Les famílies de l’Ametlla, Vallromanes i Vilanova són les que ingressen més diners a la comarca

L’Ametlla, Vallromanes i Vilanova, en aquest ordre, són els tres municipis del Vallès Oriental on les famílies ingressen més diners l’any. Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística espanyol (INE) sobre les declaracions de la renda, recollides de l’Agència Tributària, el 2022 l’Ametlla tenia una renda mediana de 27.650 euros per unitat de consum; Vallromanes en tenia 26.950, mentre que a Vilanova les famílies tenien disponibles per gastar o estalviar 24.850 euros de mediana. Aquest indicador serveix per dir que la meitat de famílies de cada municipi comptaven aquell any amb una renda per sobre, i l’altra meitat per sota de la xifra que publica ara l’INE. La renda familiar s’obté dividint els ingressos nets totals de cada llar, entre el nombre de persones que hi viuen. Les dades vallesanes, això sí, queden lluny de la màxima catalana, Matadepera, on les famílies tenien una renda mediana de 33.250 euros el 2022. A l’altre extrem de la taula, Canovelles és la població amb la renda familiar més baixa del Vallès Oriental (17.150 euros), 10.000 menys que l’Ametlla. La segueix la Llagosta, on les famílies tenien menys diners disponibles (18.550) el 2022. L'urbanisme, element diferenciador Sobre el paper, la primera diferència entre els municipis de més amunt i més avall de la taula són les condicions de l’urbanisme. Mentre que a l’Ametlla, amb gairebé 9.300 habitants, la majoria de veïns viuen en cases unifamiliars en urbanitzacions, a Canovelles bona part dels habitants (17.000) ho fan en zones amb molta densitat, a excepció d’algunes àrees residencials. “Els municipis més rics sovint estan a prop de les capitals. S’han especialitzat en aquest tipus de residents, amb més capacitat econòmica”, explica l’arquitecte urbanista Manel Larrosa, de l’associació Fem Vallès. Algunes qüestions imprescindibles per entendre per què uns pobles tenen rendes més altes que d’altres és que les persones amb més recursos econòmics prefereixen viure en zones amb menys densitat de població. I també perquè tenen més facilitats per desplaçar-se en transport privat, imprescindible en municipis com l’Ametlla, Vallromanes o Vilanova, on hi ha moltes urbanitzacions. Aquest fenomen no és d’ara ni de fa pocs anys, però sí que sembla que s’hagi accelerat. “La covid va refermar que en llocs com aquests s’hi vivia millor”, explica Larrossa a EL 9 NOU. En aquest sentit, l’Ametlla ha viscut un bon increment de la població des de la pandèmia, sigui per les condicions de vida privilegiades que ofereix el municipi, la possibilitat de moltes famílies de fer teletreball o totes dues coses. La situació, tot i així, fa estar alerta l’Ajuntament, que ja està treballant en un nou pla urbanístic i per desclassificar terrenys que on estava previst per fer-hi cases. L’objectiu és evitar un creixement insostenible del municipi, segons explica l’alcalde, Jan Santaló. Una de les altres preocupacions és que els nous residents puguin arrelar i mantenir la identitat del poble. Més renda, però menys recursos municipals Malgrat tenir les famílies més riques, els ajuntaments de l’Ametlla, Vallromanes o Vilanova no són els que més impostos recapten. La seva major font és l’IBI, perquè de serveis i comerços n’hi ha pocs i per tant en cobren menys impostos. “No hi ha un abocament de la renda privada a la renda pública”, justifica la regidora d’Hisenda a l’Ajuntament de Vallromanes, Olga Porcar. La regidora admet una major pressió fiscal per als veïns del municipi en qüestions com l’impost de les escombraries, que a més a més d’haver-lo hagut de pujar per adaptar-se a la directiva europea que demana cobrir-ne la totalitat del cost, al municipi li implica destinar-hi més recursos. “Com que tenim menys densitat de població, el manteniment del servei és més car. No és el mateix el cost de netejar un carrer on hi ha tres habitatges, que un altre d’un municipi amb més densitat, on hi pot haver 100 pisos”, explica Olga Porcar

Les famílies de l’Ametlla, Vallromanes i Vilanova són les que ingressen més diners a la comarca

Una mare i la seva filla reobren el bar del Casal Cultural de Corró d’Avall

El grup ITT creix amb la integració de l’osonenca Agrícola Casacuberta

Caldes, Lliçà de Vall redueixen els robatoris en habitatges aquest darrer hivern

L’empresa que fa les obres a l’estació d’autobusos de Granollers es viralitza a les xarxes

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

El ciclista Jaume Guardeño, de Caldes, ferit crític en un xoc amb un cotxe a Sant Quirze Safaja

Un camió bolcat totalment talla l’accés a la C-17 des de Lliçà d’Amunt

El tancament sobtat de la clínica Oral Studio deixa més d’un centenar de clients a mig tractament

Cremen cinc contenidors en poc més d'una hora a Granollers

Les obres de la variant de la C-59 a Sant Feliu començaran a l'estiu i duraran dos anys i mig

El ple de Granollers aprova la concessió de les medalles de la Ciutat a Josep Maria Botey, Mariano Fernández, Magdalena López Castillo, Hermínia Jubany i al Cineclub de l'AC

Les Franqueses confisca els 100.000 euros de la garantia de la residència de Bellavista

Meridia ven la nau construïda a l’antiga Bimbo per 8,1 milions

Els propietaris de Pitapes prenen el relleu a ‘La Xurre’ de Mollet mantenint-ne la identitat

La Guàrdia Civil intervé tabac falsificat a Granollers i Mollet