Nil Martínez i Oriol Xicola. Vic
Diferents contextos, mateixes realitats. Orient Pròxim, copejat sense pausa des de la invasió dels Estats Units des de l’atac de les torres bessones, constitueix una de les zones més afeblides del món.
A Espanya, pel terrorisme –entre altres raons- s’ha viscut amb major expectació que en altres països europeus, sobretot de la zona mediterrània. Des de llavors, atemptats massius de tota mena, governs fràgils i problemes socials han sigut una realitat latent fins a l’actualitat.
Després del desplegament militar i econòmic per a donar caça al terrorisme qui Estats Units considerava una “amenaça total”, els antics grups terroristes com Al-Qaeda van deixar pas a la nova facció. Amb més poder, més recursos i més seguidors del fonamentalisme islàmic, ISIS és el principal problema de la regió.
Fa ja un any de la presa del país a mans d’un “govern” controlat per l’Estat Islàmic. Des d’aquest moment, la Unió Europea ha anteposat els esforços humanitaris i socials al fet d’intentar restablir una zona sense control que influeix negativament i de forma directa en els ciutadans. En aquest sentit, la militarització del país és total; en cada control de passatge, les milícies són una realitat que atemoreix a civils els desitjos dels quals no són altres que els de desplaçar-se per a veure a les famílies.
D’altra banda, l’economia es recupera molt lentament. Els joves –molts d’ells orfes- no tenen treball. I els alts comandaments tampoc posen les coses fàcils quant a negocis i fluxos comercials interiors i exteriors es refereix: l’Iraq ocupa el lloc 171 de 190 en el ránking Doing Business en la facilitat per als negocis. Per tant, a menor activitat, menys oportunitats per als més joves.
Objectivament, encara hi ha molt per millorar, però l’Iraq està avançant al seu degut temps. Queden encara uns dos milions de persones desplaçades de les seves famílies, per la qual cosa el sentiment general encara és trist però el país s’està replantejant què necessita. L’esperança i la calma no estan massa lluny.
Uns quants milers de quilòmetres a l’est d’Orient, Afganistan viu una situació diferent. Els Estats Units, el govern afganès i els talibans tenen l’oportunitat de segellar la pau. De moment el possible acord es preveu llunyà. El president del país, Ashraf Ghani, va instar als talibans a començar a entaular diàleg. No és un acostament qualsevol perquè és el primer avanç des de la intervenció yankee. De fet, l’exhumació total de les forces militars estatunidenques és la principal pretensió dels talibans per a començar a parlar.
No obstant això, el president no ha tingut l’èxit que esperava. Les seves accions, sempre per a reconduir el país, han tingut poca inclinació entre els talibans, qui sempre han considerat il·legítims els governs locals sota la supervisió americana. D’aquí la seva persistència per a tirar-los del país definitivament.
Situació del control del país en el mapa. EFE
La difícil convivència entre tots dos deixa en mala situació a la tercera part del conflicte, el govern afganès, i per tant a Ghani. De fet, no és la primera vegada que intenta acostar postures tendint el braç als insurgents. En 2014, moment en el qual va arribar al poder, la seva agenda política en aquest aspecte va ser clau per a fer-se amb la presidència.
Per molt injust que sembli per a un poble que porta desenes d’anys sofrint, pot ser que la situació es converteixi en drama. Trump i el seu govern sap que els talibans no tenen molta paciència. De fet, no mantenir la calma i esperar avanços a curt termini, exigint sense tendir la mà, podria ser fatal per al futur del territori. els EUA ha de mesurar bé ara les seves paraules, saber jugar al joc del gat i el ratolí i, sobretot, no forçar la violència.
Sembla clar que la pau és pel que s’està treballant des de totes les parts. No obstant això, deixar el país sense un acord ferm podria acabar per fer esclatar els conflictes novament. Ghani és conscient de la inestabilitat que existeix i del prima que és la línia entre la reconciliació i la separació. Ara li toca a Trump.
{{ comment.text }}