El desembre passat, L’Atlàntida acollia l’estrena de Laura, una òpera basada en la novel·la Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Hi va barrejar influències clàssiques i contemporànies, sonoritats acústiques i electròniques i va incorporar-hi melodies que anaven des de Schubert fins a Rigoberta Bandini. Qui s’havia encarat al repte amb aquest atreviment i llibertat creativa era Helena Cánovas (Tona, 1996), tot un talent en el camp de la composició musical.
No era la primera vegada que Cánovas destacava. L’any 2021 havia guanyat el Premi Carmen Mateu, que li permetrà estrenar l’any vinent una òpera al Festival de Peralada i al Liceu. Són fites cada vegada més importants en el camí d’aquesta jove que de nena ja va veure que li agradava i la música i que potser tocant el piano n’hi havia de millors que ella, però que podia crear ella la música que altres interpretarien. Va estudiar al Conservatori Superior de Música d’Aragó, a Saragossa, i després va marxar a Alemanya, a Colònia, on viu des de fa gairebé sis anys. Però en contacte sempre amb Osona.
{{ comment.text }}