ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Andreu Salvat, de 52 anys i del Figaró, va descobrir la seva passió per la botànica a la universitat després de començar Biologia. Dirigeix una empresa que es dedica a educar, comunicar, estudiar i gestionar el medi natural.
Pot semblar que el canvi climàtic sigui cosa d’espais com al Sàhara, l’Àrtic o l’Amazones. I el Montseny o els cingles de Bertí?
El canvi climàtic afecta tot el planeta. Tant pel que diuen les previsions científiques com pel que es demostra a la pràctica any rere any, el nostre país està plenament colpejat pel canvi climàtic. Per això hem batut rècords d’altes temperatures i de sequera. Aquests dos últims anys en són la prova. Això no vol dir tampoc que ara no plogui mai més. Continuaran havent-hi anys freds i anys plujosos. És una qüestió de mitjanes.
Les pedregades d’aquest estiu són també un símptoma?
L’augment de les temperatures provoca també un augment de fenòmens tempestuosos o extrems. I aquest any s’ha notat amb les pedregades. Amb els aiguats costa més de dir perquè, al nostre entorn, sempre n’hi ha hagut. I al final, la causa principal que els aiguats causin estralls és perquè estem ocupant les zones inundables no pas directament pel canvi climàtic.
En el cas dels entorns naturals vallesans, hem de preparar-nos també per a canvis extrems de paisatge?
Les condicions ambientals són i seran menys favorables per a la vegetació i, per tant, els boscos seran més susceptibles a patir plagues i malures. Aquest any mateix s’ha demostrat. A les zones on van caure les pedregades a finals d’estiu, aquí a la vall del Congost, hi ha moltíssims pins malalts. Es trobaven dèbils per la sequera, i la pedra els va acabar de ferir encara més. Ara, doncs, hi veus un munt d’arbres marrons a Santa Eulàlia de Ronçana, a Figaró, etc. I a la zona del Montseny, pujant de Sant Celoni a Santa Fe, també és molt evident un munt d’arbres morts.
Tantes males notícies diuen que genera ecoansietat. No queda altre remei que patir i passar por?
Més aviat el normal seria reaccionar davant del canvi climàtic. El que cal és prendre mesures i a continuació adaptar-nos-hi. Els científics fa 50 anys que ens alerten i, reiteradament, els que governen el món no n’han fet cas. Portem anys d’endarreriment per aconseguir una societat baixa en carboni i sostenible. Els polítics han apostat pel creixement urbanístic i pel cotxe. Això ens esclatarà a la cara perquè som una societat inviable ara mateix i a curt termini.
Hi ha res a fer des de la proximitat?
Hi ha molta feina a fer. Per exemple, per mitigar els estralls dels aiguats hi ha moltes superfícies inundables que es poden recuperar. Però no hi ha voluntat política per fer-ho. Augmentar les zones inundables amb superfície agrícola serveix per mitigar i es podria avançar molt. Amb gestió forestal, els boscos podrien millorar la salut dels arbres i, per tant, que fossin menys susceptibles de patir plagues. Al món forestal ara hi ha un campi qui pugui i caldria un projecte de país, consensuat entre la propietat, el bé comú i les administracions. És un campi qui pugui en el sentit de veure si s’atrapa aquesta o aquella subvenció. No hi ha una política forestal planificada entenent que els diners públics s’han de fer servir amb criteri i realment allà on és prioritari prevenir mals. Per a tots aquests assumptes, les inundacions o la gestió dels boscos, caldria grans acords de país.
A la seva empresa tenen una brigada de gestió forestal, oi?
Fem adaptacions de millora del medi natural. Per exemple, fem molta millora i manteniment de rius, i, ocasionalment, actuacions a boscos, però amb un objectiu concret, com ara, afavorir l’hàbitat del tritó del Montseny. Són actuacions de millora ambiental, no són activitats forestals convencionals. Entre altres motius perquè és un sector que no s’ha cuidat i, pel que fa a preus o drets laborals, qui treballa està molt depauperat.
Andreu Salvat, a la seu d’Aprèn, Serveis Ambientals / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}