VIATGE AL FONS DE LA COVID
Alícia Moreno, de 44 anys, dirigeix l’institut Bellera. Fins al 17 d’octubre, el Museu de Granollers presenta l’exposició “Fragments de por en aquests temps d’incertesa” elaborada pels alumnes del Batxillerat artístic.
Com està anant aquest inici de curs?
Força dins de la normalitat, bastant més normal que el curs passat.
Heu notat els alumnes diferents en relació amb l’any passat?
Després del confinament total l’alumnat s’ha hagut d’enfrontar a un munt de canvis. En realitat, tot i tothom hem canviat des de la Covid. Els adults crec que tenim més eines per gestionar una pandèmia o qualsevol altra situació adversa. Però l’alumnat encara s’està construint i, a vegades, tenen més dificultats per assumir aquesta realitat que els ha tocat viure. Tothom som diferents i la pandèmia ens ha fet ser més conscients del món que ens envolta, de tot el que hem perdut i de tot el que haurem de tornar a guanyar. Els nois i noies hauran de reprendre l’aprenentatge social que no han pogut fer tots aquests mesos.
Quina mena de coses han perdut els vostres alumnes?
Doncs bona part de les interrelacions socials i d’aprenentatge dels altres. Sovint aprenem moltíssim dels nostres iguals i de les situacions que ens són comunes, que compartim. Això s’ha restringit molt. A banda del sortir o del tema de l’oci personal, han perdut totes les interrelacions que no es van poder fer l’any passat, les activitats de cohesió, les sortides, en què s’aprèn molt… A les aules s’aprèn, però fora també s’aprèn, i potser un xic més perquè les oportunitats d’aprenentatge són reals. Ells ho han perdut i en són conscients. Quan parles amb ells, t’adones que estan força cansats de tot plegat.
Les vacunacions ajuden a recuperar espais de normalitat al món educatiu?
Que la vacunació vagi avançant ens dona un cert sentiment de seguretat que no teníem abans de tenir-les, és clar. El percentatge de vacunats entre el professorat i l’alumnat de l’institut Bellera està en la mitjana del territori. Nosaltres som un reflex de la societat.
La pandèmia ha deixat o deixarà res de positiu al vostre institut?
Sóc del parer que de totes les crisis alguna cosa positiva n’ha de sortir i així ho enfoquem. Al nostre centre en particular, segurament és positiva la gestió d’espais. És a dir, nosaltres ja fèiem servir els nostres espais exteriors, però ara ja és una rutina i normalitat absoluta fer classe al jardinet, treure els alumnes a fora per fer ciències naturals i estudiar alguna cosa de l’entorn que quadra amb el que estan fent a classe… Hem guanyat més educació a l’aire lliure. Sabem que a l’aire lliure hi ha menys contagis i, per tant, això ho hem incorporat. També s’ha fet un pas endavant en la digitalització, tant de les competències dels docents com la de l’alumnat. I en el nostre cas concret ens ha deixat un projecte Erasmus molt interessant que ara mateix s’està exposant al Museu de Granollers i que es titula “Fragments de por en aquests temps d’incertesa”. Es tracta d’una convocatòria europea sorgida justament a partir de la Covid i de l’aturada de tot el món cultural. És un projecte que continuarà sent molt interessant i només ens trobem en la primera fase. Però les conseqüències negatives de la Covid encara són molt presents, malauradament.
Com s’imagina l’institut d’aquí a un any?
Uf! M’agradaria que fos normal, normal de debò! M’agradaria no tornar a veure nois i noies amb mascaretes, m’agradaria tornar a veure somriures, els somriures dels nostres alumnes i dels nostres profes. M’agradaria molt recuperar la proximitat. Fins i tot ara els retrobaments s’han de fer amb la distància mínima contra els contagis, amb els rostres amagats… D’aquí a un any, m’agradaria veure somriures.
{{ comment.text }}