Un total de 32 municipis del Vallès Oriental tenen un índex socioeconòmic per sobre de la mitjana de Catalunya

Trenta-dos dels 39 municipis del Vallès Oriental tenen un índex socioeconòmic territorial (ITS) superior a la mitjana de Catalunya. Són dades publicades recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que concentra en un sol valor informació d’indicadors diversos relacionats amb la situació laboral, el nivell d’educació, el volum de població migrada i la renda de la població. La suma dels indicadors permet veure quina és la situació socioeconòmica d’un municipi. Les dades analitzades corresponen al 2020 i, per tant, ja recullen part de l’impacte de la pandèmia de la covid en l’economia. L’ITS de la comarca se situa en 101,8 punts. El Vallès Oriental és un nucli important empresarial i industrial, amb sectors molt diversificats, una ubicació que afavoreix una excel·lent comunicació amb altres territoris i, per tant, un centre logístic molt important. A més, és una de les comarques amb major densitat industrial de Catalunya, amb prop de 12.000 empreses, 415.000 habitants, més de 125.000 assalariats i 30.000 autònoms. Entre les activitats econòmiques principals, destaquen els serveis, el metall, la química, la logística i la construcció. Encara que l’atur al Vallès està una mica per sota de la mitjana a Catalunya, continua estan per sobre del 9%, per tant, quasi el doble d’Europa. Diferències entre localitats No obstant això, les diferències dins de la mateixa comarca són força notables. L’ITS de municipis com l’Ametlla o Vallromanes estan lluny del de municipis com Canovelles o la Llagosta. La diferència de l’ITS de Vallromanes (122 punts), el municipi amb major registre del Vallès Oriental, i el de Canovelles (76,5), el que té una xifra més baixa, és de 45,5 punts. “Aspectes com millorar la comunicació ferroviària, incrementar l’oferta de la formació professional [FP] i afavorir la reindustrialització o la internacionalització són factors que podrien ajudar a millorar molt la ocupabilitat”, apunta el president de Pimec al Vallès Oriental, Daniel Boil. L’ITS de Canovelles està força per darrere de la mitjana vallesana. El municipi concentra una de les dades més baixes de població ocupada, ja que només el 58,2% dels ciutadans tenen feina. A més, el 22,5% dels treballadors tenen una feina de baixa qualificació, fet que situa el municipi amb la dada més alta en aquest àmbit. Són destacables també totes aquelles dades que fan referència a l’àmbit educatiu. El 21,6% de la població té uns estudis molt baixos i gairebé la meitat de gent jove, el 46,4%, no té estudis post-obligatoris. Addicionalment, amb el 18,4%, Canovelles presenta la dada més alta dels municipis del Vallès Oriental pel que fa al nombre d’estrangers residents que provenen de països de renda baixa o mitjana. Seguit de Canovelles, els valors més desfavorables són per la Llagosta, amb un ITS del 87,1.“El que li falta a municipis com la Llagosta o Canovelles és augmentar la capacitació dels treballadors, sobretot la postobligatòria. En aquest sentit, es faria palesa una millora de les retribucions salarials i, consegüentment, es dignificarien les condicions de vida dels seus habitants”, explica el secretari comarcal de la UGT del Vallès Oriental, Vicenç Albiol. Al parer d’Albiol, els ajuntaments d’aquests municipis haurien d’actuar directament sobre la millora de l’estabilitat en els llocs de treball: “Això augmentaria els ingressos dels ciutadans, el consum d’aquests i el desenvolupament global de la localitat”, afegeix. Segons l’Idescat, malgrat les diferències dins el territori, la majoria de municipis de Catalunya es troben en el nivell que es considera mitjà-alt. Els que tenen millor nivell socioeconòmic són 12 de la zona metropolitana, 10 de Comarques Centrals i 6 de l’Alt Pirineu i Aran. Per sobre de tots, Matadepera (131,8 punts). D’altra banda, trobem 16 municipis a Ponent i 9 a les comarques gironines com a territoris amb un nivell socioeconòmic més baix. Un cartell anuncia la quarta fase de la promoció d'habitatges a Can Draper de l'Ametlla/Griselda Escrigas Els casos de Vallromanes i l'Ametlla Vallromanes i l’Ametlla se situen per sobre de la mitja socioeconòmica vallesana, amb un índex socioeconòmic territorial (ITS) de 122 i 120,7 punts respectivament. Tanmateix, les dades que ha publicat l’Idescat de l’any 2020, fan destacar totes dues localitats pel disminuït percentatge de treballadors de baixa qualificació que hi ha als seus municipis i per la poca població jove sense estudis postobligatoris. La renda mitjana per càpita en aquests municipis és de les més elevades al Vallès, seguides de municipis com Campins, Lliçà de Vall o Sant Esteve de Palautordera. A Vallromanes, tenen clar que el foment de l’educació és un dels aspectes clau per mantenir un nivell de vida benestant: “Des de l’Ajuntament, sabem que els indicadors referents a les rendes van en correlació directa amb els nivells de formació acadèmica de la població i, per aquesta raó, treballem per reduir encara més la xifra de població jove sense estudis postobligatoris”, apunta la regidora de Comunicació, Olga Porcar. L’indicador de població ocupada és un dels més alts de la comarca. Tot i això, Porcar sap que anys enrere la quota havia superat el 80% i els agradaria arribar de nou a aquestes xifres. Per la seva banda, l’Ajuntament de l’Ametlla és conscient de les mancances d’ajudes municipals en termes d’educació. Els estudiants del municipi no disposen d’un servei de transport suficient per garantir la mobilitat cap a les universitats. “A més, el poble no compta amb oferta de lloguer ni tampoc amb espais per joves. Els ametllans no reflectim aquest elevat ITS gràcies a l’existència de grans polítiques públiques municipals. Al meu parer, des de l’Ajuntament s’hauria de consolidar un model de poble que garanteixi la perpetuïtat d’aquest al llarg dels anys i és això en el que estem treballant”, raona l’alcalde, Jan Santaló. En el que sí que treballen de valent a l’Ametlla és a reduir al màxim les desigualtats socioeconòmiques dins el municipi: “Malauradament, vivim en un país on els rics ho són cada vegada més, mentre que els pobres no experimenten cap canvi substancial en el seu dia a dia. A l’Ametlla, tenim la sort de no patir una desigualtat tan acusada com municipis veïns, però això no vol dir que no existeixi. Des dels nostres serveis socials, es fa una gran feinada per ajudar tothom qui ho necessita”, diu Santaló. Des dels dos ajuntaments assenyalen que el nivell mitjà de renda sigui dels més alts de la comarca no fa a la institució més rica. L’entrada d’ingressos principal prové exclusivament de l’IBI (impost de béns immobles), a diferència d’altres municipis que tenen més fonts impositives derivades d’activitats econòmiques industrials o de grans superfícies comercials que augmenten el seu volum total d’ingressos. Per a Santaló, malgrat l'elevat índex socioeconòmic, això és un problema. “L’Ajuntament està mancat de recursos per mantenir uns serveis locals a l’alçada dels seus veïns”, reconeix.

Un total de 32 municipis del Vallès Oriental tenen un índex socioeconòmic per sobre de la mitjana de Catalunya

La Policia Local de Parets identifica quatre persones que tenien antecedents de furts i estafes

La comunitat musulmana obre les portes dels seus àpats del ramadà per trencar barreres

Un detingut per intentar empadronar fraudulentament persones a Montornès

Cròniques d’una infecció d’orina

LA PREGUNTA

Creu que s’ha d’endarrerir el tancament de les centrals nuclears?

Mor a 50 anys Sònia Gutiérrez, candidata de Tria Granollers a les municipals del 2023

Viñamata tanca la parafarmàcia del carrer Anselm Clavé, a Granollers

Cau una estructura de formigó de les obres de l’R3 sobre el carrer Onze de Setembre a la Garriga

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

El jove atropellat a l’AP-7 a Sant Celoni fugia després d’atacar tres familiars amb un ganivet a Sant Feliu de Buixalleu

Mor a 85 anys l'expresident del Casino de Granollers Emili Cot

Mor un motorista en una topada amb un cabirol a la C-61 a Vallgorguina

La família d’una menor de Granollers en tractament de càncer afronta un desnonament

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Mor un home en ser atropellat per un camió a l'AP-7 a Sant Celoni