A les necrològiques dels diaris sempre hi apareixen polítics, empresaris i famosos, però mai paletes, fusters o modistes. Potser perquè pensem que no són ningú quan, en realitat, són algú. Tothom és algú

Tan sols hi hagi una persona que dormi al carrer o hagi de viure en un alberg ja és massa. Calen serveis públics que reverteixin la situació i que es compleixi la llei d’habitatge