VIATGE AL FONS DE LA COVID
Albert Brunet, de 57 anys, ha patit la pandèmia des del primer dia com a policia local. Els toca la ingrata tasca de recordar a ciutadans, botiguers i restauradors els detalls de les restriccions per evitar contagis.
Com està vivint la policia local el segon desconfinament d’aquests dies?
Bé. Amb l’expectativa que de mica en mica podrem tornar a la normalitat i, sobretot, que la ciutadania pugui reprendre les seves activitats. Per una banda, les comercials, les de la restauracions, però també la de les activitats esportives i d’altres. És cert que la gent comença a necessitar una mica d’esbarjo, per dir-ho així.
Aquesta setmana s’ha insistit molt que a les terrasses s’ha de mantenir la distància de seguretat.
Nosaltres hem vigilat sobretot tres coses. Primera, que no hi hagi gent consumint a la barra, cosa que encara no es pot fer. També que a l’interior es respectés el límit del 30% de l’aforament, que s’està complint bastant. I a les terrasses, a més de la distància, cal procurar que no hi hagi més de quatre persones per taula. Hem fet molts avisos per això.
Com respon la gent quan se li acosta un policia local per indicar-li una d’aquestes mesures?
En general és bona, molt bona. És clar que a vegades hem hagut d’aixecar alguna acta perquè no ens ha quedat cap més remei. Per exemple, es va donar molt al primer confinament entre els que circulaven pel carrer sense el certificat de feina o sense justificació d’un motiu de primera necessitat, com anar al metge o cuidar una persona dependent. I va ser bàsicament gent jove que se saltava el confinament. Durant l’estiu, llavors sense confinament, el que més vam vigilar va ser el botellot. Hem aixecat unes 80 actes per aquest motiu del botellot. Això genera una sanció i també ens hem trobat menors els pares dels quals s’han hagut de fer càrrec d’aquestes infraccions.
I per no portar la mascareta pel carrer?
N’hem aixecat algunes actes també. Però ha estat gairebé sempre a gent que, un cop ha rebut l’avís, és tossuda a no fer-ne cas. El 90% i escaig molt llarg de la gent ha respost molt bé a les restriccions. La gent se’n fa càrrec. Només residualment hi ha grups, sobretot joves, que han cregut menys.
Sembla que un dels efectes col·laterals que té el confinament nocturn és que baixen els delictes.
Durant el confinament total, i per lògica aclaparadora, el delicte que més va baixar va ser el dels robatoris a l’interior d’habitatges. No n’hi havia. I ara els robatoris a l’interior de vehicles o a establiments comercials tampoc no els trobem gaire. Per què? Perquè és molt fàcil trobar un grup de tres o quatre persones voltant sense destinació justificada al vespre.
Vostè és un dels impulsors de la campanya d’“Escuts solidaris”. En què consisteix?
Vam tenir la idea que les policies locals poguéssim oferir als ciutadans escuts de roba mitjançant els quals recollíem fons per al Pedriatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu, a Barcelona. Quan vam aconseguir els fons per a l’inici d’obres, vam continuar recaptant per donar vida al Pediatric Center. O sigui, quiròfans, materials, llits i també per a la recerca dels càncers infantils. En aquesta primera etapa vam recollir uns 350.000 euros.
I ara, després de la Covid?
Hem tret unes mascaretes solidàries, que és la que porto a la foto d’aquesta entrevista, i ens n’han demanat unes 25.000, amb el corresponent donatiu de 9 euros. I ara també hem tret uns smart-watches amb la corretja de silicona que diu “Pel valents”. A veure si la gent s’anima aquestes festes de Nadal per fer regals amb un sentit solidari.
On es poden aconseguir?
El més fàcil és que visitin la nostra pàgina a Facebook. Només cal que busquin: “Escudos solidarios contra el cáncer infantil.”
{{ comment.text }}