El Bar Restaurant El Rosset de Caldes de Montbui, ha baixat la persiana. Amb el seu tancament, Caldes es queda sense un local emblemàtic que ha esdevingut un punt de trobada, al llarg dels anys, i que s’ha convertit en un espai referent per a tres generacions de calderins.
Anna Florenza i Amat de Sans són la parella de propietaris, que posen punt i final a tota una vida rere els fogons i al capdavant d’aquest bar, que va impulsar el pare de l’Anna, Josep Florenza. Ell va començar la història hostalera d’una part de la família. “Vam obrir just el mes de desembre del 1964, fa 57 anys. El meu pare havia treballat de cuiner al Balneari Broquetes i els estius també duia el bar restaurant de la piscina municipal”, explicava Anna Florenza.
Un temps després el seu pare va decidir obrir El Rosset. “Tots els cuiners volen tenir el seu propi restaurant.” De ben jove, Florenza ja es va començar a familiaritzar amb el món de l’hostaleria col·laborant al bar i ajudant amb els serveis de dinars. “Jo treballava de monitora al Club Natació i als migdies els donava un cop de mà amb el que tocava: bar, menjador o cuina.”
Josep Florenza va morir el 1983 i la seva dona, ja gran, també es va retirar. En aquell moment va ser quan l’Anna va agafar les regnes del local, i el seu marit, Amat de Sans, s’hi va unir l’any 1972.
Cal Rosset era més que un bar. En aquesta emblemàtica cantonada de parets blanques, situada just davant l’església de Caldes, qualsevol persona hi era benvinguda. De fet, els que van poder gaudir de la seva cuina tradicional catalana eren més que simples clients. “Tothom passava per aquí, s’hi trobaven com a casa i érem com una família”, apuntava Florenza.
Era un punt de trobada. “Sap greu tancar perquè hi ha gent que venien de joves i després han vingut amb els fills”, deia, però al mateix temps reconeixia que s’han fet grans. “Jo en vaig fer 70 fa poc i, fins ara, estàvem fent una jubilació activa. Tot comença i tot s’acaba.”
El nom del bar sorgeix del pseudònim del besavi de l’Anna. “Els meus avis van venir d’Escó i el meu besavi era picapedrer i li van començar a dir el “Rosset d’Escó.” Era un diminutiu de ros. Per tant, el meu pare era conegut com “El net del Rosset” i van decidir posar el mateix nom al restaurant”, explicava.
Des del restaurant s’han implicat amb el poble de moltes maneres. Durant un temps van portar el càtering de l’Escola Montbui i també havien sigut els encarregats de cuinar el caldo de Nadal, juntament amb el restaurant El Remei. A més, també van col·laborar de forma desinteressada amb Càritas, cuinant grans quantitats de llenties que després es van repartir entre la gent que ho necessitava.
Cal Rosset ha sigut un autèntic punt de trobada calderí, per on ha passat tothom i que ha deixat una empremta inesborrable.
{{ comment.text }}