Alba Barnusell compleix el primer any a l’alcaldia de Granollers després de les eleccions locals del 2023.
Quin balanç fa del primer any?
Han estat 12 mesos molt intensos amb un equip nou intentant traslladar una nova mirada a la ciutat: una ciutat més verda, més sostenible, més saludable. Una nova mirada també a l’organització i amb molts projectes ja iniciats. Els dos grans projectes de transformació de la ciutat, la pacificació de l’avinguda Sant Esteve i la renaturalització de l’entorn del riu. I a la tardor vam començar inaugurant el centre de radioteràpia al costat de l’Hospital.
Què prioritzaran per als pròxims tres anys?
Ara mateix tenim una trentena de projectes en marxa amb 25 milions d’euros d’inversió, bona part finançats pels fons europeus Next Generation, que ens permeten avançar en molts temes d’energies renovables, cobertes d’equipaments municipals on ja hi ha instal·lades plaques solars fotovoltaiques, però també de noves que instal·larem com les piscines municipals o el mercat de Sant Carles. També el canvi de leds i d’il·luminació de molts carrers i molts equipaments públics. Alguns que ja hem fet aquests darrers mesos, com el camp de futbol municipal del carrer Girona o el del Primer de Maig. I ara vindrà el camp de Can Gili i el de Ponent. Ens permeten una reducció de CO2 a l’atmosfera i de despesa. I també prioritzarem l’habitatge de lloguer assequible absolutament per a totes les persones. Sobretot per a joves que es puguin quedar a viure aquí, persones grans i famílies… És una competència estatal i autonòmica i ho posarem sobre la taula. Prioritzarem la rehabilitació d’habitatges. Ho estem fent en l’àmbit energètic i ara traurem una convocatòria per instal·lar ascensors en blocs perquè puguin accedir a un ajut amb fons propis de l’Ajuntament.Prioritzarem l’entrada del verd a la ciutat amb el projecte de renaturalització a l’entorn del riu però també amb la plantació, que ja ha començat, de 2.000 arbres a la ciutat. I també prioritzarem les persones. Persones grans, joves… Amb polítiques per fer millor la vida de tots.
Quines notícies tenen de la residència que s’havia de fer al carrer Tetuan?
Serà un dels primers temes que plantejarem al nou govern de la Generalitat. Ja ho hem dit al conseller actual i a l’anterior. Estem disposats a finançar, també, una part de la construcció de la residència. Però és una competència de la Generalitat. Per tant, necessitem que ells també financin part d’aquesta construcció i sobretot que concertin les places.
Una altra obra pendent de l’Incasòl és el bloc de 57 pisos de lloguer que s’ha de fer al Lledoner.
Encara som dins del termini del conveni i confiem que la Generalitat seguirà el seu compromís. Necessitem aquests 57 habitatges. Des de l’Ajuntament ho seguirem perquè d’aquí a tres anys puguin estar en disposició d’entrar a la borsa d’habitatge públic. Però al nou govern de la Generalitat anirem a demanar-li també implicació i construcció de més habitatge públic.
“Els municipis necessitem estabilitat i governs que governin”
Em parla molt de reclamacions al futur govern, però li preocupa la situació d’incertesa que es viu amb el govern de la Generalitat?
Els municipis necessitem estabilitat i governs que governin. Necessitem la complicitat en molts temes del govern de la Generalitat. De planificació estratègica, de directrius, però sobretot de finançament. I en els àmbits en què tenen competència no poden traslladar la responsabilitat als ajuntaments perquè el nostre finançament és limitat. Ens cal que la Generalitat assumeixi i transfereixi més recursos als ajuntaments per habitatge, per educació, per gent gran, per polítiques socials… I l’hi demanarem.
I com veu les possibilitats que hi hagi alguna entesa al Parlament?
Espero i confio. Catalunya i tots els ciutadans i ciutadanes, òbviament també des del món municipal i els diferents alcaldes i alcaldesses, necessitem un govern perquè el país avanci i per poder fer polítiques que els ajuntaments necessitem. Ens cal un president que tingui les idees clares.
La reforma de l’avinguda Sant Esteve l’assumeix l’Ajuntament perquè va quedar fora del finançament d’Europa. Per què?
Teníem molt clar que era un projecte que la ciutat necessitava. El vam presentar, com hem fet amb molts projectes, a una convocatòria de fons. Inicialment, semblava que podria rebre fons i al final no, perquè hi va haver altres projectes. A vegades passa. Però estem contents perquè a Granollers hem rebut més de 15 milions d’euros de fons Next Generation que ens han permès invertir en altres projectes i, amb fons propis, poder afrontar aquest projecte que per a nosaltres és prioritari. Teníem molt clar que ho faríem.
“La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Granollers no està dissenyada des d’un despatx”
La zona de baixes emissions (ZBE) coincideix molt amb la zona de vianants de la ciutat. No és poc ambiciosa?
Les ciutats mitjanes de Catalunya, com Granollers i la resta de ciutats de l’arc metropolità, no resoldrem el problema de la contaminació si no resolem les infraestructures paral·leles de trànsit que ens passen. Granollers està envoltat per l’AP-7, on passen milers de camions i cotxes, la C-17, la C-60 i la B-30. Si no resolem i traiem trànsit rodat i camions d’aquestes vies, ja podem fer zona de baixes emissions a tota ciutat, que no ens sortirem.
I com els traiem?
Connexió ferroviària i transport públic per a gent i mercaderies. I després anem a ampliar la ZBE. Les ZBE que estem fent a Granollers o a la resta de l’arc metropolità són segons la realitat dels nostres municipis, no són fetes des d’un despatx. I no podem obligar la gent que viu a la ciutat a canviar-se el cotxe quan les administracions superiors que han marcat la llei no han fet els deures, primer de poder-se desplaçar en transport públic als seus llocs de feina. Molta gent que viu a Granollers necessita agafar el cotxe per anar a treballar i molta gent d’aquesta no es pot canviar el cotxe perquè no té la capacitat adquisitiva per la realitat social en què vivim. Per tant, anirem gradualment i anirem fent d’acord amb tots els municipis de l’arc metropolità. La ZBE sí, amb convicció, però ens calen altres mesures supramunicipals i una aposta ferma i decidida pel transport públic.
Per exemple, la connexió ferroviària entre els dos vallesos que sembla que no arribarà mai.
És molt assequible econòmicament. Va sortir l’estudi informatiu i hi continuarem insistint, a veure si en els pressupostos de l’any vinent hi pot haver l’execució. Necessitem aquesta connexió, és imprescindible.
I el projecte de connexió ferroviària amb Mataró?
No és sobre la meva taula. Si em pregunta la meva opinió com a alcaldessa, és que necessitem connexions ferroviàries i també en transport públic en bus. Per tant, això sí que ho reclamem a l’estat i la Generalitat, que en tenen competència. Necessitem poder connectar-nos entre nosaltres. Mataró-Granollers en transport públic i amb freqüències, però també Granollers amb l’altre Vallès, Granollers amb l’Autònoma… Augmentem la freqüència de l’R8. Posem quatre trens l’hora, per què no? Si l’àrea metropolitana ho té, per què no ho pot tenir la segona corona?
“Quatre trens l’hora a l’R8. Per què no? L’àrea metropolitana ho té”
Però, mentrestant, els veïns de la ronda Sud tornen a tallar la via per protestar pel pas de vehicles pesants… S’està complint la prohibició de pas de camions?
És una via que és competència de la Generalitat.
I el control no el fa la Policia Local?
No. També és de la Generalitat. Sí que, com a policia local, controlem de tant en tant, però el control i la competència del que es pot fer o no amb la via és de la Generalitat. Serà un altre dels temes que posaré sobre la taula al nou govern. Necessitem el compromís per instal·lar-hi radars, control de velocitat, de matrícules… Ha de ser una via pacificada i un carrer de la ciutat.
Els empresaris han reclamat que es tiri endavant el pla director del circuit. Com ho veu?
Pertoca de nou al govern de la Generalitat. És una infraestructura que genera molta activitat econòmica a la comarca. I ja que hi és, aprofitem-la. Què demanem? Que s’hi instal·lin empreses que captin talent d’innovació i desenvolupar tot aquest sector empresarial al voltant de la mobilitat i una mobilitat que cada vegada és més sostenible i elèctrica. Nosaltres hem definit el pla com a aposta cap a la innovació, cap a la formació i cap al talent vinculat amb la mobilitat elèctrica.
L’empresa pública Granollers Energia ja està operativa?
En el ple d’aquest dimarts fem la constitució de la junta general i ja operativa. Per comercialitzar l’energia excedent de tota la producció dels equipaments municipals, compartida amb els dos consorcis, el de Residus i el Besòs Tordera, però també poder compartir aquella excedència d’energia amb les empreses de l’entorn i avançar en la creació de comunitats energètiques.
De comunitats energètiques n’hi ha a altres municipis que van bastant pel davant, com Caldes…
Granollers Energia també s’encarregarà d’avançar en aquest àmbit i en els punts de recàrrega de vehicles elèctrics.
“Invertirem dos milions d’euros a millorar les instal·lacions esportives”
Algunes instal·lacions esportives necessiten una renovació.
Estem treballant en un pla de manteniment i inversió en les instal·lacions esportives municipals que presentarem a la tardor. Tenim grans clubs, grans entitats esportives que fan molt bona feina i que estan treballant, entrenant, fent la seva activitat en instal·lacions referents històriques de la ciutat, però algunes fa 50, 40, 30 anys i per tant necessiten una inversió, una adequació, en temes d’energies renovables o en temes de leds, com hem fet en els camps de futbol i farem en les pistes d’atletisme, però també en tota la seva estructura: pistes, vestidors… I presentarem un pla de dos milions d’euros en els propers tres anys a la ciutat.
Com està el projecte del segon aiguamoll de can Cabanyes?
Al llarg d’aquest mandat el veurem. Ens ha de permetre ampliar tota la xarxa d’aigua regenerada per regar i netejar la ciutat. Estem ampliant dos quilòmetres més cap al nord, però continuarem ampliant la xarxa.
Ja poden tornar a regar els parcs i jardins?
Amb aigua regenerada, sí. Regar i netejar carrers.
Agbar està complint els compromisos d’inversions inclosos en el contracte que van firmar?
Sí, dels cinc quilòmetres de canonades que havia de substituir en aquest mandat en portem 2 i mig de substituïts.
Quan comencen a implantar els contenidors intel·ligents?
Hem d’anar a una reducció de residus com a ciutat, com a ciutadans i com a planeta. Ens ho marca una directiva europea. Per reduir residus, un dels models que s’estan implementant a ciutats de l’entorn i que nosaltres estem estudiant són els contenidors intel·ligents. Però encara no hi ha calendari.
I el model porta a porta?
Està descartat pel model de ciutat compacta que tenim.
L’any que ve hauran de cobrir tot el cost del servei amb la taxa que paguen els ciutadans. Hi pot haver un augment important?
De moment hi estem treballant i hem ajustat molt les taxes al servei. Per tant, de moment, s’està cobrint.
La reforma de la plaça Barangé fa molts anys que està aturada.
No depèn d’impuls públic, depèn d’impuls privat, i haurem de treballar perquè aquest impuls privat en el desenvolupament del planejament sigui factible al més aviat possible.
Es veurà alguna cosa en aquest mandat?
No li sé dir. Estem treballant en molts projectes i espero que d’aquí a mig any li pugui explicar nous espais de desenvolupament urbanístic i quines peces hi haurà a la ciutat.
Com el cobriment de la via.
Va seguint els seus passos. Tot procés urbanístic té els seus tempos, però el conveni està signat i s’estan fent els primers moviments a l’estació de Renfe. Seguirem amb atenció tots els passos pel trasllat de l’estació de mercaderies.
El local de l’antic cinema Majèstic està tapiat des de fa molts anys. Allà hi havia d’anar un equipament públic. En quin moment està?
Després de solucionar el conflicte jurídic ara el local sí que és propietat municipal i haurem de decidir com s’ocupa en els propers mesos.
Tenen algun calendari?
En els propers mesos.
I amb l’edifici del Mundial?
El Mundial no és públic. Encara hi viu algun veí.
Quan s’acabarà la reforma de l’alberg de Palou?
A la tardor.
Creu Roja va tancar l’alberg i ara no n’hi ha, a la ciutat.
Hi ha altres maneres d’acompanyar aquestes persones. El nostre objectiu són les polítiques d’habitatge a la ciutat que han d’estar compartides amb el govern de l’estat i amb el de la Generalitat. Hem de tenir més pisos de lloguer assequible en propietat a la borsa municipalper poder reubicar-hi totes les persones que necessiten un habitatge. I això ho diré les vegades que faci falta perquè és un problema de Granollers, de la comarca, de Catalunya i de tot l’estat. Necessitem habitatge públic de lloguer assequible. I després podrem acompanyar i fer polítiques per famílies vulnerables, famílies vingudes d’altres països que no troben pisos de lloguer, joves que es volen independitzar i no troben pisos de lloguer, persones grans que no troben pisos de lloguer, dones víctimes de violència masclista, persones en situacions molt conflictives o persones sense llar.
Hi ha persones dormint al carrer en diversos llocs. Què en pensa?
Hi ha algunes persones que, malauradament, darrere de viure al carrer hi ha alguns temes de malaltia, també. S’hi està treballant, es tenen identificades i des dels Serveis Socials i de la mediació comunitària s’està fent un seguiment de tots ells. Per això de nou reclamo la necessitat de pisos de lloguer assequible que construeixi qui en té les competències, l’estat i la Generalitat.
El comerç tradicional està patint.
Estem fent estratègies compartides. Acompanyem emprenedors a buscar locals i mediar amb els propietaris, els acompanyem a fer el pla d’empresa i després aquest emprenedor pot sol·licitar aquests ajuts a la convocatòria de creació de noves empreses que hem fet amb 80.000 euros. Per muntar un negoci, un comerç de proximitat en els barris de la ciutat. Ho estem treballant amb microcirurgia fina. L’exemple és la fleca de Can Gili, que acaba d’obrir fa dues setmanes. Comerç de proximitat en un barri.
Granollers és una plaça comercial de primer ordre, per què cal un pla per revitalitzar-lo?
Les dades són millors que qualsevol altra ciutat mitjana de Catalunya. Però el necessitem per mantenir, perquè el comerç està canviant. Molta gent compra en línia, les marques internacionals o multinacionals tenen estratègies diferents. Per què se’n va Zara de Granollers? No perquè no hi estigui a gust, o no tingui beneficis econòmics. Se’n va per política d’empresa. Pels hàbits de compra, el comerç tradicional i familiar té dificultats per trobar relleu, però no a Granollers, a tot Catalunya, perquè hi ha una nova generació que no es vol dedicar al comerç. La societat va canviant. Per això presentem aquest projecte perquè d’aquí a deu anys tinguem la mateixa vitalitat que tenim ara o més.
“Hem de preservar el model de festa major, i per fer-ho cal que sigui sostenible”
Han anunciat canvis a la festa major que han rebut crítiques.
La festa major de Blancs i Blaus és una festa singular de referència per moltes ciutats catalanes que l’han copiat perquè és un model d’èxit. I com a model d’èxit sempre es parla de com evolucionarà en un futur. Ara necessitem preservar el model actual. I per preservar-lo necessitem que també sigui sostenible amb la convivència amb un centre perquè nosaltres sí que volem la festa major al centre de la ciutat. Les mesures que s’han pres són per poder preservar aquest model. Són mesures consensuades en el si de la Comissió de la festa major que no venen d’aquest any. Fa anys que se n’ha anat parlant, consensuant, i al final aplicant. No volem que arribi un jutge, com ha passat en altres municipis, a Berga, a Vilanova o Pineda, i decreti que no podem fer la festa major allà on ens agradaria. I seguirem apostant per una festa que tingui lloc al centre, que preservi els seus elements de cultura popular i tradicional, la seva identitat i la seva manera de fer singular. Aquesta és una festa major feta per la gent, per les dues colles, però també totes les entitats de cultura popular i tradicional.
Quina valoració fa de la nova fira de l’Ascensió?
La societat ha canviat i tot s’ha d’anar modulant. La fira de l’Ascensió era una fira multisectorial, d’uns orígens agrícoles on passejava molta gent, però que no tenia identitat. L’objectiu d’aquest model, amb consens amb els diferents grups municipals, amb el Fòrum de Comerç i Turisme i amb diferents agents és avançar cap a una fira com la ciutat: més verda, més sostenible, que parlés d’energies renovables, de mobilitat sostenible, de comerç de proximitat, de producció de proximitat… Òbviament, necessita un temps de consolidació.
Reformaran el parc firal?
Al parc firal hi ha previstos dos projectes que ja estan pràcticament a punt de licitar-se i que venen dels pressupostos participatius. Del grup de joves que va presentar un pressupost per fer-hi un espai d’oci esportiu i d’un grup de veïns que va proposar més il·luminació i més zona verda i de passeig. A partir de la tardor, començarem a veure un parc firal amb més espais dissenyats pels joves, esportius, d’estada, alguns arbres nous…
Per què han tancat el Teatre de Llevant?
El Teatre de Llevant és un equipament privat. La gestió era pública, però sobre un equipament privat. L’Ajuntament pagava un lloguer. I està afectat per un pla especial que quan es desenvolupi hi aniran habitatges. Un equipament privat en el qual l’Ajuntament hauria d’invertir 400.000 euros per posar-lo al dia. Un equipament obert fa 26 anys necessitava un condicionament i invertim aquests diners en un nou teatre a Roca Umbert.
Però no deixa de ser una pèrdua del teixit cultural de la ciutat…
Guanyem una sala cultural a la ciutat perquè traslladem el Teatre de Llevant a Roca Umbert. A nosaltres ens toca gestionar diners públics i hem de ser curosos amb els diners que són de tots. Per tant, la pregunta és: ho invertim en un equipament que no és nostre perquè el teatre és un espai privat, o invertim aquests diners en un espai públic?
La ràdio també canvia de model.
Té un nou director i aquest nou director està proposant un nou model.
I com el volen?
La ràdio de Granollers és una ràdio històrica. Estem convençuts de la seva funció social i de creació d’identitat de la ciutat. Imprescindible com a mitjà de comunicació públic i com a plataforma social. I aquest és l’encàrrec que hem fet al nou director.
De moment es retallen continguts perquè ja no es faran transmissions esportives.
Es fa un altre model de gestió i de col·laboració amb els clubs esportius que es presentarà quan el nou director ho tingui enllestit. Tot evoluciona i per tant també la ràdio. I nosaltres ens hem d’adaptar. La ràdio continuarà existint i sent essencial per a la ciutat.
La plantilla de l’escola Montserrat Montero ha protagonitzat protestes per raons salarials i laborals. Què en pensa?
El Montserrat Montero és una escola supramunicipal amb 128 alumnes d’una trentena de municipis de la comarca i qui ha d’assumir el cost total del funcionament ordinari de l’escola, com fa de qualsevol escola ordinària, i qui en té la competència exclusiva és la Generalitat. És el que li vaig expressar a la consellera per treballar conjuntament. Hi ha un infrafinançament que ve d’anys enrera.
Què li va respondre?
Ho té a sobre de la taula. Òbviament, el compromís hi és. Trobarem una fórmula en què la Generalitat farà la transferència econòmica pertinent per resoldre aquest infrafinançament que no pot suportar en exclusiva Granollers perquè es una escola que dona servei a tota la comarca.
Vostès han dit que la resta de municipis que hi porten alumnes no hi col·laboren.
Sí, els vaig reunir a principis d’any perquè hi ha hagut molts canvis de govern i d’alcaldia i ja hi ha ajuntaments que han començat a fer la transferència corresponent. I estic convençuda que abans de final d’any tota la resta ho faran. Hi ha una comprensió i a més a més tots els ajuntaments anem junts, juntament amb el Consell Comarcal, a explicar a la Generalitat la problemàtica. Aquests infants i aquestes famílies es mereixen la millor educació igual que té qualsevol infant de qualsevol escola pública.
Els treballadors han denunciat que l’Ajuntament no els paga alguns conceptes salarials que sí que rep de la Generalitat.
Això és sobre la taula de negociació d’un nou conveni col·lectiu, que és on ha de ser. El meu compromís ha estat trobar una solució i adequar les condicions dels treballadors del Montserrat Montero a qualsevol treballador d’una escola pública d’educació especial d’arreu de Catalunya i estic convençuda que arribarem a un acord.
Va anunciar un projecte per impulsar l’FP sanitària a la ciutat. Com està?
Per decisions d’aquestes, que han de ser en consens de finançament i d’estratègia amb el govern de la Generalitat, necessitem que hi hagi un govern estable per presentar el projecte. Granollers i el territori necessita un nou centre de formació professional, i un dels àmbits necessaris a la ciutat i la comarca és l’especialització sociosanitària amb totes les branques relacionades, no només amb infermeria. Necessitem nous professionals en l’àmbit sanitari i, per tant, aquest centre pot donar sortida a aquestes noves necessitats dels hospitals.
“Hem posat diners per les despeses de les piscines, no per al Club Natació Granollers”
El Club Natació va entrar en crisi i l’Ajuntament hi ha hagut de posar diners per arreglar els problemes econòmics. Hi ha hagut mala gestió?
Ha estat provocat per la pandèmia, el tancament de les piscines i l’encariment dels subministraments elèctrics i de gas, com a qualsevol empresa. Això va generar un dèficit econòmic durant aquests dos anys en unes piscines municipals concessionades amb el CNG. És un club privat i nosaltres no hi entrem. Nosaltres, com a Ajuntament, hem garantit un servei públic. Les piscines són municipals, no són del CNG, les gestiona el CNG i donen servei a un club de la ciutat com qualsevol instal·lació esportiva; com el Palau Olímpic dona servei al Club Balonmano Granollers, el camp de futbol a l’Esport Club o a l’Atlètic del Vallès, o les pistes d’atletisme al Club Atlètic. Unes piscines municipals que són l’espai d’entrenament i residència d’un club històric i imprescindible per a la ciutat, amb més de 600 esportistes que fan esport federat: com waterpolo, gimnàstica artística, natació sincronitzada… I a més, unes instal·lacions que donen un servei públic per fer salut, esport, però també salut vinculada a temes hospitalaris, a persones grans i als cursos de natació per tots els escolars de la ciutat. La nostra prioritat ha estat garantir aquest servei públic i l’obertura de les piscines; ara estem treballant per acabar les obres.
Com estan?
En les pròximes setmanes veurem com comencen a instal·lar la coberta de la nova piscina, i, un cop s’acabin les obres, el mateix concurs ja marcava que nou mesos després s’iniciava una nova concessió. Estem treballant amb aquests nous plecs de condicions del concurs per poder tenir una nova concessió.
Que no té per què ser el CNG?
Ho veurem. Els plecs regularan i es presentaran, els clubs, les entitats i empreses que vulguin. Nosaltres hem de garantir que un club històric de la ciutat pugui fer-ne el mateix ús que n’està fent ara, òbviament.
Tot plegat ha costat uns diners a l’Ajuntament.
Hem aportat uns diners per fer front a unes despeses extres que va generar el tancament de la piscina durant els mesos de la covid com a qualsevol piscina de tot Catalunya. No hi havia ingressos, però l’aigua s’havia de mantenir i la despesa i l’increment dels costos energètics que va suposar la guerra d’Ucraïna també van generar aquest dèficit. Igual que vam estar pagant l’electricitat, el gas i el manteniment de les instal·lacions municipals, culturals, esportives i administratives durant els mesos de tancament i vam assumir des de l’Ajuntament els augments de costos de tots aquests equipaments. Per això vam fer una auditoria. Les despeses del club no les vam assumir ni hem fet transferències per despeses del club; sí per despeses de funcionament de les piscines. L’auditoria ens va permetre identificar quines despeses eren del club i quines de les piscines municipals.
{{ comment.text }}