ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Sigfrid Correal, de 70 anys i de Caldes, ha estat fins no fa gaire el coordinador de les ADF del Vallès Oriental. Ara no ho pot ser per l’edat, però continua sent membre de l’ADF L’Alzina.
Com va entrar al món de les ADF?
Jo m’hi vaig embolicar fort a partir del 2005 i vaig entrar-hi a partir del voluntariat de Protecció Civil de Caldes.
Per què serveix una ADF?
És una entitat sense afany de lucre i té la finalitat de prevenir i lluitar contra els incendis forestals a partir d’agrupar propietaris forestals, ajuntaments i associacions, en el nostre cas, voluntaris de Protecció Civil.
No només es dediquen als focs, oi?
Bàsicament ens dediquem als focs forestals, però no només. Una de les tasques de l’ADF és la realització de plans de prevenció i manteniment d’infraestructures. Això vol dir manteniments de camins, de punts d’aigua… Tot allò annex al bosc té a veure amb les ADF.
Les ADF treballen tot l’any?
Treballem tot l’any, sí. I fem moltes sortides de prevenció. A l’època de la pandèmia, per exemple, vam ajudar les policies locals a vigilar camins o els accessos als massissos forestals… Fem tot el que té a veure amb la prevenció de riscos al món forestal.
Diuen els que en saben que els incendis de l’estiu s’han d’apagar a l’hivern. Què volen dir?
És una frase que és ben real, encara que ara ja no seria del tot cert. Per desgràcia, amb la situació de sequera, hi ha molts incendis que comencen a l’hivern, amb la qual cosa la tasca nostra ara ja és de tot l’any. Sense anar més lluny, diumenge 4 de febrer, aquí a tocar, a Rellinars, al Vallès Occidental, hi va haver un incendi que va mobilitzar quatre vehicles d’ADF, dos vehicles de bombers i dos helicòpters.
Amb el temporal del Glòria o la sequera, el temps sembla que s’hagi conjurat contra les ADF i els boscos.
Ho sembla. Ara farà tres anys de sequera, que va començar just després del Glòria. Portàvem un parell d’anys justets d’aigua, va venir el Glòria i, després, cap de les pluges que toquen fins ara. L’any passat ja vam tenir incendis importants a la zona de Navarcles, a Sant Fruitós de Bages o al Cap de Creus.
Com pensa que serà aquest estiu?
Ho tenim bastant fumut. A conseqüència de les ventades del 2014, a la zona més propera nostra, la del massís del Farell, tenim torrents completament tapats de brutícia, capçades a terra, camins fets malbé… Això no pinta gens bé. I què estem fent per prevenir-ho? Doncs avisem els veïns que viuen en aquella zona i ens dediquem a tasques de formació i d’informació.
S’hi afegeix la pèrdua de pagesos perquè el bosc s’escampi desordenadament i amb molt risc d’incendi?
Hi ha pagesos que abandonen i també s’està abandonant la ramaderia extensiva o la utilització del bosc. Només cal veure que la superfície forestal de Catalunya s’ha multiplicat per dos els darrers 20 o 30 anys, però sense utilització, o sigui, boscos bruts.
Més bosc voldria dir més natura…
En aquest cas, vol dir més perill perquè hi ha massa continuïtat. Jo m’enfilo ara mateix al Farell i miro de l’estació elèctrica de Sentmenat i és un continu fins a Sant Sebastià de Montmajor. I el mateix passa a Barcelona: de Molins de Rei fins a Cerdanyola, gairebé no hi ha cap element que limiti la progressió d’un foc. Quan arrenqui en un extrem podrà arribar a l’altre en qüestió d’hores. Per desgràcia és així.
Què li semblen les protestes dels pagesos d’aquests dies?
Que tenen molta raó. Hi ha empreses multinacionals que es dediquen a abaixar preus i oferir preus baixíssims amb productes que no es produeixen a la Unió Europea, però perquè no estan subjectes als mateixos controls que els d’aquí. La nostra pagesia ho té molt fumut, per això s’està abandonant el camp.
{{ comment.text }}