Laura Llunell i Anna Tañà. Vic.
Nascuda en un Sant Jordi del 2006, amb un gat eixerit i provocador com a icona, iCat FM és l’emissora musical i cultural de Catalunya Ràdio. Ahir, el director de la ràdio pública catalana Saül Gordillo la va presentar als estudiants de Periodisme de la UVic-UCC amb la conferència “Els nous llenguatges radiofònics”. Podríem dir que el directiu va venir a vendre iCat a la comunitat universitària, però també és cert que la seva aposta radiofònica és un model a seguir i, per tant, una ensenyança per a futurs comunicadors.
Saül Gordillo va explicar la necessitat de “jugar bé la carta del web i les xarxes socials per connectar amb un públic que no escolta la ràdio convencional” i va destacar la importància de “tenir identitat digital, coherència i serietat a les xarxes”. La ‘ràdio inquieta’ ha captat molt bé el canvi de paradigma que mencionen els Manel en la cançó que obre el seu últim disc Per la bona gent (2019). I no parlem del grup Manel perquè sí, sinó perquè iCat va ser la primera emissora que va rebre la maqueta de debut Els millors professors europeus (2008) i Gordillo va voler reivindicar la tasca de la ràdio que dirigeix: “Abans es posava música en català com una obligació, una quota, només just abans dels senyals horaris. Nosaltres apostem per la música en català barrejada amb internacional”.
Gordillo va exposar que “iCat és la ràdio dels festivals, que són un motor econòmic important pel país”. L’emissora emet concerts en directe des de festivals com el Sónar, Primavera Sound, Cruïlla, Vida, Mercat de Música Viva de Vic, Clotilde Fest, Fira Mediterrània Manresa o l’Acústica de Figueres. Pel que fa als seus programes d’autor destaquen Pista de Fusta de Miqui Puig, Delicatessen d’Albert Puig i El Celobert de Lluís Gavaldà. I de bon matí Els experts desperten l’audiència amb un programa fresc i dinàmic. El directiu ho va resumir així: “iCat comunica amb una textura distesa i informal que entra molt bé”.
Més enllà del contingut musical en català, el periodista va remarcar que un segon repte principal que tenen com a ràdio pública és emetre “programes de referència amb credibilitat i seny”. No tot és música sinó que també toquen altres temes com els videojocs, cinema, literatura, sèries o arts escèniques. L’emissora té un oient mitjà de 25-45 anys, però reserva un espai destacat per a un públic més jove amb iCatKids i Adolescents iCat.
Des d’iCat parlen de “la ràdio visual” pel seu contingut audiovisual al web i a Youtube. No és un accessori complementari, sinó que hi ha una intenció clara que siguin vídeos de qualitat. Saül Gordillo va explicar que han transformat un estudi “carrincló” en un espai innovador amb quatre càmeres, pantalles, sofà, pufs per al públic i un espai per fer actuacions en directe. “Abans la ràdio era una graella i si t’ho havies perdut, mala sort. Ara hem transformat la graella lineal en la ràdio visual”, va afirmar el ponent convidat.
iCat va sobreviure únicament en format en línia a partir de l’any 2012, però el 2017 va poder celebrar la seva tornada a l’FM. Tot i que el director de Catalunya Ràdio es va dedicar principalment a detallar la programació i l’enfocament de l’emissora, va concloure la conferència amb un avís per als estudiants: “El vostre propòsit hauria de ser pensar quin programa proposareu. Vosaltres heu de ser els Manel, no de la música, sinó de la professió, perquè el present i el futur passa per aquí”.
{{ comment.text }}