VIATGE AL FONS DE LA COVID
Àlex Sastre, de 38 anys, assegura que, més enllà dels tòpics, els joves tenen una elevada consciència social i que no s’han mostrat irresponsables en el compliment de les mesures de seguretat per la Covid-19.
Els joves estan en el punt de mira per la propagació de la pandèmia.
No és pot responsabilitzar els joves de la cinquena onada. És cert que hi ha una incidència més alta entre ells però no és perquè no compleixin les recomanacions. És perquè és l’única franja que no està vacunada o que està molt menys vacunada. I hem de tenir en compte que la gent jove està en un moment vital en què necessita socialitzar. Li poso un exemple. Jo tinc 38 anys i dos fills a punt de fer tres anys; el toc de queda no m’ha afectat en absolut perquè ja fa dos anys que a les 8 del vespre estic a casa donant sopars, fent banys i posant els nens al llit. Si això hagués passat fa deu o quinze anys, el toc de queda hauria afectat molt més la meva vida quotidiana.
Per tant, no faria cap retret a l’actitud dels joves?
Cap que no faria a una altra franja d’edat. Les sancions per franges d’edat no les tinc ara, però ens podrien desmentir més d’un tòpic. I una altra cosa que ho desmenteix és l’afluència massiva quan es va obrir la vacunació a la franja dels 16 als 29 anys.
Vam anar massa ràpid a aixecar les restriccions a l’oci nocturn?
És Salut qui estableix els criteris. El mateix conseller Argimon ha dit que es va córrer excessivament a l’hora d’autoritzar grans concerts.
Es diu que els joves no saben divertir-se sense beure alcohol.
És un tema que ens ha de preocupar però no és d’extrema gravetat. Passa per explicar que hi ha alternatives d’oci que no passen pel consum d’alcohol. Cada vegada hi ha més joves que perceben que això és així.
La pandèmia ha incidit en la salut mental dels joves.
S’estava detectant un increment d’afectacions a la salut mental dels joves que ja havien patit la crisi del 2008 que havia precaritzat les seves condicions de vida i havia reduït la taxa d’emancipació que ara és la més baixa del segle XXI a Catalunya. I una dada: S’han incrementat els intents de suïcidi entre la gent jove un 26%. I només és la punta de l’iceberg de tot un seguit de trastorns mentals que la pandèmia ha agreujat per l’aïllament i per no disposar de referents en els quals poder-se recolzar per gestionar aquestes situacions.
Cada vegada marxen de casa més grans.
Emancipació vol dir ser amo del propi projecte de vida i això passa per l’accés a l’habitatge i a feines no precaritzades. Per primera vegada Habitatge ha passat a la conselleria de Drets Socials, al costat de Joventut, fet que ens permetrà concretar polítiques de forma més coordinada.
Tenim la generació més ben preparada, però més desaprofitada.
La gent jove fa tot el que pot per preparar-se per la vida i els hem de donar les oportunitats. Quan el país educa, fa una inversió i no la pot fer per després no donar resposta a aquesta formació i que aquestes persones acabin marxant a fer recerca o treballar a l’estranger.
Els joves tenen menys implicació social ara?
És més un estereotip que una realitat. El grau d’implicació dels joves amb entitats i en la societat civil és molt gran i aquests dies ho estic comprovant. Estic coneixent infinitat d’iniciatives que hi ha per tot el territori. I volem treballar de forma molt coordinada amb aquesta gent perquè no ens passi que acabem fent polítiques per a gent jove elaborades per boomers… També hi ha molts joves que no formen part del teixit associatiu i ens hi hem de comunicar.
Com hi arribaran?
Una cosa bona que tenen els joves és que estan molt connectats digitalment i ho hem d’aprofitar de forma intensiva.
{{ comment.text }}