Arnau Valverde i Ivan Beas. Vic
El procés independentista de Catalunya ha transformat completament el panorama polític català i espanyol convertint-se en un aspecte molt important per la societat. Des d’aquella primera manifestació sobiranista el juny del 2010 fins als actes més recents de l’1 d’octubre han passat més de vuit anys. Durant tot aquest temps, a Catalunya s’han viscut moltíssims canvis: partits que desapareixen, partits nous, personatges polítics que sorgeixen del no res, ressò mediàtic i, també, nombroses manifestacions.
L’1 d’octubre del passat any va marcar un abans i un després en aquest procés quan en ple referèndum, agents de la Guardia Civil i la Policia Nacional van actuar amb violència contra els sobiranistes que defensaven les urnes pacíficament. Un any després, aquest 1 d’octubre s’han realitzat diferents actes arreu de Catalunya, els quals els mitjans han donat molta veu. Les sensacions i les opinions dels independentistes respecte de l’1 d’octubre es coneixen, però ens preguntem com van viure aquesta data els no independentistes.
La Clara Sánchez és una jove de 21 anys del poble bagenc de Santpedor, un poble amb ajuntament d’ERC i majoria independentista. El passat cap de setmana a la localitat del Bages es celebrava la fira de Sant Miquel, un esdeveniment anual en el que el poble s’omple de paradetes i es realitzen diferents activitats culturals. Aquesta fira va acabar el diumenge 30 amb un acte de record al referèndum de l’any anterior. La Clara assegura que el fet de que aquest acte es relacioni amb la Fira la fa sentir que s’allunya del poble pel simple fet de no ser independentista. Ella no comparteix les decisions que va prendre el govern espanyol aquell dia fatídic, però diu i recalca que els líders independentistes no ho han fet tot bé i que falta autocrítica dins del moviment sobiranista.
“Vaig viure l’1-O com si no fos catalana, el que vaig veure no em representava”, critica la Marta.
La Marta és una administrativa de 55 anys resident a L’Hospitalet de Llobregat. Ella també va ser una de les persones que no es va sentir còmode aquest dia. “Volia anar a votar, perquè la democràcia és la millor manera de decidir les coses, però vaig considerar això com una broma”, assegurava la Marta. I conclou: “És cert que Catalunya necessita més poder, tot i que penso que independitzar-se mai serà la solució”. Mario Martínez, estudiant d’enginyeria, també va ser una de les persones que no es va sentir representada pel referéndum d’autodeterminació. “He de dir que jo vaig votar, pero no em sentía representat pel dia i pel moment”, explica en Mario. “Pensava que no serviría per res, i no m’he equivocat. Tot i això, les accions de tots dos governs fan posible que hi hagi més persones d’una banda o d’un altre. Fins i tot, algú ha canviat de bándol, com el meu pare”, analitza.
Des que es va fer el referèndum l’any passat, les manifestacions s’han escalfat i la situació s’ha enrarit. “Això és un estira i arronsa”, analitza en Marc Sussman, politòleg i especialitzat en conflictes polítics. I continua: “Ningú deixa la corda i el que s’ha de fer es que els dos bàndols la deixin i treballin per arribar a un acord”. No obstant això, Sussman pensa que “les dues parts han de fer sacrificis, si no, no anem bé i el tema anirà per llarg”.
Com era d’esperar, l’1-O s’ha convertit en una data molt significativa tant per una banda com per l’altre i això pot provocar, en determinats casos, distanciament entre la població. Com bé diu Sussman, el que molts no independentistes volen és trobar una solució eficaç del problema i començar a construir un futur millor per tothom.
{{ comment.text }}