina fins allà, va ser una odissea. “Van estar quatre dies viatjant. Al principi havien quedat que un cotxe les passaria a buscar durant el matí a Zhitómir -ciutat ucraïnesa on residien-, però aquest no apareixia. Unes hores més tard, els hi va dir que les passaria a buscar a les 3 de la tarda, però tampoc va ser així. Finalment, les va recollir a mitja tarda”, comenta l’osonenca i afegeix que aquest no va ser l’únic imprevist. “A mig camí de la frontera amb Eslovàquia, van tenir mala sort i se’ls hi va espatllar el cotxe. La qual cosa va sumar hores al trajecte.”
Però res de tot això va ser un impediment per què les dues noies ucraïneses es retrobessin amb l’Olga i la seva parella a la frontera del país en guerra amb Eslovàquia. Des d’allà, van emprendre el viatge de tornada cap a Catalunya.
“Una vegada la Dasha i la Vitalina van arribar a Catalunya, vam intentar i de fet ho estem fent, que elles puguin portar una vida el més similar possible a la que tenien allà” explica l’acollidora. Per fer possible aquest fet, han comptat amb l’ajuda de la Universitat de Vic.
“Elles eren estudiants universitàries i, per aquest motiu, ens va semblar una molt bona oportunitat que elles poguessin fer classes d’idiomes a la Universitat de Vic i així també tenir contacte amb la comunitat d’estudiants del centre”, sentencia Raurell. A més, dedica unes paraules d’agraïment a totes aquelles persones que ho estan fent possible. “Estem molt agraïdes a la Universitat de Vic per què ens han acollit molt bé i hi ha estudiants molt disposats a ajudar”.
La UVic, també al costat dels refugiats
Si bé és cert que a Osona hi ha diverses entitats que estan fent el possible per ajudar en aquesta situació, i també particulars com l’Olga, Lloret també explica que la feina dels estudiants universitaris pot ser rellevant: “Un paper fonamental l’han de jugar els estudiants de la universitat. El suport en mentoria pel coneixement del seu entorn és molt important. La implicació de dedicar-hi temps és crucial”.
Aquí és on entren alguns alumnes de la Universitat de Vic que mencionava l’Olga. “Em va semblar una bona oportunitat d’unir forces i cultures. Ens vam reunir i vam pensar diverses formes d’actuar. Tenim un debat organitzat pel dia 29 de març per parlar de diversos temes”, explica la Faustine Gabard, membre del Consell d’Estudiants de la Universitat.
Més enllà d’això, l’alumna explica que tenen diverses idees en ment: “Una de les primeres idees va ser recollir béns, però ha estat una iniciativa complexa a causa de la distància i encara no s’ha concretat. Busquem una acció que no estigui aïllada i estigui amb l’Ajuntament, associacions i ONG”. A més, Gabard fa una crida a qualsevol alumne o membre de la comunitat universitària perquè els ajudi en la seva tasca, sigui aportant idees noves o oferint-se voluntari per participar en les diverses accions que s’estan organitzant.
Sense esperar res a canvi
La situació a hores d’ara és crítica i està a les mans de tots poder ajudar i aportar el nostre granet de sorra. Amb els testimonis de Lloret, Raurell i Gabard s’ha vist que és possible.
Ells, igual que milers de persones arreu del món, estan fent tot això sense esperar res a canvi. De fet, Faustine Gabard ho resumeix molt bé. “Ho faig perquè em sembla el més just i vull fer-ho”, comenta l’estudiant. Ho estan fent per poder ajudar a les persones refugiades a sentir-se com a casa en un país estranger, a adaptar-se a les tradicions, entendre la llengua i poder començar una nova vida fora de perill.
{{ comment.text }}