VIATGE AL FONS DE LA COVID
A Albert Cuesta, de 60 anys i de Cardedeu, algú li va recomanar que semblava que feia més patxoca que li diguessin tecnòleg. Ell, però, se sent ben orgullós de ser un periodista que tracta d’explicar què passa al món digital.
Al món digital li ha tocat la loteria amb la pandèmia?
[Silenci]. Home, li pot haver tocat la loteria en el sentit que s’ha posat en valor. Moltíssimes coses que la gent pensava que no es podien fer o que li feia mandra de fer-les, a la força s’ha adonat que es poden fer i que fins i tot és positiu fer-les, des del teletreball fins al telegovern.
La pandèmia ha accelerat la digitalització del món, o va per barris?
Naturalment que va per barris. On no hi ha xarxa no es pot accelerar res. Però als llocs amb cobertura de telecomunicacions raonable se li ha tret el suc d’una manera inimaginable fins ara. A Occident ens podem felicitar de la qualitat de les telecomunicacions, això ens ha permès fer telemedecina, teletreball, telescola i telentreteniment. Però sí que s’ha de reconèixer que hi ha una escletxa digital a moltes capes: el món rural o la gent amb baix poder adquisitiu.
Ha patit en algun moment, sobretot durant el confinament més dur, perquè la xarxa no aguantés prou?
En cap moment. Malgrat el que la gent pensi, la cobertura de telecomunicacions que tenim aquí és força robusta. Fins i tot més robusta que en altres llocs de la UE. Pot sonar a publicitat, però a Espanya hi ha més fibra desplegada que a Alemanya, França i el Regne Unit junts. Una altra cosa és si després aquesta fibra és prou capil·lar o no.
Quines empreses són les que han fet més negoci en pandèmia?
Els grans n’han sortit més grans i cadascun per motius diferents. Amazon s’ha beneficiat de l’increment del comerç electrònic i perquè molts serveis digitals que també han crescut (com els d’ensenyament o d’entreteniment) estan allotjats als seus servidors, que és l’altra seva font d’ingressos. Netflix, Disney Plus, Filmin… han guanyat hores de visionat perquè la gent havia d’estar-se a casa. I plataformes de teletreball o teleescola també han guanyat molt. Abans de la pandèmia, ningú no sabia què era Zoom, i ara és un monstre. I qui diu Zoom diu Teams, Cisco, Meet… Jo tinc set aplicacions de videoconferència a l’ordinador!
I les operadores?
A Espanya no els va la cosa especialment bé. Els desplegaments de fibra costen un dineral i les xarxes noves de 4G o 5G també costen molts diners. I el que està pagant l’abonat mensualment no ha crescut. De fet, les grans operadores cada cop tenen un marge més petit.
Per això creixen operadores properes, com Emagina o Goufone?
Això és un fenomen superinteressant i és una de les accions que no es va comentar prou del govern català anterior. Va ser un objectiu a impulsar per l’actual vicepresident Jordi Puigneró quan era conseller de Polítiques Digitals: facilitar que operadores locals i comarcals poguessin fer una mica d’ombra als grans monstres estatals. Una empresa a prop de casa sembla que et farà més cas que una altra empresa que té la seu a Madrid i el servei d’atenció al client a Valladolid, oi?
Adonar-se que teletreballar no és dramàtic pot ser una oportunitat per a municipis petits?
Absolutament. El meu cas és que visc a Cardedeu des del 1996 i hi vaig venir quan vaig poder portar-m’hi la feina. A Cardedeu tenim estació de tren, tenim sortida d’autopista i és a peu d’un troncal de fibra. Aquesta febre dels urbanites per marxar a llocs més amables és lògica. Però no estic segur que estiguin verificant si allà on tenen previst marxar hi ha prou cobertura o previsió de tenir-ne. En tot cas, les empreses s’han adonat que la presencialitat no és una necessitat clau. El teletreball farà patir als restaurants de menús i als que lloguen metres quadrats d’oficines.
{{ comment.text }}