Judit Hernández i Ivet Malé. Vic
El passat dia 28 de gener, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar amb l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) van retirar dos nous lots de medicaments per la hipertensió. La causa és la presència de N-nitrosaminas en el principi actiu irbersatan, per defectes de qualitat, un element que pot resultar cancerigen. L’Irbesartan està fabricat a Xina per Zhejiang Huahai Pharmaceutical Co. i a Espanya, el comercialitza Sandoz Farmacéutica S.A. En aquest cas, els lots implicats són Irbesartan Sandoz 150 mg i Irbesartan Sandoz 300 mg (amb caducitat als mesos juliol i setembre de 2019, respectivament).
“S’ha de dirigir al seu farmacèutic per assegurar-se del cas i després anar al metge perquè li substitueixi el fàrmac. És una medicació força habitual, ja que moltes persones pateixen d’hipertensió” explica la farmacèutica Isabel Cabello.
Durant l’any passat, ja es van retirar set medicaments per la hipertensió i el dia 16 de gener d’aquest 2019 es va tornar a fer. Aquestes investigacions de l’AEMPS estan dins dels controls addicionals posats en marxa per tots els medicaments del grup dels “sartans”. Si una persona es troba en la situació que el seu medicament ha estat retirat, no ha de parar el tractament. “S’ha de dirigir al seu farmacèutic per assegurar-se del cas i després anar al metge perquè li substitueixi el fàrmac. És una medicació força habitual, ja que moltes persones pateixen d’hipertensió”, explica la farmacèutica Isabel Cabello.
Al nostre país, l’accés als medicaments és fàcil i ràpid i això a vegades també pot arribar a ser un problema, ja que moltes persones abusen dels fàrmacs sense saber que poden tenir efectes secundaris al llarg de la seva vida.
Medicaments / Getty Images
Els efectes secundaris de la medicalització
Espanya és un dels països del món a on es prenen més medicaments. La medicació és la tercera causa de mort mundial, després de l’infart i el càncer. En molts casos, són les mateixes farmacèutiques que creen malalties per poder vendre els seus productes i ampliar el seu target. Convencen a la gent sana que estan malalts, així conseqüentment, també augmenten els seus beneficis. Actualment, la indústria farmacèutica és una de les més rendibles del món. S’ha creat una pastillodependència i en molts llocs, com Catalunya, apliquen programes de desprescripció de medicaments, un moviment que aposta per receptar menys fàrmacs i d’aquesta manera abordar el malestar sense aquests (sobretot en gent gran).
“L’OMS hauria de ser més estricte respecte als protocols de control de qualitat perquè no poden haver-hi medicaments nocius al mercat”, comenta Marc Díez, tècnic de laboratori farmacèutic a Ferrer Corporate.
L‘Organització Mundial de la Salut és un actor molt important en aquesta situació, ja que regula el mercat de medicaments. “L’OMS hauria de ser més estricte respecte als protocols de control de qualitat perquè no poden haver-hi medicaments nocius al mercat”, comenta Marc Díez, tècnic de laboratori farmacèutic a Ferrer Corporate.
El reportatge “Pastilla busca malaltia” (2016), de Montse Armengou i Ricard Belis pel programa Sense ficció de TV3, reflecteix molt bé les males praxis de les empreses farmacèutiques amb els testimonis reals d’Espanya i els Estats Units d’Amèrica. Moltes persones formen part d’assajos clínics i “Normalment, els centres on es practiquen assajos clínics compten amb l’autorització i la supervisió d’un comitè ètic d’investigació clínica”, afirma Cabello.
Entre les polèmiques, destaca el Cas Agreal. En què els laboratoris madrilenys Sanofi Adventis van distribuir veralipride sota el nom comercial d’Agreal a dones que patien la menopausa. Aquestes pastilles havien de curar els símptomes propis d’aquesta etapa de la vida, com per exemple els fogots. Però en el prospecte del medicament espanyol no indicava dels efectes secundaris, com si que ho feia a França o Itàlia. Realment, es tractava d’una medicació per tractar l’esquizofrènia i entre els efectes adversos hi ha: pèrdua de memòria, tremolors, desmais i pensaments suïcides, especialment en situacions d’estrés. Amb l’afegit, que són uns símptomes irreversibles.
Finalment, l’any 2005 l’Agreal és retirat del mercat espanyol, vint-i-cinc anys després de la seva aparició. Una plataforma de més de cent dones afectades van lluitar per tenir més indemnitzacions, ja que la resolució semblava insuficient pel seu patiment. En total, es calcula que hi ha més de 8.000 dones afectades a Espanya per aquest fàrmac, i que per culpa s’aquest han perdut la seva vida anterior.
Joan-Ramón Laporte, col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut i pioner dels serveis de farmacovigilancia a Espanya, afirma que les farmacèutiques volen ampliar els límits de les malalties lleugeres o els estats naturals de la vida d’una persona. Per exemple: una persona trista té depressió, una mica de falta de calci és falta de densitat òssia o una persona sense problemes cardiovasculars ha de tractar-se el colesterol o l’hipotensió. En ocasions, els tractaments són més perjudicials que la malaltia i inclús poden arribar a provocar la mort. A vegades, solament parlem de gent que no vol acceptar la seva edat o tenir una vida sana de dieta i exercici. Laporte és director de l’Institut Català Farmacologia i el Centre de Farmacovigilància de Catalunya. Aquest centre es dedica a observar el comportament dels medicaments un cop surten al mercat, detectar danys a la població i si cal, retirar la medicació del mercat, el qual és un procés complex.
A Catalunya s’ha impulsat la idea de la “targeta groga”: quan un metge té una sospita d’una reacció adversa a un medicament, ho ha de notificar. L’AEMPS valora la situació i sovint, retira el producte del mercat. El procés de retirada ha augmentat sis anys respecte al 2004, provocant més afectats en la causa.
A vegades, la causa dels problemes farmacèutics és l’aparició de nous medicaments. Aquestes “novetats” solen ser una modificació d’un medicament antic que permet fer una nova patent i incrementar considerablement el seu preu de venda. No hi ha experiència en el seu ús en usuaris. Els assajos clínics són més ràpids i reduïts per aconseguir una ràpida aprovació i perquè les empreses farmacèutiques es paguin les seves pròpies investigacions de recerca. Això provoca menys evidències clíniques. Les companyies no tenen l’obligació de publicar tots els informes clínics, per això només proporcionen els positius i oculten els negatius. “El capitalisme és el motor de la indústria farmacèutica. La gent sempre es posarà malalta per algun motiu, així el target es va fent més gran i augmenten els beneficis”, ens comenta Díez. A més, “les multes a les farmacèutiques poden ser inferiors als seus beneficis, fet poc just, però en tot cas són abundants”.
El negoci de les farmacèutiques
Però si ens parem a pensar, en termes generals veurem que el mercat farmacèutic supera els beneficis del negoci de les armes o les telecomunicacions, considerat així un dels sectors econòmics més importants del món.
Gràcies a la globalització, aquesta indústria ha convertit la malaltia en un negoci, un negoci en què són ells qui decideixen quins malalts i quines malalties mereixen tenir cura. Com passa habitualment a Espanya, els problemes no aconsegueixen tenir rellevància pública fins que explota un cas que crida l’atenció, com és el dels medicaments per la hipertensió amb contingut cancerigen. Moltes vegades ens podem preguntar… és estrictament necessari medicar-me? I és que el què moltes persones no saben és que medicar-se més del necessari també porta efectes secundaris i molts d’aquests fàrmacs, són utilitzats quotidianament:
Efectes secundaris dels medicaments / Elaboració pròpia
Per aquest motiu les autoritats sanitàries adverteixen a la població del risc de la polimedicació i sobremedicació, com la necessitat d’avaluar i reduir estrictament el seu ús indegut, sobretot quan el risc supera el benefici. No es pot generalitzar, però està clar que molta gent vol solucions fàcils i ràpides. No es té consciència suficient sobre les etapes naturals de la vida i els estats d’ànim que no necessiten medicació. Així que els fàrmacs fan un “efecte placebo”. Sovint, la població no té coneixements suficients, però si els mitjans per accedir a ells. Per això, és bàsica la feina dels farmacèutics en el moment de la compra de medicaments.
{{ comment.text }}