ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Begoña Martínez, de 44 anys, és química i la responsable de Recerca i Desenvolupament (R+D) del Consosrci Besòs Tordera (CBT). Un programa pilot europeu a Montornès busca arribar a regenerar aigua amb contaminants industrials.
Estan provant un nou sistema per treure contaminants industrials de l’aigua depurada.
Formem part d’un projecte europeu Promisces que té set casos d’estudi a tot Europa. A Montornès del Vallès tenim una de les plantes pilot.
Per què es va triar Montornès?
Pel cabal d’aigua que tractem, uns 30.000 metres cúbics al dia. I també és important la nostra planta per l’aportació d’aigua residual de les indústries del polígon que ens arriba. No només ens arriba aigua urbana. I també perquè tenim l’Urban River Lab, que és el nostre laboratori a l’aire lliure per estudiar els rius altament modificats.
En què consisteix la prova pilot?
Funciona a partir de dues tecnologies: l’ozonització i la cel·la electroquímica. I què fem? Doncs agafem l’aigua que surt de la depuradora, la que es torna al riu, al medi natural, i li donem un tractament addicional per generar l’aigua que pugui ser utilitzada com a rec agrícola, en la neteja dels carrers, etc. La nostra planta pilot va una mica més enllà del que marca la normativa i se centra molt en l’eliminació de contaminants que en diem PMT. O sigui, persistents, mòbils i tòxics. Són persistents perquè tenen un temps de vida més llarg de l’habitual; mòbils perquè s’adapten a qualsevol medi (aigua, sediments, aire) i tòxics. Es tracta sobretot dels contaminants coneguts com a PFAS, substàncies sintètiques perfluoroalquils i polifluoroalquils.
Com actua la seva tecnologia?
Amb l’ozonització i la cel·la electroquímica provem d’eliminar aquesta contaminació, per una banda, i en quines condicions ho fem. No només passem l’aigua a través de la pilot, sinó que busquem condicions òptimes d’operació i òptimes d’eficiència energètica. Perquè potser pots eliminar moltes coses amb una inversió energètica molt gran i aleshores no sortiria a compte. Ara mateix estem valorant tot això. I l’aigua de sortida, aprofitant que tenim l’Urban River Lab, la fem passar per uns canals amb un rebliment sòlid i unes plantes macròfites per continuar la depuració.
Què vol dir?
Que si nosaltres instal·léssim la prova pilot a la planta de debò, a nivell industrial, el que ara provem a l’Urban River Lab s’integraria al riu. O sigui, voldríem aprofitar que el riu, que té una capacitat natural d’autodepuració, faci també la feina. Seria en un tram del riu al més curt possible i hi posaríem rebliments o plantes per ajudar a aquesta autodepuració.
Amb el canvi climàtic, hauríem de continuar canviant la nostra cultura de l’aigua, oi?
Hi ha diverses maneres de pal·liar la sequera que patim. Una és incidir sobre la demanda: intentem consumir menys aigua. Però això té un límit. El que hem de fer també és incidir sobre la potabilització, posar a disposició més aigua o tenir més elements per tenir aigua. I un d’ells és la regeneració d’aigua. Hem de canviar la nostra visió i no fer servir només l’aigua regenerada quan tenim sequera. Ningú no vol que hi hagi sequera, però una vegada és aquí és una oportunitat per donar-li la volta a moltes coses. Ara ja tenim molts municipis que fan servir aigua regenerada com una eina per al rec o la neteja de carrers.
Hi ha el perill que ens oblidem de la sequera?
Sí. Per què? Perquè és que ja ha passat. Hi ha hagut altres sequeres en les darrers dècades i es van oblidar. En el món de l’aigua on treballo sempre diem que les sequeres s’han de gestionar justament quan no hi ha sequera. Si ara a l’hivern torna a ploure, jo crec que és moment de planificar amb calma, pensant què és el que s’haurà de fe, perquè la propera sequera arribarà.
{{ comment.text }}