Casandra Maggio i Karolina Rios. Leicester
Salvador Macip i Maresma (Blanes, 1970) metge i investigador català. Actualment, investiga el càncer i l’envelliment a la Universitat de Leicester (Regne Unit) i també és professor i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya. Macip va col·laborar amb els viròlegs que van descobrir les bases genètiques dels virus de les pandèmies de grip de 1918 i 2009. Salvador Macip ens parla de la Covid-19 i de com s’està gestionant al Regne Unit i Espanya.
Al mes d’abril, a una entrevista que et va fer l’agència EFE parlaves d’una “etapa de vigilància”, però en comptes d’avançar a aquesta etapa estem retrocedint al confinament. Quant de temps estimes que trigarem a arribar a una possible estabilitat o el que recordem com normalitat?
Sí, però el missatge del govern era, entrem a una nova normalitat, ja ens podem relaxar. Quan el que havíem de fer era seguir vigilant per aconseguir mantenir el pic el més baix possible, sobretot de cara a la tardor perquè tots ja sabíem que seria pitjor amb la tornada de les escoles i la feina. Així que ja sabíem que al setembre i octubre tindríem problemes, per tant l’important era passar l’estiu amb el nombre de contagis més baix. A Espanya el segon pic va començar a mig estiu, o sigui que van començar la tardor amb un nombre de casos molt elevat. Per aquesta raó, Espanya és el pitjor país d’Europa perquè no es va fer bé.
El que hem d’entendre és que, mentre no tinguem la vacuna hem de vigilar i el que no podem transmetre és que, una vegada els casos baixen tornem a fer vida normal. Evidentment no podem estar tancats un any o dos que tardem a tenir la vacuna, hem de trobar la manera de poder augmentar l’activitat econòmica i social sense que els contagis pugen molt. És molt possible que la vacuna es dugui a terme al llarg de l’any 2021 i pot ser a finals d’aquest any ja tindrem una bona part de la població vacunada i començarem a fer una mica de vida normal. I si tot va bé, al llarg del 2022 podrem recuperar la normalitat.
En què creus que estan fallant els governs a l’hora de prendre decisions contra la pandèmia?
En la rapidesa. Sempre van tard, i no per falta de coneixements. Hi ha molts experts que saben com actuar i recomanen al Govern com procedir. La malaltia va un pas per davant de tots nosaltres. Els hi costa molt, des del principi de la pandèmia, prendre decisions com per exemple confinar o retallar els horaris nocturns. A la segona onada ja hauríem d’estar preparats per afrontar-la.
S’està parlant d’un nou confinament domiciliari a Espanya, més restrictiu. Hi ha la possibilitat d’un nou confinament tan estricte com al març?
La possibilitat hi és. De fet, el que s’està intentant evitar és anar a un confinament total. L’única cosa que funciona per parar el virus és quedar-nos a casa. Però, no pots tancar a tot un país a casa seva durant dos anys. És per això que estem intentant reduir al màxim la sociabilitat de les persones i els llocs on és més possible que hi hagi un número més elevat de contagiats. A Gal·les han decretat un confinament de dues setmanes per frenar el cop, i Gal·les té menys casos que Espanya. Però un tall de dues setmanes, potser, és una manera de recuperar el control de la situació i de forma ràpida.
A Espanya la mascareta és obligatòria, tot i això, és el país europeu amb més contagis. Quina pot ser la raó?
La mascareta no és la solució universal. De fet, no hi ha cap acció que sigui efectiva al cent per cent. El que estem fent són mesures que sumades al final aconsegueixin baixar el risc de contagi. La mascareta és només una d’aquestes mesures i, per tant, una acció important per part del Govern és tenir capacitat de fer test, rastreig i del confinament en uns moments determinats. Una altra qüestió és que la mascareta a Espanya en general no s’està usant tan bé com s’hauria d’usar o sigui, és un fet que la gent porta la mascareta quan va pel carrer però el carrer és el lloc menys important per la mascareta, al transport públic si per exemple. I sobretot, portem la mascareta molt bé durant un temps però llavors arriba l’hora de sopar o fer unes copes amb amics i allà te la treus. Per tant, tanquen bars i restaurants per evitar aquestes situacions de risc perquè l’única acció que realment funciona és quedar-nos tancats a casa però això no és possible.
Quant de temps penses que haurem de portar mascareta?
A Europa, ens costa el tema de la mascareta i ho veig molt difícil que s’incorpori per sempre a la nostra cultura i tradició, potser els occidentals no estem preparats per portar la mascareta tot el dia, però sí que és cert que durant els mesos vinents ens haurem d’acostumar i estaria molt bé que la mascareta fos com unes sabates per sortir al carrer. El més segur és quan tinguem la vacuna ens oblidarem de la mascareta.
Creus que s’està gestionant bé el tema dels rastrejadors i les PCR?
Anem per sota del què s’hauria de tenir. Aquest va ser un dels problemes, en sortir de la primera onada. No estàvem a punt amb temes de tests i de rastrejos. Cada cop hi ha més possibilitats però encara estem per sota del desitjable. Com més tests i més rastreig fas, millor control de rebrots hi ha. Però això té un límit i depèn dels recursos que té cada país. Quina capacitat tens de fer tests i quants diners tens per muntar el sistema. Però amb una mica d’organització i de ganes, crec que s’ha d’invertir més esforç a fer el nombre màxim de tests i de rastreigs.
Aquesta pandèmia és un exemple clar del que passa quan tots els científics col·laboren i hi ha molts diners per fer una recerca completa
Salvador Macip
La irresponsabilitat dels joves és la principal causa de contagis en aquesta segona onada. Quina seria la teva recomanació per a frenar l’onada?
Hi ha una cosa que no hem explicat bé, i és que tots hem de fer sacrificis. Davant nostre tenim un any que serà molt difícil per a tots, que no serà un any normal. Serà un any en què, per desgràcia, hem d’aprendre a socialitzar menys. Els vells com nosaltres ens podem quedar al sofà veient la tele, però vosaltres els joves us agrada sortir més. Un clar exemple han sigut els universitaris del Regne Unit: han començat a fer festes multitudinàries i uns quants campus s’han contagiat com mai. La gent jove té la necessitat de socialitzar. Aquest any, serà un any perdut per a tothom. És important conscienciar a la gent jove que hem de fer aquest sacrifici també, ja que actualment són la població més afectada.
Els joves tenen un paper molt important a l’hora de transmetre la malaltia, ja que encara que no noteu la malaltia de forma greu, si estàs contagiat i vas escampant el virus per tot arreu. I no està tan clar que la gent jove passi aquesta malaltia sense problemes. Hi ha gent jove que s’ha mort, que està ingressada. El que no entenem d’aquesta malaltia són els efectes a llarg termini. Hi ha molta gent que supera la malaltia però potser es passa mesos cansat, que no es pot moure o amb problemes de respiració. Per tant, hauríeu de reduir al màxim la interacció social i fer-la en llocs segurs, és a dir, a l’aire lliure. Intentar evitar festes multitudinàries a llocs tancats.
Els joves no sou immunes, és una malaltia que pot afectar-vos de forma greu. En aquests moments sou un factor clau en la transmissió comunitària
Salvador Macip
Molts científics esmenten que això durarà fins al 2022 com a mínim. No veus una mica absurd que, amb tants avenços tecnològics, encara no hi hagi una cura per la Covid-19?
Seria espectacular que en dos anys trobéssim la vacuna. Tot l’esforç científic i econòmic que s’està posant en la vacuna és inaudit. No s’ha vist mai en la història de la medicina tanta gent treballant en la vacuna i tants candidats a vacunes perquè regularment només tenim dos o tres, però ara tenim a prop de dos-cents candidats. Si aconseguim una vacuna en els propers dos o tres anys serà una cita històrica perquè les vacunes tarden normalment 10 o 15 anys o sigui haurem accelerat gairebé deu vegades la producció de la vacuna.
Donald Trump va dir que el Regeneron va ajudar-lo a passar la malaltia. Hi estàs d’acord en el fet que aquest component és essencial a l’hora de fabricar la vacuna per afrontar la Covid -19?
A principi de la pandèmia es deia que la Cloroquina pot parar el virus i després van veure que no. A mesura que fent més estudis veiem com coses que pensàvem que funcionaven ara ja no funcionen. Les últimes dades d’aquesta setmana diuen que no hi ha cap fàrmac que aconsegueixi parar el virus i que l’únic que funciona per reduir la mortalitat és la Dexametasona que és antiinflamatori. De moment, és l’únic que funciona. El Regeneron encara està en fase experimental i no hi ha estudis que diguin si funciona o no. És important saber que aquesta és una teràpia molt cara, no és una pastilla com la Dexametasona que és molt barata. Per tant, seria un tractament molt difícil de donar a tothom. En aquests moments estem bastant desprotegits en temes de fàrmacs perquè no tenim cap fàrmac que realment tingui un efecte important en el pronòstic de la malaltia. Això ens obliga d’alguna manera a confiar més en la vacuna, que serà la millor solució d’aturar el virus.
Què en penses sobre la recomanació de posar-se la vacuna de la grip aquest hivern?
El que volem, sobretot, és evitar la saturació dels hospitals perquè sembla que la grip no és una malaltia important però mata a mig milió de persones cada any. I per tant, aquest any és important que es posin la vacuna gent gran, nens i personal sanitari. A més, en estudis preliminars s’ha vist que si tens una doble infecció per Covid+Grip, llavors el cas és molt greu.
La gestió de la pandèmia, tant a Espanya com al Regne Unit, ha sigut totalment diferent. Com veus l’arribada d’un toc de queda a l’estat espanyol?
Em sembla una bona mesura prèvia al confinament. Però, abans d’arribar als extrems, intentem posar mesures. És a dir, localitzar on són els majors focus de contagi i quines coses són més sacrificables. Està clar que és l’oci. Però una cosa que deixem de banda és que aquestes restriccions haurien d’anar acompanyades de mesures econòmiques de l’estat per ajudar al sector de la restauració.
Com s’està gestionant la segona onada del virus al Regne Unit?
Em sembla que millor que la primera. La primera no va ser un exemple de bona gestió, per res. Van tardar molt a controlar el nombre de casos, va haver molt més portabilitat de la necessària, va haver-hi molta confusió i molt de retard en les decisions. Tot va canviar a partir que en Boris Johnson es va posar malalt i va canviar el seu discurs totalment: abans defensava que no era “tan important” però quan ell va sortir va canviar a: “és una malaltia seria, i hem de parar-la”. Aquesta segona onada hi ha molts més recursos. El més important és que s’actua quan toca i intenten buscar solucions abans.
Creus en la possibilitat que el virus hagi estat creat per l’home?
En aquest cas, no és una qüestió de creure o no creure, sinó veure què et diuen les dades, i les dades no demostren que el virus hagi estat manipulat per l’home. És un virus que es calcula que fa dècades que circula pel ratpenat que ha acabat saltant als humans, que és la part fosca: no sabem com ha passat als humans. Per tant no tenim cap prova de què hi hagi manipulació. És un virus molt natural i les dades donen suport a que és totalment el contrari.
{{ comment.text }}