Els parquets | Infrafinançament persistent

El dèficit de finançament afecta la competitivitat de les empreses i té ressons en el benestar social. Aquesta conclusió no ha aparegut de cap trobada independentista, sinó d’un informe de la Cambra de Comerç, que, com és sabut, està dirigida des de fa unes setmanes per un grup d’empresaris que es van presentar a les eleccions posant de manifest que no tenien intenció d’abraçar cap ideari polític –que, paradoxes de la vida, també és una manera de fer política–. En tot cas, el primer informe econòmic que s’ha presentat sota la presidència de Josep Santacreu ve a posar de manifest que, s’abraci l’ideari que s’abraci, les dades són tossudes. Catalunya té una doble via d’infrafinançament (ni es pressuposta el que li correspondria per PIB ni per nombre d’habitants i, a sobre, no s’acaba executant el que es pressuposta). L’informe que la Cambra presentava dijous passat, i, per fer una primera anàlisi de l’estudi, cal retenir un parell de dades: Catalunya representa un 19% del PIB de l’Estat i, en població, un 16%. Retinguda aquesta dada, uns primers titulars. Les inversions de l’Estat a Catalunya, la major part de les quals destinades a infraestructures, suposen el 10,7% del PIB. Tot i que diuen que les comparacions són odioses, el contrast del balanç amb la Comunitat de Madrid, amb el 19,3% del PIB i el 14% de la població, és palès: a Madrid hi arriben l’equivalent al 16,6% del PIB. Com que en termes de percentatges costa fer-se una idea, es pot fer la traducció a diners: si Catalunya rebés en inversió l’equivalent al PIB per habitant, tindria 1.400 milions d’euros més cada any. Però el problema encara va més enllà. Del que es pressuposta per a Catalunya, s’acaba executant, en termes mitjans, un 60%. A Madrid se supera el 100%. Només que l’execució pressupostària fos a Catalunya igual que la mitjana estatal, un 70%, hi hauria 580 milions d’euros més d’inversió.Amb una metodologia que fuig dels extrems del debat, la Cambra posa, negre sobre blanc, algunes conclusions que haurien de provocar reflexions sobre els motius pels quals el descontentament català s’ha fet gran i ha arribat a extremar-se. Hi ha un factor que és determinant, particularment per la persistència amb què es produeix. Catalunya és la quarta àrea de l’Estat amb més PIB per càpita (el superen les àrees amb règim fiscal propi –Euskadi i Navarra– i, és clar, Madrid). Però és la 10a quan es comparen els recursos públics invertits per habitant. I, més enllà, la 12a si es prenen en consideració els paràmetres de l’Índex de Progrés Social que marca la Unió Europea. Aquestes són les dades generals, però si es tanca més el pla es podrà comprovar fins a quin punt aquest infrafinançament, que cal insistir que es produeix any rere any, de manera persistent, afecta la competitivitat del país i també als serveis que reben els seus ciutadans. A més de les infraestructures, que tenen un pes important per guanyar competitivitat, el decalatge entre el que Catalunya genera i el que rep també es fa visible en aspectes com la recerca i el desenvolupament. El que inverteixen les administracions públiques i les universitats en R+D+I representa el 0,63% del PIB. La mitjana europea és del 0,76%. La diferència, traduïda en euros, són 303 milions d’euros. Però més enllà de l’impacte sobre la competitivitat de les empreses, l’informe de la Cambra també assenyala els dèficits socials que comporta aquest infrafinançament persistent. En sanitat, l’any 2019, Catalunya va destinar 1.524 euros per habitant. És un 10% menys que el que va destinar-hi Navarra i un 18% menys que el País Basc, les dues comunitats amb capacitat normativa per recaptar els seus impostos i que queden fora d’un sistema de finançament caducat i manifestament millorable. Són, a més, 396 euros menys que el que pertocaria segons el PIB per càpita. Traduït en euros, 3.022 milions. En un any. El mateix exercici es pot fer en polítiques educatives no universitàries. El que tocaria en relació al PIB està 705 euros per alumne per damunt del que finalment s’hi inverteix. Multiplicats els 705 euros pels alumnes matriculats als centres educatius públics del país dona la xifra de 623 milions d’euros. I encara es pot repetir l’exercici en una altra política sensible per a la població com és l’habitatge. La inversió pública difereix, per sota, en 263 milions d’euros respecte a la mitjana de les comunitats que més recursos hi destinen (Navarra, Madrid i el País Basc). Es pot convenir que part d’aquests gairebé 4.000 milions d’euros de diferència entre el que pertocaria per població i aportació de PIB en alguns dels aspectes més socials dels pressupostos corresponen a l’establiment de prioritats polítiques del govern. Però no es pot obviar que, amb el sistema de finançament actual, la quarta àrea en PIB per habitant de l’Estat es converteix en la desena en recepció de recursos públics. Les conclusions de la Cambra a partir de les dades del seu informe són prou clares: “El finançament de Catalunya està condicionat per un model que fa 10 anys que està caducat i que li impedeix tenir un nivell de serveis públics de qualitat mínimament proporcional a la seva capacitat fiscal.” La proposta és “passar d’un model molt descentralitzat en les despeses i molt centralitzat en els ingressos, cap a un model que permetés a aquelles comunitats autònomes que ho desitgin assumir un grau superior de responsabilitat fiscal, tant en les despeses com en els ingressos”. És a dir, gestionar i recaptar tributs. És com un retorn al passat –aquells temps del pacte fiscal– però la realitat del dia a dia demostra que, amb l’actual context, ni les empreses poden competir ni es pot garantir a la societat un benestar digne d’aquet nom.

Els parquets | Infrafinançament persistent

“Per ser pagès o ramader, un jove ha de ser realment rebel”

El 9 ets i uts | Ben menjat i ben begut…, qui no és feliç, és ruc

Marlo Morgan, ‘Les veus del desert’

El sòl pelvià i les forces invisibles

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Leche Pascual tancarà la planta de Gurb el 31 de juliol després d'haver-la venut a Casa Tarradellas

De les millors carns, els millors embotits

Detenen a Vic dos membres d'un grup criminal que suplantava identitats per adquirir la nacionalitat

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Mor un motorista en un xoc frontal amb un turisme al Brull

El sòl pelvià i les forces invisibles