Concretament, l’entitat relata que la connexió d’un col·lector d’un polígon industrial amb el clavegueram d’una urbanització residencial va comportar l’emissió d’uns gasos que van provocar a la veïna una incapacitat permanent absoluta derivada d’un quadre de fibromiàlgia i síndrome de sensibilitat química múltiple.
Els fets van tenir lloc el 2008, quan uns veïns del carrer Tramuntana van començar a notar pudors químiques i residuals. Segons el Col·lectiu Ronda, la causa era l’inici d’activitat de l’estació de bombament situada a Mas Fàbrega, al Polígon Industrial Monguit. En una nota de premsa que ha fet pública aquest col·lectiu s’indica que “per raons que costen d’entendre, s’havia pres la decisió de connectar els residus industrials amb components químics i animals al clavegueram de la urbanització”.
Posteriorment, la veïna afectada va agafar la baixa laboral amb “fortes migranyes i infecció de les vies respiratòries”, un quadre que empitjoraria amb “símptomes de Fibromialgia i síndrome de sensibilitat química múltiple. Aquesta afectació, segons el col·lectiu, l’ha deixat “totalment invalidada”.
Cal destacar que el Jutjat del Social número 3 de Barcelona va dictar una sentència sobre el cas en què reconeixia l’accident ambiental que va provocar una emanació de substàncies químiques produïdes per la barreja de diferents components residuals industrials.
Segons aquest jutjat, l’emanació va provocar a l’afectada tant la forta migranya inicial com la manifestació dels símptomes de fatiga crònica de grau 3, fibromialgia i síndrome de sensibilitat química múltiple posterior. Era la primera vegada que un tribunal reconeixia la figura d’accident ambiental en aquest tipus de malalties.
Per tot plegat el Col·lectiu Ronda ha presentat una querella criminal contra l’aleshores alcalde de l’Ametlla del Vallès, el socialista Jordi Pousa, perquè va autoritzar el projecte de construcció del col·lector de l’Ametlla del Vallès (abans sistema de Granollers) del Polígon Industrial Monguit.
La denúncia, que ha estat admesa a tràmit pel jutjat, també s’adreça a l’aleshores primer tinent d’alcalde, Josep Garcia; al que era regidor d’Obres Públiques i Urbanisme, Pere Marieges; a la persona que ostentava el càrrec de regidor de Medi Ambient, Baldomero Reyes; a l’aleshores enginyer tècnic d’obres públiques; a la persona que exercia de representant legal del Consorci per la Defensa de la Conca del Besós; a l’aleshores cap de serveis municipals de l’empresa Drenatges Urbans del Besós, S.L., i a l’arquitecte municipal, que va informar favorablement del projecte de construcció del col·lector.
