ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Albert Sánchez Caso, de 57 anys, va arribar al Montseny pels problemes respiratoris del seu fill. A Gualba hi té un observatori (el Codi 442 de la Unió Astronòmica Internacional) que col·labora, entre d’altres, amb la NASA.
Com va néixer l’Observatori Astronòmic de Gualba?
Havia estudiat Química i alguns cursos de Física a Barcelona i als anys 90 ens vam traslladar al Montseny per qüestions de salut del nostre fill. Ara té 32 anys, però quan era una nadó patia infeccions pulmonars i pneumònies cada dos per tres, segurament afectat per la contaminació ambiental de Barcelona. Jo havia vingut tot sovint per aquí a fer observacions astronòmiques, ens agradava molt la zona i aquí som, des de fa 32 anys. Com que l’instrumental que faig servir és molt gran, vaig fer l’observatori a Gualba per no haver-lo de moure cada dos per tres a l’alta muntanya. Des de fa 22 anys tinc el telescopi fix de 37 centímetres amb tot l’equipament professional per fer recerca.
I tot aquest temps observant l’atmosfera i no només els estels?
Efectivament i notant molts canvis, sobretot els últims 20 anys. Recordo que als anys 90, quan vam venir al Montseny, els canvis d’estació eren clars. Per exemple, les primeres glaçades al Montseny eren entre el setembre i principis d’octubre. Ara es retarden fins a mitjan novembre. Hi ha uns 50 dies de retard en les glaçades! I també afecta la pluja.
En quin sentit?
Fa uns dècades que observo el cel. Els astrònoms hem de vigilar constantment les condicions atmosfèriques, hem d’estar atents als tipus de núvols, al comportament dels vents, a la qualitat del cel… El canvi climàtic aquí s’està notant moltíssim. Fa 30 anys, el Montseny sempre estava tapat amb una boina de núvols perquè hi plovia molt.
Ara, no. L’índex de pluviometria era d’entre 700 i 1.000 litres per metre quadrat anual i ara som en uns 200, 300 o màxim 400 litres, si no és que arriba una tempesta excepcional que el mateix canvi climàtic està provocant, com durant el temporal del Glòria. El comportament normal de dos, tres, quatre o cinc dies plovent i anar descarregant aigua, anar descarregant aigua, això fa temps que no es veu.
Vostè fa molts anys que avisa a les seves conferències del canvi climàtic. Troba que ha anat canviant l’opinió del públic?
Sí que trobo gent indignada, els més informats. Però al mateix temps també trobo un percentatge de gent indiferent molt elevat. El negacionisme del canvi climàtic ha fet molt de mal, encara que faci més de quatre dècades que els astrònoms parléssim justament d’això perquè ens afectava en les nostres observacions.
S’arribaran a revertir els efectes del canvi climàtic?
Potser amb mesures dràstiques. Caldrà fer dues o tres passes enrere, no n’hi haurà prou amb una passa. Per exemple, aquí al Baix Montseny, una zona poc poblada, rural i de muntanya, doncs hauríem d’aprofitar el que ens proporciona la natura, com la llenya, i oblidar-nos dels combustibles fòssils. Els hiverns aquí no tenen res a veure amb els hiverns de grans ciutats com Barcelona, tenim períodes a 4 i 6 graus sota zero, encara que ara siguin períodes cada cop més curts. En tot cas, caldria fer servir la biomassa i ara mateix tampoc és que hi hagi gaire gent sensible a aquestes mesures.
Anem cap el desastre?
Soc més pessimista que no pas optimista. M’agrada recordar una frase d’en Carl Sagan, l’astrofísic i divulgador científic. El 1985, ell va alertar al Congrés dels EUA sobre l’escalfament global, que ja es començava a detectar. Va dir a polítics i grans empresaris que ja sabia que pensarien en les seves empreses i en els seus països, però qui pensaria en la Terra? I això ho ha de fer el poble, el canvi real l’ha de fer la gent. És una situació complexa.
{{ comment.text }}