Núria Perera / Ester Puigdellívol
Enric Casulleres és professor d’economia a la Universitat de Vic des de fa 32 anys. Ell va estudiar economia a la Universitat de Barcelona i des d’aquell moment li apassiona l’ensenyament. Ha publicat dos llibres relacionats amb la seva vocació “Introducció a les Finances Internacionals” (1992) i “Parlem d’Economia amb els joves” (2017) i també ha col·laborat escrivint articles a diversos diaris en paper.
P: Com definiries la situació econòmica actual a Espanya?
R: Delicada. No nomes a Espanya, sinó a tot el món. Hi ha una crisi energètica de pronòstic reservat, la inflació no serà fàcil de batre, perquè la gent jove te dificultat per entrar al mercat laboral. Fins i tot, a nivell demogràfic, ens acostem a una realitat d’una població més aviat envellida. En els pròxims anys, no sé si seran sostenibles la sanitat pública i les pensions i a més hi ha una amenaça climàtica que ens engloba a tots. Hi ha molts reptes avui en dia i això em fa pensar la situació actual complicarà molt més la feina de la generació actual, comparant-la amb la de la meva generació.
La ciència economia no sé si té a veure amb la problemàtic global, ja que engloba molts sectors; enginyeries i ciències ambientals, per exemple. El problema és tan global que la qüestió no vindrà pel que puguin aportar els economistes es basa més en la responsabilitat compartida des de les actuacions de les empreses, decisions dels governs i el dia a dia dels consumidors.
“La situació de la economia a Espanya és delicada, però a la resta del món també.” Enric Casulleres
P: Per què vas decidir estudiar i dedicar-te a l’economia?
R: Per atzar o error, no ho se. Quan tenia 16 anys i vaig haver de decidir no tenia gaire clar què volia estudiar o a què em volia dedicar. Vaig fer la prematricula a varies carreres molt diferents entre elles, física, òptica periodisme i economia. Finalment vaig decidir-me per economia, però no era que tingues una vocació clara, però al llarg dels anys m’hi he refermat.
P: Quan temps fa que ets professor d’economia?
R: Soc professor de la Universitat de Vic des de fa 32 anys, abans havia estat treballant durant 3 anys a l’empresa privada i també havia fet alguna altra activitat relacionada amb el món de l’economia. Des de que vaig saber que existia la UVic, que en aquell moment encara no era una universitat com a tal, és més eren uns estudis universitaris associats a la Universitat de Barcelona. Quan em va sorgir la oportunitat vaig tenir claríssim que volia fer un gir a la meva vida. Jo en aquell moment estava treballant a Barcelona, a la zona franca, i vaig fer un canvi de vida brutal, de la gran ciutat a una ciutat més petita amb més tranquil·litat. Era un somni i el vaig encertar, ni una sola vegada me’n he penedit de la decisió que vaig prendre.
“Era un somni venir a Vic i el vaig encertar, ni una sola vegada me’n he penedit de la decisió que vaig prendre.” Enric Casulleres
P: A la Universitat de Vic no hi ha la carrera d’Economia com a tal, creus que hi hauria de ser?
R: Fa temps s’havia plantejat d’incloure aquest grau a la universitat. Es van fer alguns estudis de mercat que, malauradament, van desaconsellar aquesta opció, ja que no semblava que hi hagués suficient públic potencial per portar-la a terme. Estaria molt bé i a mi personalment m’agradaria molt, però tot depèn del mercat. Si el mercat no acompanya, la iniciativa no té sortida i no es pot realitzar, ja que seria un fracàs.
“Si el mercat no acompanya, la iniciativa no té sortida i no es pot realitzar, ja que seria un fracàs.” Enric Casulleres
P: En quines carreres imparteixes assignatures relacionades amb l’economia a la facultat?
R: He passat per totes les carreres de la Facultat d’Empresa i Comunicació i actualment estic impartint classe a ADE, Màrqueting, Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques. Totes aquestes carreres tenen una assignatura introductòria a l’economia i he participat en totes. Unes nocions bàsiques van bé a tothom i a totes les carreres. Fins hi tot a la vida personal, ja que, segurament, qualsevol dels alumnes algun dia haurà de fer una hipoteca i no està de menys saber fer quatre números malgrat que no sigui la seva vocació.
P: En quines carreres costa més l’assignatura d’economia?
R: Relacions Públiques o Comunicació Audiovisual. Tinc la sensació que els estudiants arriben a primer curs de carrera i pensen “què estic fent aquí, jo no em vaig apuntar a aquesta carrera per fer economia.”
P: Trobes que l’economia està infravalorada?
R: Com a disciplina depèn del grau. Per un estudiant de comunicació, l’economia, en normes generals, no li interessa. En canvi, un estudiat d’ADE ho valora molt més, ja que és una assignatura fonamental en els seus estudis. Aquest punt de vista s’ha de tenir en compte i no es pot ignorar el perfil i la vocació de l’estudiant.
P: L’economia s’imparteix de manera adequada?
R: Enfocant-me a la part que em pertoca, joc rec que faig les classes de la forma més adequada i més entenedora per tots els alumnes. El resultat sempre és incert, ja que com he comentat abans no a tots els graus que faig classes estan interessants en economia. A més jo sempre intento donar una visió crítica del sistema i un punt de vista de sensibilitat ambiental que cal tenir en compte a dia d’avui.
“Jo sempre intento donar una visió crítica del sistema i un punt de vista de sensibilitat ambiental que cal tenir en compte a dia d’avui.” Enric Casulleres.
P: Què els hi diries a futurs estudiants?
Principalment, que escullin els que els hi agradi i els motivi. Si realment estan estimulats en el grau o en l’assignatura, la feina no serà un obstacle i s’ho passaran bé. Tots ens hem trobat en assignatures que no ens agraden o ens costen més, però en aquest cas és la paciència i l’esforç son els millors aliats.
{{ comment.text }}