Adrià Corchero i Àlex Faura. Vic
El pilot de Cervera està demostrant que no té sostre i que arribarà fins a on ell vulgui. Amb tan sol 25 anys i sis temporades en la màxima categoria només ha deixat escapar un campionat que va caure a les mans de Jorge Lorenzo al 2015, any recordat per a tots els fans de Valentino Rossi per aquell incident amb el propi Marc a la penúltima cursa de Malàisia que va acabar amb el de Repsol Honda al terra i amb Rossi sancionat en l’última cursa en la qual es jugava el seu dècim mundial amb Lorenzo.
La llegenda d’en Marc va arrencar al 2007, de la mà d’Emilio Alzamora un nen de 16 anys arribava a la categoria de 125cc per començar a eclipsar al món. La seva curta alçada i l’aspecte tan juvenil ja li feia destacar sobre la resta de la graella.
“El seu ídol, curiosament, ha estat sempre Dani Pedrosa, qui ha estat el seu company d’equip tots aquests anys”, ens assegura Santi Hernández, tècnic d’en Marc.
No va ser fins al 2010 quan es va convertir per primera vegada campió del món de la categoria petita. A l’any següent va donar el salt a Moto2, on va tenir un inici replet de caigudes i va perdre punts. Encara que el punt d’inflexió va arribar a la segona meitat de campionat on es va convertir en un autèntic remolí i va arrasar aconseguint molts triomfs i retallant punts amb regularitat a Bradl.
Però a Malàisia va patir una caiguda en els entrenaments lliures del divendres que no li va permetre lluitar pel campionat en les dues últimes curses del mundial i que va estar a punt de portar-li a la retirada a causa de que va estar uns quants mesos veient doble a causa de les seqüeles d’aquella caiguda.
Al 2012 va arribar el seu segon títol. La superioritat que va mostrar el de Cervera en la categoria intermèdia va ser aclaparant i va aconseguir la corona amb diferència sobre la resta de la graella.
Al 2013 va donar el salt a MotoGP, el Tro de Cervera ja va aconseguir un podi en el seu debut i solament va trigar tres curses a aconseguir la seva primera victòria en la categoria reina. En la primera meitat de campionat estava un graó per sota de Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa, qui dominava la classificació.
Però una fractura de clavícula de Lorenzo a Alemanya, que ja s’havia produït a Holanda, però en la qual va córrer recentment operat. I també en el mateix cap de setmana de Dani Pedrosa va provocar que el ‘93’ pogués acostar-se i finalment aconseguir el seu primer títol de MotoGP l’any del seu debut.
En Santi ens parlava d’aquell any de debut. “Un any meravellós; va aprendre molt i va veure que pot amb els gegants”.
Al 2014 va ser l’any dels rècords, Márquez va aconseguir guanyar 10 curses consecutives, gesta que ningú havia aconseguit a la història. I va aconseguir el seu quart títol tres carreres abans de finalitzar la temporada. El 2015 va ser l’any de les caigudes i que les Yamaha de Lorenzo i Rossi estiguessin un graó per sobre de les Honda. Aquell any Marc no va guanyar però es va convertir en jutge del campionat.
Després d’uns frecs amb Valentino va arribar Malàisia, i en la roda de premsa prèvia al Gran Premi, Rossi va declarar que Marc volia que Lorenzo guanyés el mundial, ja que en cas de vèncer Valentino hagués aconseguit el dècim. En cursa les coses es van escalfar i Marc va parar a Valentino a força d’avançaments entre tots dos en les primeres voltes, fet que no sol ocórrer, i més per una tercera posició. Márquez va provocar que Pedrosa i Lorenzo marxessin a més de vuit segons en tan sol cinc voltes.
La cosa va acabar amb Rossi apartant a Marc d’una puntada que va bloquejar el seu fre i va provocar la caiguda del de Cervera. Una taca en al currículum que quedarà per sempre en l’italià però també en el català, ja que en el codi no escrit dels pilots Marc va quedar com un pilot brut.
En 2016 van tornar els èxits i la superioritat de Marc sobre la resta de la graella i va aconseguir un altre campionat. Al 2017 va ser el títol més barallat per Marc, aquesta vegada va ser amb Andrea Dovizioso, que no va ser fins a l’última cursa de València quan es va decidir l’amo de la corona. Aquell Gran Premi, va deixar una de les imatges més històriques de MotoGP.
I és que la salvada amb el colze del de Cervera va ser increïble, gràcies a aquest colze miraculós va poder aconseguir el seu sisè mundial. Aquest 2018, Marc ha estat campió de nou al Japó, tres curses abans de finalitzar la temporada. Mostrant una vegada més la seva superioritat davant la resta.
El sostre de Marc Márquez és inexistent, amb 25 anys porta ja 7 campionats. Està a dos d’igualar a Valentino Rossi. Amb total seguretat ho aconseguirà, el dubte està a saber si serà capaç d’arribar a a els 12+1 d’Ángel Nieto o als 15 d’ Agostini.
{{ comment.text }}