Amb excepció del 2018, entre el 2015 i el 2019 hi ha hagut com a mínim unes eleccions cada any. El motiu és que ni el Parlament ni el Congrés dels Diputats han pogut formar govern o bé arribar al final de les seves respectives legislatures. L’any que tanquem aquest dimarts també ho ha estat, d’eleccions. N’hi ha hagut quatre: generals a l’abril i el novembre i europees i municipals pel maig. Un dels titulars que deixen és que, comptant l’EMD de Sant Miquel de Balenyà, a 30 dels 70 municipis d’Osona i el Ripollès ara hi governa un alcalde o alcaldessa diferent del que ho havia fet els últims quatre anys. Han plegat històrics com Miquel Arisa (Centelles), Josep Maria Masramon (Sant Boi de Lluçanès) o Ramon Erra (Sant Martí d’Albars), que ja no es van presentar, i en alguns pobles on els resultats eren molt ajustats la primera i la segona força s’han
Després de les eleccions hi va haver canvi d’alcalde o alcaldessa a 30 municipis
canviat els papers. Ho exemplifiquen les Masies de Roda, en què la victòria dels republicans liderats per Jordi Vistós es va decidir per només tres vots, i Sant Bartomeu del Grau, on vuit van decantar la balança a favor dels Independents, en aquest cas amb David Puyol al capdavant. En altres ajuntaments com Tona, Gurb i Sant Quirze de Besora van ser els acords postelectorals els que van propiciar un relleu a l’alcaldia. El més abrupte, a Viladrau: una moció de censura desbancava ERC del govern per l’octubre, només quatre mesos després de les eleccions municipals.
A diferència del Parlament o el Congrés, perquè hi torni a haver canvi de cartes als consistoris sí que és segur que caldrà esperar quatre anys. Se’n pot fregar les mans l’equip de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Vic, que en època de fragmentació ha obtingut majoria absoluta després de més de dues dècades en què el govern de CiU sempre havia estat supeditat a pactes o acords puntuals per trampejar la situació de minoria.
A Vic, JxCat va aconseguir una majoria absoluta que no obtenia des de fa 28 anys
L’escenari polític a la ciutat és atípic en el sentit que a cap altre dels grans municipis hi va guanyar una força de manera tan clara. A Manlleu, ERC va revalidar l’alcaldia, però pivota l’Ajuntament de bracet amb JxCat, una aliança inèdita, ja que es tracta de les dues forces hegemòniques els últims temps tant a Osona com al Ripollès i el més habitual és que entre adversaris hi hagi fricció.
A banda de la majoria absoluta i els pactes, el ventall d’opcions a l’hora de governar el completa l’opció de fer-ho en minoria, la que ha escollit ERC a Torelló després de desbancar el PDeCAT, i JxCat a Ripoll, on Jordi Munell conserva l’alcaldia malgrat haver perdut la majoria absoluta de l’últim mandat. En aquest Ajuntament hi ha entrat el Front Nacional de Catalunya amb una regidora, però Osona i el Ripollès no han seguit el corrent d’ultradretització de la política. La prova és que Vox va obtenir
Aliança insòlita a Manlleu: ERC i JxCat, forces més votades a Osona i el Ripollès, governen plegades
menys del 3% dels vots a totes dues comarques el 10 de novembre, i que Som Identitaris, el partit liderat per Josep Anglada, es va quedar sense representació a Vic després de 16 anys ininterromputs. A Manlleu sí que forma part del consistori Francisco Zambrana, l’únic regidor que va treure SOMI a tot Catalunya, però aquest desembre ha deixat les sigles i continuarà el mandat com a no adscrit.
Una de les lliçons de les eleccions municipals és que, encara que els partits ho neguin, els pactes postelectorals no es basteixen en una campana al buit. Els expliquen claus locals, però també hi influeix el context i en aquest cas és evident que els acords van obrir escletxes entre ERC i JxCat, força que va perdre les alcaldies de Tona, Gurb i Sant Quirze amb el concurs dels republicans i tot i haver estat el partit més votat. A Roda, on JxCat hauria pogut facilitar l’alcaldia a ERC, va decidir tornar-la
El relleu a l’alcaldia de Gurb, Tona o Sant Quirze el van propiciar els pactes postelectorals
a donar als Independents. De tensions n’hi va haver allà on el guanyador no era clar i amb extrems com el de Tona, en què JxCat no va presentar-se al ple de constitució de l’Ajuntament que ara governen Aixequem i ERC. També a Viladrau la moció de censura, un mecanisme legal però brusc, va anar acompanyada de molta crispació.
Un altre dels titulars de les eleccions municipals és que ERC es va imposar per primera vegada al conjunt de totes dues comarques, tenyint de més groc els ens supramunicipals d’elecció indirecta i atorgant la presidència del Consell Comarcal d’Osona a l’alcalde de Sant Julià, Joan Carles Rodríguez, que comanda un govern també integrat de nou per JxCat i els Independents. Al del Ripollès hi ha hagut canvi de president, però no de partit. Junts per Catalunya, ara amb Joaquim Colomer, continua sent la
ERC va guanyar a totes dues comarques, però al Consell del Ripollès està a l’oposició
força que lidera l’ens gràcies a un pacte amb el PSC i MES. Cap dels dos acords es pot aïllar tampoc del context polític a escala nacional, ja que el mateix Rodríguez reconeixia que, en un moment en què la consigna era prioritzar l’entesa entre forces independentistes, el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona havia fet perillar el del Consell. També va estar farcida de malestar la tria del nou equip al capdavant d’un Consorci del Lluçanès que finalment presideix l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats. I igualment hi ha hagut canvis a la presidència de la Mancomunitat La Plana, ara amb Ferran Teixidó, del Brull, i a la de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, on el càrrec l’ocupa Pedro Cabrero.
La gran triomfadora de les eleccions generals del 28 d’abril també va ser Esquerra Republicana, que al Ripollès s’imposava per primera vegada en uns comicis al Congrés. Al novembre, però, no va ser capaç de repetir la jugada i, fos perquè es presentava la CUP o perquè modular el discurs funciona a l’àrea metropolitana i no en territoris de marcada tradició independentista, JxCat li va tornar a arrabassar la condició de primera força, la que històricament ha tingut sempre a Osona en les eleccions generals i gairebé sempre al Ripollès a excepció de tres concessions al PSC.
Canvis al Consorci del Lluçanès, la Mancomunitat La Plana i la de la Vall de Camprodon
Pensant en clau local, aquestes eren unes eleccions poc transcendentals, ja que cap dels osonencs i ripollesos amb presència a les llistes tenien opcions de sortir elegits. Això sí: a l’hora de parlar-hi, treien del calaix la necessitat de desdoblar –o com a mínim intervenir– la línia de tren R3, millorar la qualitat de l’aire a la Plana de Vic o agafar el toro per les banyes pel que fa al tancament de la planta de Prysmian a Manlleu.
A les eleccions generals, victòria d’ERC per l’abril i de JxCat al novembre. El duel, molt ajustat
Una de les incògnites que planteja l’arribada del 2020 és si aquest també serà any electoral: a priori, no, però caldrà veure si s’aproven pressupostos a la Generalitat i quins escenaris obre la inhabilitació del president en cas que s’acabi produint. El joc sempre el reparteixen les urnes, però a vegades les respostes són als despatxos.
{{ comment.text }}