Ho explicava la Paquita Zueras, veïna del barri de Can Bassa, de Granollers, durant la presentació de les publicacions que recullen la memòria història de quatre barris de la ciutat: Can Bassa, Can Gili, Sant Miquel i Primer de Maig.
Els llibrets s’han fet a partir de documents, fotografies, reculls de premsa i entrevistes a una quarantena de persones que han viscut als barris en diferents èpoques, algunes de les quals van assistir a l’acte que es va fer al Centre de Cultura per la Pau Can Jonch. S’inscriu en el projecte “Junts fem barri”, que pretén recuperar la memòria històrica dels barris de Granollers.
Paquita Zueras va anar a viure a Can Bassa l’any 1975 i va treballar durant 25 anys a l’escola bressol la Tortuga, que va obrir l’any 1978. Parlava de l’estat precari del barri. “No hi havia llum ni aigua, ni voreres, ni carrers asfaltats, ni transport…”. Malgrat tot, recorda la bona convivència dels veïns. “Hi havia gent de diferents cultures, però ens aveníem molt bé”. Recordava especialment el paper que van jugar les escoles i, en concret, la seva, la Tortuga. “Les escoles van ser una eina important d’integració al barri. La Tortuga va començar al parvulari del Celestí Bellera. Vam començar gairebé amb res, però amb molta voluntat de les educadores i de l’associació de pares. Ara, alguns d’aquells alumnes hi porten els seus fills”.
Vicenç Sáez de Tejada recordava la seva infància a Sant Miquel. “El carrer era l’única activitat extraescolar i potser per això tinc certa dèria de viure al carrer”, deia i qualificava Sant Miquel com “un barri combatent” reflectit en algunes lluites veïnals, com la campanya contra una gasolinera o contra el tren del butà que s’aturava a l’estació de França. Evocava “les escoles i l’atenció sanitària precària”, però també “un barri vital, amb ganes de fer coses i treballar plegats”.
Judith González, de 29 anys, va néixer a Can Gili, s’hi va casar i encara hi viu. “És com un poble. Veus la gent i la saludes. No vull perdre la infantesa que vaig tenir al barri”, deia.
