Alina Bernstein, qui ha realitzat projectes de recerca sobre mitjans i gènere a Israel, ha estat la primera en presentar el seu estudi sobre la quantitat i la forma de cobertura de l’esport femení i les esportistes que el practiquen. Bernstein ha destacat “el paper de l’esportista femenina, qui és vista principalment des d’un rol familiar i destacada pel seu atractiu físic”. D’altra banda, “l’esportista masculí és considerat com el gènere dominant i el seu físic, en aquest cas, destaca per la seva força”. Tenint en compte la comparació, Bernstein ha arribat a la conclusió “del menyspreu cap al gènere femení, tot i la consecució d’èxits com els homes”. En aquest sentit, ha definit l’esport com “una activitat conservadora i patriarcal”.
Per últim, ha recalcat que, des dels anys 90, “s’ha viscut una millora en les retransmissions esportives femenines als Estats Units i l’oest d’Europa, però no es pot considerar un èxit”. Segons Bernstein, i fent un paral·lelisme amb una cursa d’atletisme, el gènere femení a l’actualitat “es troba a la última volta de la igualtat, però encara molt lluny de la meta”.
Per la seva part, Emilio Fernández, director del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), ha mostrat la seva recerca de l’ús de les xarxes socials durant els Jocs Olímpics de Río 2014 (concretament Twitter i Facebook). Per començar, ha deixat clar que “les xarxes socials s’han d’entendre com mitjans de comunicació, ja que són qui marquen l’Agenda Setting dels mitjans tradicionals”.
Segons el seu estudi, a l’activitat de Twitter durant els Jocs Olímpics de Río hi predominava la imatge, seguida pels enllaços i els vídeos. Així doncs, segons el professor Fernández, “es demostra quin tipus i de quina forma ha canviat l’interès de l’audiència en la recepció de contingut”.
El seu segon estudi, impulsat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol i que continua en procés d’investigació a l’actualitat, tracta la violència al futbol espanyol a Twitter i Facebook. En les seves paraules, “estudiem l’intercanvi comunicatiu entre els aficionats i els professionals mitjançant un programa dissenyat específicament per fer aquesta feina”. Fins el moment, el que n’han pogut extreure és que “els perfils professionals (tant jugadors com clubs) no necessiten fer res especial a les xarxes per rebre un gran feedback dels seus seguidors”.
En últim lloc, Joaquin Marín, professor de la Universitat de Sevilla especialitzat en comunicació i videojocs, ha mostrat l’anàlisi sobre la producció televisiva dels esdeveniments esportius, la qual “s’ha hagut d’adaptar a les noves pantalles i les multiplataformes, ja que l’esport ja no es veu només a les televisions, sinó també als ordinadors i dispositius mòbils”.
La seva recerca ha inclòs esdeveniments d’atletisme, diferenciant pistes obertes i tancades, on la cobertura canvia, ciclisme i Moto GP, on primen les càmeres on board, natació i futbol. En segon lloc, ha tractat la transmissió dels videojocs esportius, “la qual compta amb moltes sinergies amb la producció televisiva esportiva”. Marín ha conclòs amb “la importància en la forma en la que es mostra l’esport, la qual dóna lloc a noves formes d’audiència”.
{{ comment.text }}