Javier López, Marc Riera i Álex Rodríguez. Vic
El Dr. Xavier Ginesta, vicedegà de promoció i relacions externes de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha impartit la lliçó inaugural en l’acte de presentació del curs acadèmic 2017-18 de la Universitat. A l’esdeveniment hi han assistit més d’un centenar de persones. Entre ells, el rector Jordi Montaña, el regidor d’Universitats de l’Ajuntament de Vic, Josep M. Arimany, i els premiats amb la medalla institucional d’enguany, l’exalcalde Pere Girbau i l’exrectora Assumpta Fargas.
Un cop feta la presentació per part del Rector, i després de l’acte de suport als consellers empresonats al hall de la Torre dels Frares, la secretaria general Angels Crusellas ha presentat una memòria audiovisual on s’ha fet una repassada del curs acadèmic anterior, fent esment, a més, al nou grau de Medicina de la Universitat.
Un cop finalitzat el vídeo, Xavier Ginesta ha començat el seu discurs manifestant que “a Espanya, el futbol genera més de 7.500 milions d’euros, el que representa un 0,75% del PIB”. D’aquesta manera, es demostra que el futbol s’ha convertit en un factor econòmic de gran magnitud, tant al nostre país com a l’estranger. “Entre el 2014 i el 2017, les empreses xineses van invertir en actius de futbol 2.100 milions d’euros”, ha explicat.
En aquesta evolució, l’element clau ha sigut la transformació dels clubs de futbol en multinacionals de l’entreteniment. Per exemplificar-ho, el professor Ginesta ha posat com a exemple el cas del Manchester United, que va iniciar la seva internacionalització l’any 1999 amb el fitxatge dels directius Peter Draper i Peter Kenyon. “Malgrat no guanyar la Champions League des de fa uns anys, el Manchester United segueix sent l’equip més ric del món” ha recordat Ginesta. En aquest sentit, per tant, les entitats futbolístiques d’avui dia competeixen davant multinacionals que es dediquen pròpiament al món de l’entreteniment amb la creació fins i tot de parcs temàtics dedicats a futbolistes, com el cas de Leo Messi a la Xina.
En l’àmbit local, la marca Barcelona ha passat de ser la ciutat olímpica del 1992 a convertir-se en la ciutat del futbol a causa del FC Barcelona. Això s’ha vist traduït en el nombre d’ingressos i llocs de treballs creats directament o indirectament pel club, així com el nombre de visitants que l’entitat aporta a la ciutat comtal (gairebé un 6% del total). En el cas de l’Espanyol, el seu posicionament internacional s’ha produït gràcies a l’arribada del capital xinès, un dels exemples d’un altre factor molt important per Ginesta: l’interès d’empreses estrangeres per invertir en clubs de futbol, com també s’ha vist amb el PSG o el Manchester City.
En aquest darrer cas, el Manchester City va adoptar l’any 2008 un model de franquícia, a partir del qual, mitjançant la compra d’altres entitats futbolístiques, posava a la seva disposició nous actius per millorar el rendiment professional i econòmic del grup. Els equips que formen part de City Football Group són el mateix Manchester City, el New York City, el Melbourne City, el Girona, el Yokohama Marinos i el Club Atlético Torque uruguaià.
Per finalitzar, Xavier Ginesta ha volgut remarcar que “el màrqueting esportiu ja no busca aficionats, sinó consumidors”. A causa de l’entrada del futbol a nous mercats, “s’estàn desdibuixant les identitats corporatives dels clubs i s’estàn adoptant valors universals”, ha sentenciat.
{{ comment.text }}