L’Eulàlia Pocurull va viure dissabte passat un dia especial. Després de 95 anys, la botiga que van obrir els seus pares al número 1 del barri de Sant Joan de Palou, al peu de la carretera del Masnou, tancava definitivament. Tothom el coneix com l’Estanc de Palou perquè, des de fa 85 anys, a la venda de carn i comestibles en general va afegir el de tabacs i els articles propis d’un estanc. El darrer dia la petita botiga va viure un continuat anar i venir de clients que venien a buscar, sobretot, les botifarres que li han donat fama.
L’Estanc de Palou va deixar de vendre tabac. De fet, fa uns dos anys. Des de llavors, al rètol de l’establiment hi diu només “tocineria” i “comestibles”. A l’espai on abans hi havia l’estanc, l’Eulàlia, que farà 87 anys el dia 4 de gener, feia memòria de tota una vida a la botiga i a la casa familiar on van néixer ella i els seus dos germans. “Des que era ben petita m’agradava molt estar a la botiga”, explica.
Ella despatxava, mentre que la seva germana Pilar era la mocadera, la que feia les botifarres. També recorda que havien arribat a tenir fins a 120 porcs d’engreix i més de 300 xais i que es treballava tots els dies de la setmana.
El negoci el van obrir els pares de l’Eulàlia –a qui alguns coneixen encara com a Laieta– en Pere Pocurull i Ninou, que venia de Can Millet, de Cardedeu i la Mercè Angelet Armadans, de Ca l’Arnau, de Montornès. Els pares d’en Pere eren masovers a Can Riba de la Serra, a Palou. L’Eulàlia i el seu marit, Vicens Puchol Ballester, que va morir fa alguns anys, van ser els que van continuar el negoci. Els fills de l’Eulàlia, la Mercè i en Pere van agafar el relleu fins al moment del tancament. Cap dels dos ha tingut fills i no els ha estat possible fer el traspàs de la botiga.
En el taulell on hi havia l’estanc encara hi ha, com a mostra, alguns dels articles que s’hi venien, com postals de Granollers o clauers. L’Eulàlia recorda també que, durant un temps, també hi havia una centraleta de telèfons i la gent hi anava quan encara no hi havia telèfon a totes les cases.
Però el que més recorda l’Eulàlia és l’estima que li han demostrat sempre els seus clients. “La gent m’ha estimat molt i ara els clients em diuen que em trucaran per saber què faig.” Diu que alguns venen de molt lluny i assegura que l’única clau de l’èxit és la qualitat. “El gènere és de qualitat, tot ho fem a mà. Si es pasta a màquina no queda igual.”
L’espai de davant de la botiga va estar ocupat durant tot el dissabte pels cotxes dels clients que volien fer la darrera compra i que s’enduien, sobretot, botifarres.
{{ comment.text }}