La sisena onada de la covid –va començar a mitjan octubre de l’any passat i encara no s’ha tancat– ha estat la que ha deixat uns registres més elevats de casos a les estadístiques. Hi ha tingut molt a veure la variant òmicron, que s’ha convertit “en el virus amb més velocitat de transmissió de tots els que es coneixen”, constata el físic i investigador del Grup de Recerca de Biologia Computacional de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Daniel López Codina, de Caldes.
Aquesta variant ha anat “al davant del xarampió, que era el més ràpid fins ara”. Això fa que sigui “molt difícil aturar-lo”. “I sense vacunats hauria estat molt pitjor”, comenta López Codina, i posa l’exemple de Hong Kong, que “havia controlat molt bé la pandèmia fins a l’arribada de la variant òmicron”. Però la seva arribada, ha derivat en una “alta mortalitat” perquè només el 40% de la població de més edat estava vacunada.
Tot i les xifres de la sisena onada, l’investigador de Caldes assegura que la primera –del 7 de març al 17 de juny de 2020– “va ser la pitjor, i amb diferència”. A les estadístiques, el volum de positius per mesos al Vallès Oriental és el més baix de totes les onades. Però això passa perquè era un moment en què la capacitat de diagnòstic era molt baixa.
“Els primers mesos el volum de casos confirmats és molt petit però el nombre de persones hospitalitzades, les que estaven a les UCI i la xifra de morts va ser enorme”, indica López Codina.
“És difícil saber quantes persones es van infectar però podem pensar que la xifra de morts representa l’1% del total. Això ens pot donar una magnitud.” En el cas del Vallès Oriental, entre març i juny hi va haver 595 defuncions. Per tant, es podia calcular que prop de 60.000 persones van passar la covid en aquests quatre mesos.
El volum de visites relacionades amb la covid als centres d’atenció primària (CAP) també va arribar al màxim en aquesta sisena onada, amb prop de 100.000 visites aquest gener passat. És gairebé el doble del segon amb més activitat a l’assistència primària: 57.584 visites l’octubre de 2020, enmig de la segona onada quan la pressió als CAP es va mantenir amb més de 40.000 visites mensuals per covid en quatre mesos consecutius, d’agost a novembre.
La vacunació, que es va iniciar el desembre de 2020, ha permès administrar, fins ara, 348.936 primeres dosis, 312.667 de segones i 173.311 de terceres, segons les dades actualitzades pel Departament de Salut aquest mateix dijous. Es considera que hi ha 338.475 vallesans amb la pauta completa. El mes amb més activitat vacunal va ser el juny de 2021, quan es van posar 80.384 primeres dosis i 68.373 de segones.
Per López Codina, “les vacunes han estat enormement efectives malgrat el que diu certa gent”. “Han reduït enormement els casos greus, les persones que han necessitat atenció a les UCI i les morts. Estan fent allò que ha de fer una vacuna”, assegura. A més “han reduït la possibilitat d’infectar-se”. “Tenim molts menys casos dels que hi hauria hagut si no les haguéssim tingut. És indiscutible que si ara estem bé és gràcies a la presència de les vacunes.”
Segons López Codina, “no es pot calcular la disminució de positius derivat de l’existència de vacunes”. “Però si no les haguéssim tingut, en aquesta sisena onada hauríem acabat tots tancats a casa com ens va passar el març i l’abril de 2020”, explica l’investigador de la UPC.
La importància de les dades
Per López Codina, la pandèmia del coronavirus ha estat “una revolució” en aspectes com les dades i el tractament de la informació. “Per primer cop a la vida, les dades han estat accessibles a escala mundial de forma directa”, valora. “Hem après que les dades són molt important i que cal treball molt per millorar-ne la qualitat. S’han fet passos importants i se’n faran més”, pronostica.
{{ comment.text }}