L’Ajuntament de les Franqueses ha ajornat la retirada de la Medalla d’Honor del municipi concedida a mossèn Josep Cardús, un acord que inicialment estava previst per ser oficialitzat en el ple d’aquest dijous, 31 de juliol. Segons un comunicat municipal, l’ajornament es deu a la voluntat de “resoldre el procediment administratiu amb plenes garanties i seguint escrupolosament els reglaments”, tenint en compte accions sobrevingudes com el retorn voluntari de la medalla per part de la família del capellà, que va exercir a Marata i Corró d’Amunt.
Després de l’estiu, una junta de govern local aprovarà la retirada formal de la distinció i es demanarà al ple del mes de setembre que la ratifiqui. L’aprovació es dona per descomptada, ja que el govern municipal (PSC, Esquerra-Imagina i Sumem per les Franqueses) disposa de majoria absoluta al consistori.
L’ajornament és un nou episodi en un llarg procés que es va iniciar el novembre passat, quan Maria Forns, veïna de Marata i exregidora de la SAL-CUP a les Franqueses, va denunciar mossèn Cardús per abusos durant una xerrada a Can Jonch, a Granollers. En aquell acte, Forns va mostrar una carta del bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, en què aquest li demanava perdó pels fets denunciats. L’endemà mateix, l’alcalde Juan Antonio Corchado va anunciar al ple municipal la voluntat de retirar els honors municipals al capellà.
Formalment, el procediment administratiu per revertir la concessió es va posar en marxa amb un acord de la junta de govern el mes de març. Per tirar-lo endavant, es va nomenar com a instructora del cas Imma Ortega, tinenta d’alcaldia i regidora de Feminismes i Igualtat, i com a secretària una tècnica municipal. Durant els mesos posteriors, s’ha escoltat i recollit documentació, tant de la denunciant com de familiars i coneguts de Cardús.
Josep Cardús va rebre la Medalla d’Honor de les Franqueses l’any 2017, en un acte públic celebrat a la sala de plens de l’Ajuntament. La concessió s’havia aprovat prèviament en una junta de govern a l’octubre, després de culminar un expedient iniciat el setembre. En aquell moment es valorava “la seva actuació a favor del municipi” i el seu “ressò especial i repercussió notable en l’àmbit religiós, cultural i social”.
Cardús va arribar a Marata l’any 1957, amb 27 anys, i el 1986 també va assumir la responsabilitat de la parròquia veïna de Corró d’Amunt. Va ser rector de totes dues fins a la seva mort, l’any 2020. Durant dècades va participar activament en les reivindicacions dels veïns per millorar els camins i aconseguir serveis bàsics com el telèfon o l’electricitat. També va implicar-se en les mobilitzacions contra el quart cinturó i va impulsar la creació del Casal Cultural de Marata, peça clau en la vida social i cultural del poble.
