Júlia Cecília i Soukaina Amahou. Vic.
Des d’octubre el Centre d’Arts Contemporànies de Vic acull l’exposició “Art i Propaganda pel Fet”, una antologia artística en la mateixa amb un únic fil conductor: la disrupció amb el sistema. Compta amb el treball de diversos artistes, com Byron Maher o Joan Rebull i grups com Sindicato de Manteros, El Pressentiment o Sitesize, entre d’altres. L’exposició es pot visitar al CACVic fins el gener del 2020.
La participació de l’espectador és crucial perquè l’exposició tingui sentit. Compta amb una multitud d’elements com llibres, videojocs o audiovisuals que necessiten la presència de l’individu perquè funcionin, reforçant la idea de comunitat i integració.
Tot just entrar, hi ha un ordinador amb un videojoc disponible pels visitants: The Stanley Parable. Aquest joc es basa en un món d’aventura, presentat amb una perspectiva en primera persona i una veu que narra tot el que el jugador “pensa” o fa. El jugador es pot moure lliurement i realitzar accions amb varis elements del seu entorn, una oficina, com pressionar botons, obrir i tancar portes, però pocs moviments més.
La narració es basa en nombroses possibilitats, basades en les eleccions del jugador. El narrador parla tota l’estona, i quan el jugador arriba a una àrea en la qual una elecció és possible, el narrador suggereix a Stanley, el personatge, quina ruta prendre. El jugador pot optar per contradir el narrador i realitzar una altra acció, obligant al narrador a que s’adapti a aquesta nova direcció que pot ser que faci tornar a jugador a el camí designat o crear una nova narració.
En un primer moment això pot sobtar i no entendre perquè es l’exposició i que a més, es ni més ni menys que la primera sala, però des de l’organització expliquen que el videojoc pot ser una bona descripció del que és la vida. El narrador que diu el jugador el que ha de fer seria el govern, i el jugador que pot decidir si fer cas al narrador o crear-se la seva pròpia narració es el ciutadà.
Un vídeojoc que defineix molt bé l’essència d’aquesta exposició
Aquesta exposició es composa de reivindicacions que poc tenen a veure amb l’art convencional, però que la seva escènica i la seva lluita s’han convertit en un moviment artístic. Reivindicacions que més enllà del seu particular contingut polític són polítiques per les condicions de producció i propagació, pràctiques que el que busquen és involucrar-se amb determinats moviments socials.
Hi participen Monte Perdido 60 Bis, que es tracta d’un col·lectiu d’habitants d’un dels edificis creats per l’obra social de la Plataforma d’afectats per la Hipoteca, i que presenten una mirada des de dins de la lluita per l’habitatge i l’ocupació. Ho fan a través de mecanismes documentals i estètics.
Un altre dels participants i un dels principals protagonistes de l’exposició és Byron Maher, que és un artista visual, dissenyador i membre de l’assemblea del Sindicato de Manteros de Madrid, que la seva obra es basa en la denuncia del racisme institucional.
També s’hi pot trobar l’obra de Joan Rebull, un membre del Comitè de Defensa de la República, que exposa part de les seves activitats reivindicatives i diversos materials de difusió com a membre del CDR. Van des de samarretes a volants que són associats estrictament a la seva feina política i propagandística en la seva ciutat: Reus.
Laura Pinta Cazzaniga també ha volgut unir-se a aquesta exposició on ho fa presentant una sèrie fotogràfica anomenada En el walden (trabajadoras en lucha), on dona visibilitat a la lluita de les dones de la neteja.
Sitesize presenta Aproximaciones Mujeres Zona Sur, que es un projecte dedicat al barri Torresoto de Jerez de la Frontera, on es reuneix converses i refeccions al voltant de la associació que porten les dones del barri i sobre la tasca que fan.
L’exposició es podrà visitar fins l’onze de gener del pròxim any.
{{ comment.text }}