Adrià Millán i Josep Costa. Vic
Com sorgeix la idea de La Cabra i quan de temps trigueu en fer el projecte realitat?
La Cabra sorgeix a finals de juny de l’any passat, a través d’una altre empresa que tinc, WeProject, que vol contractar a un noi a Manresa i resulta ser que amb aquest noi hi havia un vincle de fa molts anys. Ell tenia un grup, on n’era el cantant, i jo portava un grup de la comarca que es deia ‘Equal Rights’. Cap dels dos ho sabia i, fent una cervesa, vam adonar-nos que ja ens coneixíem, li vaig explicar que teníem la comarca molt debilitada a nivell cultural i que feia molts anys que no hi havia una sala de concerts.
De fet, la última sala grossa que pogués albergar concerts de 800 persones va ser el ‘Bac Art’, el qual era un cinema de Roda de Ter que es va convertir en sala. I al ser músics i al estar al món de l’oci nocturn vam apostar per fer això.
Per tant, estem parlant de gent que ja té experiència en aquest sector.
Sí, tots. Per fer l’equip potser no es tria tant l’experiència, ja que com que els que som els directius ja tenim aquesta experiència, l’equip s’agafa més per com és la persona que no pel que sap, i a partir d’aquí, hi ha tot el procés formatiu. Nosaltres tenim un mètode molt diferent del que és l’oci nocturn aquí Catalunya. Crec que no hi ha equips com els que fem nosaltres.
A què creus que es deu la bona acollida que esteu tenint per part del públic?
L’experiència de la que parlo és la base. L’equip directiu no tenim res a fer sense el nostre equip. Ells volten per ells mateixos i creen I+D tot el dia, des dels de manteniments, fins els que porten producció de nit, els comptables, els cambrers, etc. Precisament per això, la nostra empresa no és jeràrquica.
Amb poc més de mig any de vida, quina valoració en fas del que porteu fins ara? Ja és el que esperàveu, o fins i tot ha anat una mica més enllà?
Esperàvem molt menys perquè quan fas inversions de tipus cultura, no saps com et respondrà la gent. Està clar que si tu portes un grup fort, la gent reacciona i vens tiquets, però quan és el moment de fer la sessió, després de tants anys minvant la cultura, i ara que es porta tant el reggaeton, doncs et quedes una mica a l’expectativa a veure què passa.
Al final ha resultat que els concerts han funcionat molt bé, però les sessions encara han funcionat millor.
Entenem, doncs, que us desmarqueu de la música llatina, reggaeton i aquests estils?
Nosaltres no desplacem un tipus de música, sinó que creem un contingut de nit en el qual busquem que tot tipus de música hi sigui present. Podem passar d’un rock’n roll a un reggae, passant per un punk, un funcky i, per què no, un reggaeton. El tema és que s’ha de donar pinzellades de tot, que tothom estigui content, que no etiquetem a la gent per qui són o què fan, sinó que busquem que es trobin a gust.
Aquest cap de setmana han actuat Josep Valtonyc i Pablo Hasél. En quin moment us plantegeu trucar-los perquè vinguin a la sala?
Això ve de fora. Quan vam obrir l’empresa ens vam posar l’obligació de tornar una mica allò que ens està donant el poble. La població ens acull bé, i nosaltres el que hem de fer és com el retorn d’aquest tracte. Vam acordar que cada tres mesos col·laboraríem amb una ONG. N’hem fet diverses i, aquesta última, vam intentar parlar amb Valtonyc, però ens va ser impossible, ja que ell entra d’aquí res a la presó i no vam tenir la possibilitat de portar-los.
Més tard, els de Capgirem Vic van venir i ens van dir que tenien a Valtonyc i a Pablo Hasél. A partir d’aquí, nosaltres els hi vam oferir la sala perquè fessin el que volguessin i per poder recollir diners per aportar alguna cosa.
LA SENTENCIA DEL SUPREMO YA HA SALIDO. 3 AÑOS Y 6 MESES DE CARCEL POR LAS CANCIONES. TENGO QUE INGRESAR EN PRISIÓN. EN CUANTO TENGA MÁS INFO. DIRÉ COSAS.
— Josep V. 🎗️ (@valtonyc) 20 de febrero de 2018
Quina va ser l’acollida per part del públic? L’ambient era el d’un concert “qualsevol”?
Va ser un concert familiar i amb consciència, on podies veure pares amb els seus fills de vuit anys. La data no era la més idònia, ja que queia al mig d’un pont, però la gent que va venir ho va fer amb molta consciència. La ‘fila 0’ va funcionar, hi va haver un parell de casos que van comprar l’entrada i van marxar, gent que la va comprar per internet i no va venir, etc.
Hi havia símbols polítics, ideològics, partidistes o de qualsevol altre tipus? O la sala no en permet l’entrada?
No. No és que no ho permetem, permetre ho podem permetre tot. Però no hi ha banderes perquè només creen problemes. Aquí un dia toca Pablo Hasél i Valotnyc i un altre dia fem la Feria d’Abril. Som gent activistes amb el que està passant a Catalunya però creiem que hi ha gent que no ho veu així i hi ha de tot. Nosaltres som flexibles i volem que la gent gaudeixi pel contingut que sona i se sentin a gust. Des de rapers a punkies passant per rastes, entre d’altres.
Vau rebre pressió, avisos o amenaces per part d’algú o d’algun col·lectiu a causa de la contractació d’aquests dos artistes?
No. Aquesta comarca és molt familiar, la gent té predisposició a tot, som molt actius i tothom fa coses. Crítiques a La Cabra, com a sala, només han set constructives i pròpies.
A la pàgina web de la sala es fa la següent explicació: “La Cabra és una sala que neix amb la voluntat de portar a Osona un espai i una proposta arrelats al territori i que no resultin excloents per a ningú”. Creus que amb aquest concert algú que sol venir a La Cabra es va poder sentir exclòs o fora de lloc?
No, no. En cap moment. L’any té 365 dies i intentem donar veu a tothom, és a dir, nosaltres tenim aquí treballant a gent de moltes ètnies, vivim en un món que no accepta la varietat i nosaltres en aquest sentit som ciutadans del món i creiem que la música és el llenguatge universal de la gent. La música serveix per unificar. Aquest és l’actiu de La Cabra. L’equip que tenim serveix per crear i tots aportem. En definitiva, la monotonia mata.
{{ comment.text }}