L’any 2009, en plena crisi econòmica després de l’esclat de la bombolla immobiliària, els recursos econòmics que sustentaven el menjador i la resta de serveis d’El Xiprer, la iniciativa social creada l’any 1997 per Mercè Riera i el seu marit Xavier Quincoces, a la casa familiar del carrer Josep Umbert, de Granollers, depenia d’uns quants.
El maig de 2010, el naixement d’Amics d’El Xiprer ho va voler canviar. “Volíem girar la truita. Passa de dependre de poques mans que aportàvem molt a dependre de moltes mans que aportessin poc. Vam creure que era millor”, recorda Ramon Daví, que en va ser el primer president i va formar part del grup impulsor amb Joan Bretcha –que va morir de forma sobtada poc abans de la constitució formal de l’entitat–, Camil Raich, Amadeu Barbany, Lluís Sitjes, Carles Brossa i Francesc Boix.
“La idea era fer coses per la ciutat i l’Amadeu Barbany va dir que si volíem ajudar havíem de fer alguna cosa a El Xiprer. Vam anar a veure la Mercè Riera i la Mercè Relats –aleshores coordinadora de Càritas– i ens van explicar dels problemes que preveien que tindrien perquè Càritas aniria reduint la seva aportació econòmica per un canvi de criteri en el repartiment de les ajudes que li arribaven de l’Estat”, relata Daví. I tot plegat, en un context amb “la bombolla petada” i “amb gent amb moltes necessitats”, recorda Boix.
En aquest context, l’associació Amics d’El Xiprer va néixer amb el propòsit d’aconseguir 1.000 socis que aportessin cada mes 10 euros per generar cada any 120.000 euros per a El Xiprer. “Era una mica naïf a l’inici però va reeixir”, admet Daví. “Pensava que ens havíem begut l’enteniment perquè era impossible aconseguir 1.000 socis”, admet Francesc Boix, que va ocupar la presidència entre 2014 i 2016. Al projecte, s’hi van sumar Miquel Illa i Natàlia Sanchís, amics personals de Joan Bretcha. Van entendre que si Bretcha hi havia de ser, ells també volien formar-ne part.
Pocs mesos després de constituir-se, l’acte de presentació va omplir el Teatre Auditori. “Em va tocar la sort d’estar al davant els primers anys. Va ser molt gratificant”, assegura Daví. “A l’inici, la corba de socis va créixer molt ràpid i després es va estabilitzar”, explica Boix.
Actualment, El Xiprer té 898 socis. “Simultanis no hi han estat mai però sí que hem tingut més de 1.000 persones que han estat sòcies”, explica Manel Roma, que va presidir Amics entre 2016 i 2018. En concret, han estat 1.157 persones. “Si celebrem 10 anys és gràcies als 900 que som ara i els 1.157 que ho han estat”, diu Boix.
Tot i no arribar al miler de socis simultanis, sí que ja fa anys que les aportacions a la fundació El Xiprer superen els 120.000 euros anuals. Ha estat possible gràcies a col·laboracions extraordinàries de persones i entitats i de la crida que es va fer perquè els socis que poguessin incrementessin l’aportació de 10 euros al mes. Aquests darrers dies, just quan se celebra una dècada de la creació de l’entitat, s’ha arribat a la xifra rodona del milió d’euros transferit. L’any passat, Amics va aportar a la fundació El Xiprer 134.447 euros.
Més enllà dels diners transferits, Amics d’El Xiprer també es va implicar en el procés per convertir El Xiprer en una fundació. “Calia crear una cosa que tingués vida pròpia com a institució. La missió d’El Xiprer de transformar la societat és molt important i volíem escampar-ho com una taca d’oli”, destaca Camil Raich, que va ser el segon president. “També hi ha hagut iniciatives per fer conscienciació: xerrades, exposicions, la modernització de la pàgina web… Hem volgut acostar el projecte d’El Xiprer a la gent”, comenta Pep Nogueras, l’actual president.
L’aniversari arriba en un moment en què El Xiprer “és molt necessari”, recorda Nogueras. Però reclamen una implicació més clara de les administracions. “Els ajuntaments són els qui ens envien la gent però llavors no participen en el cost”, lamenta Daví, que assegura: “Mentre arribin persones treballarem perquè puguin rebre aliments i perquè els lots siguin el millor possible.” “El projecte d’acollida és el prioritari i els recursos d’Amics d’El Xiprer haurien d’anar per això”, apunta Manel Roma.
