Mitjançant una explicació teòrica, Richard Giulianotti ha definit l’esport en aquestes pràctiques com “una eina o àrea d’intervenció social per tal d’aconseguir una finalitat no esportiva”. Normalment, aquest tipus de programes els porten a terme ONGs i es focalitzen en la situació que pateixen els joves marginats de l’hemisferi sud. Segons Giulianotti, aquest tipus de cooperació “és una modalitat que ha crescut enormement durant els últims 10 o 15 anys a causa de la suma de centenars d’organitzacions”.
“Els interessats en aquests programes”, ha dit Giulianotti, “són ONGs, entitats governamentals, clubs esportius locals i internacionals, acadèmics, entre d’altres”. A més, ha afegit que a banda d’aquests actors principals, “els països d’origen donants i receptors juguen un rol específic”. Per exemple, els principals països que lideren aquest tipus d’accions són els del nord d’Europa i Nord-Amèrica, mentre que els països del Golf i l’est d’Àsia estan incrementant la seva aportació en els últims temps, de la mateixa forma que institucions com la FIFA han impulsat programes com Football for hope.
Aquests darrers estats es marquen diversos objectius a realitzar a les nacions receptores, entre els quals es troben la fomentació de la pau, la inclusió i reconeixement de nacions submergides, com el cas de Kosovo a la Unió Europea, la reducció de les diferències en casos de gènere, persones minusvàlides i minories ètniques i l’apropament de les regions a l’òrbita neoliberal global. Per tal d’aconseguir-ho, utilitzen pautes en l’aplicació de les activitats. Els casos que ha exposat Giulianotti han sigut el del Regne Unit, qui utilitza com a exemple la celebració dels Jocs Olímpics l’any 2012, els països nòrdics i la seva importància en aspectes de drets humans i democràcia o Alemanya i el seu model esportiu i polític que es va contemplar durant el Mundial de Brasil 2014.
No obstant, malgrat que es tracta de processos que promouen el sentit de comunitat, una de les conclusions a les que ha arribat Giulianotti és “que es pot entendre com una nova forma de neocolonialisme”.
{{ comment.text }}